Visualitzacions amb els teus menuts
Un dia se’m va passar pel cap, intentant ajudar a l’Abril (3 anys i 3 mesos) a dormir-se, que un exercici de relaxació com la visualització li podria resultar útil i seria eficaç amb la tasca que jo tenia. No estic ficada al món de la psicologia, però no cal saber-hi gaire del tema per deixar-se emportarp per la imaginació amb aquest exercici.
Hi ha investigacions que han demostat que la visualització mental d’una mateixa realitzant una activitat pot suposar per al cervell el mateix que la pràctica real de dita activitat. Això passa perquè la pràctica mental de la situació activa les mateixes estructures cerebrals que la pràctica física.
Si ho penses bé, segur que en algun moment t’has sorprés imaginant alguna cosa que t’ha fet suar, emocionar-te o enutjar-te. En aquest moment, el cervell està experimentant el mateix que si aquestes situacions t’estiguessin passant en realitat. Com podeu veure, el potencial d’aquest descubriment és enorme.
Per tal de visualitzar una situació hem d’estar preferiblement en un lloc tranquil amb poca llum i on no ens puguin molestar. Tancant els ulls, podem imaginar-nos un paisatge o una habitació on ens hi trobem a gust. Quants més detalls siguem capaçes de visualitzar, més convençut estarà el cervell del que ens està passant és real i, així doncs, millor serà per al nostre entrenament. Intentem utilitzar diferents sentits: imaginem sons, olors i el tacte de les coses. La visualització mental és com qualsevol pràctica, si la repeteixes, l’efecte de l’entrenament serà cada vegada major i més interessant.
L’ocell va ser el primer element que va aparéixer en les nostres visualitzacions, i les fem així:
– Per començar aquesta visualització, hem de tancar els ulls, i relaxar el nostre cos. Pensarem que ens pesen molt els peus, els seus ditets, els genolls… (i anem pujant per tot el cos amb tant detall com desitjem), fins al cap, incloent que ens pesen molt molt els ulls. -Aquí és quan l’Abril, a la segona vegada de fer-ho, va començar a aportar parts del cos-.
– Ara que ja estem preparades, anem a endinsar-nos en la visualització d’avui. Què vols ser? Avui seré un ocell. Agafa’t de la mà, que anem a volar. Imagina’t que ets un ocell, ets un ocell petitó petitó, però d’ales grans (i descrius amb deteniment, el que creguis oportú, el físic de l’ocell). Com que ets un ocell, també cantes com els ocells , el so que fas és semblant al espetec de les pedres (i ho descrius sense fer soniditos, sinó descrivint amb paraules).
– I per acabar, jo dic: doncs després de gaudir sent un ocell, aquesta visualització, per ara, ha acabat.
Abril ara ja demana tot tipus de coses a visualitzar: una oliva, un cercle, l’aigua, l’aire, una caca, un pet … ia una se li han d’activar tots els sentits i inventar-se una bella història en la qual ens imaginem com es viu sent aquesta cosa.
De moment ens visualitzem més sent “una cosa”, “un ésser” , que fent una acció amb expectatives reeixides i altres, com es fa de vegades amb aquesta tècnica amb adults. Us animo a practicar-ho, veure-ho els efectes possitius que té aquest exercici per a tothom de la família!!!
