Una alternativa al consumismo: regalos hechos en casa (MUÑECOS DE CÉSPED)

MUÑECOS DE CÉSPED

nino-de-gespaweb Nions-de-gespa-i-la-Lluna_web

Hace mucho tiempo que tengo esta entrada pendiente por publicar, y como estoy algo nostálgica aprovecho para recuperarla y animaros a realizar un regalo tan bonito como éste elaborado con vuestras propias manos. Necesitaréis:

MATERIALES:

  • un bote de vidrio reciclado sin tapa o, por su defecto, si preferís que no haya peligro de romperse, buscad un recipiente de plástico con una boca no muy ancha.
  • medias viejas o baratas de color carne y sin brillo
  • tierra para plantar
  • semillas de césped (venden bolsitas pequeñas en muchos centros de jardinería por un módico precio)
  • cuerda o hilo para dar forma a la nariz y las orejas
  • tijeras
  • goma eva para los complementos de la cara
  • silicona (y pistola de silicona si tenéis) para fijar la goma eva
  • ojos para la cara del muñeco

El muñeco lo pueden realizar hasta los más pequeños, con menos de 2 años incluso, si les acompañamos durante todo el proceso para que así experimentencon la tierra, las semillas y las tijeras a la hora de crear su personaje.

Poned las semillas en el fondo de la media y rellenadla con tierra. Hacedle un nudo en  lo que sería el cuello del muñeco. Dadle forma en nariz y orejas si así lo deseáis. Yo tenía en mi mente hacer un muñeco con su pelo bien definido, sus ojos y todas las partes de su cara. No fue así. Yo ayudé a mis hijas y ellas no querían un muñeco convencional: bastantes ojos, y bastante pelo por la cara, jajaja.

Cortadle las partes de la cara que le queráis añadir: ojos, dientes, etc. y pegárselas con silicona.

Ahora sólo falta llenar el bote de agua y encajar el muñeco dentro para que el agua suba por la media restante que cae dentro del bote. Aún así, regad el muñeco por la cabeza con cuidado.

¡¡Ya tenéis vuestro muñeco de césped!! Ahora sólo falta esperar a que le crezca el pelo y disfrutar cortándoselo. Disfrutad de esta hermosa actividad con vuestros/as pequeños/as. 

Els regals, una il·lusió o una batalla?

MÁS ABAJO EN CASTELLANO

capseta-cat_0

Les capses d’amor de la imatge corresponen al projecte de regals i paneres solidàries de l‘Obra Social de Sant Joan de Déu

Avui ens endinsem en una qüestió una mica àrdua en temps de Festes, de felicitat i recolliment familiar, d’apropament amb els nostres, d’alegria i d’amor: el tema dels regals al nadal

A l’entrada anterior ja us vaig parlar què el Tió, segons la tradició, ha d’oferir només coses petites com llaminadures, figues seques, turrons, figuretes pel Pessebre… En el nostre cas, tenim Tió i Reis, i per tant, hem de pensar i decidir bé com gestionar el tema dels regals. Les nenes són petites, i avoi demanen res: 1 o 2 joguines cadascuna. Ara bé, som més aviat els adults, sobre tot els que no viuen a diari amb elles (avis/es, tiets/es…), qui s’entusiasmen en fer regals a dojo i grans, molt grans, en quant a tamany i peles (a les mares també ens passa de vegades, eh!!! només que com vivim a la mateixa casa tenim més consciència de com volem educar a les nenes!!).

Una anècdota que ens va passar és que després d’observar els interessos de l’Abril i la Lluna, l’any passat vam decidir “entre totes” que una cuineta de fusta podia ser un bon recurs per a jugar a casa. A més a més, jo vaig preparar unes fruites i verdures cosides amb feltre, preciosíssimes!!! A mi m’encantava, era la cuineta de jugar que jo mai havia tingut (i que desitjava que hi hagués una a casa per a jugar amb elles, doncs passem moltes hores juntes). Us imagineu per on van els tirus? Doncs que la cuineta l’hem posat a la cuina, on creiem que cal que estigui, a una racó de la sala de jocs, al menjador… I veritablement és un joc que al que s’apropen realment poc.

Amb això vinc a dir que tothom podem pensar que a les criatures els hi pot agradar un joc en concret segons les seves habilitats i interessos, però al final el joc simbòlic, espontani i lliure, com parla Aguamarina al seu bloc De mi casa al mundo, és essencial i principal en el seu dia a dia i desenvolupament. És amb el que més temps passen, igual que ho ha sigut sempre (i que jo recordo de la meva infància).

Araarriba el tema interessant que avui volia compartir amb vosaltres. A casa hem instaurat una tradició des que les nenes tenen 1 any de vida, i ho fem tan quan s’apropa un aniversari com per Nadal. I és fer que elles triïn una joguina, un joc, un nino o pelux que havia estat un regal, i que ara ja no el necessiten, i l’entreguem a alguna organització o escola on els puguin aprofitar. Les raons per regalar-los són: 

  • no en fan ús
  • estan a una fase d’aprenentatge i descubriment diferent
  • no s’adequa al seu gust
  • és d’un material o té una característica xunga: llums i sons de discoteca, plàstic a saco (això passa sobre tot amb les joguines d’abans de l’any. En aquest cas les mames els hi intentem convénçer pel benestar de la família!!)
  • el tenim repetit
  • hem de regalar coses abans de rebre nous regals
  • ser generós ens satisfà, ja que compartir és molt valuós
  • els nens/es que els rebin estaran molt contents/es
  • hem de fer espai abans que arribin nous regals
  • utilitzar jocs/joguines de segona mà ens fa ser més conscient del reciclatge i l’acumulació de recursos a món.

Per a nosaltres és molt important fer juntes l’acte de decidir almenys un joc/joguina, parlar-ho, i anar juntes a l’organització a entregar-ho. Us asseguro que encara que els hi costi, poc a poc s’acostumen i ho interioritzen. US ANIMEM A PROVAR-HO!!

Nosaltres sempre ens adrecem al Centre de Rehabilitació Psicosocial (CRPS) d’Aranjuez i al Centre de Rehabilitació Laboral (CRL) d’Aranjuez on duen a terme diferents programes de nou ús de la roba, reciclatge de roba, ninos i joguines i reutilització de materials.

Tant amb la roba com amb els ninos, els revisen, els renten i els que estan en bon estat els deriven a famílies detectades amb necessitats segons la Creu Roja. En el cas de la roba i les joguines que no es puguin utilitzar, els hi donen un nou ús: draps de cuina, catifes fetes a ganxet amb fils de tela que provenen de peces de roba, saquets d’espígol, “aguanta portes”, etc. En aquest taller participen tot tipus de gent que resideix al CRPS o treballa diàriament al CRL.

La gent allà és molt maca, li explica molt bé les coses a les nenes, i nosaltres a canvi ens enduem un saquet d’espígol i una mica de sabó casolà per a la rentadora, que han fet als tallers del centre, i que equival al pes de roba i de joguines que nosaltres hem protat. Valorem molt l’ènfasi que fan en el reciclatge, en l’intercanvi (trueque) de joguines i roba per una cosa que ells/es fan a mà… Més enllà de la clàssica idea “d’ajudar a qui ho necessita”, especialment pel Nadal, oblidant-nos la resta de l’any de les desigualtats que existeixen, visió que ens sembla, de vegades, una mica limitada.

AVÍS IMPORTANT: si ets mare o pare i a tu mateixa et costa moltíssim desfer-te d’alguna de les teves coses, et recomano fer el mateix exercici que li convides a fer a la teva criatura per tal de posar-te en el mateix lloc.

——————————————————————————————————————————————————————-

LOS REGALOS, ¿UNA ILUSIÓN O UNA BATALLA?

Las cajas de amor de la imagen corresponde al proyecto de regalos y cestas solidarias de la Obra Social de Sant Joan de Déu

Hoy nos adentramos en una cuestión un poco ardua en tiempos de fiestas, de felicidad y recogimiento familiar, de acercamiento con nuestros, de alegría y de amor: el tema de los regalos en Navidad.

En la entrada anterior ya os hablé de que el Tió de Nadal (el Tió de Navidad), según la tradición, debe ofrecer sólo cosas pequeñas como golosinas, higos secos, turrones, figuritas para el Pesebre… En nuestro caso, tenemos Tió y Reyes, y por tanto, debemos pensar y decidir bien cómo gestionar el tema de los regalos. Las niñas son pequeñas, y casi no piden nada: 1 o 2 juguetes cada una. Ahora bien, somos más bien los adultos, sobre todo las personas que no viven a diario con ellas (abuelos/as, tíos/as…), quienes se entusiasman en hacer regalos grandes, muy grandes, en cuanto a tamaño y pelas (a las madres también nos pasa a veces, ¡¡eh!! sólo que como vivimos en la misma casa tenemos más conciencia de cómo queremos educar a nuestras hijas).

Una anécdota que nos pasó es que después de observar los intereses de Abril y Lluna, el año pasado decidimos “entre todas” que una cocinita de madera podía ser un buen recurso para jugar en casa. Además, yo preparé unas frutas y verduras cosidas con fieltro, ¡¡¡preciosísimas!!! A mí me encantaba, era la cocinita de jugar que yo nunca había tenido (y que deseaba que hubiera una en casa para jugar con ellas, pues pasamos muchas horas juntas). ¿Os imagináis por dónde van los tiros? Pues que la cocinita la hemos puesto en la cocina, donde creemos que debe estar, en una esquina de la sala de juegos, en el comedor… Y verdaderamente es un juego al que se acercan realmente poco.

Con esto vengo a decir que todas/os podemos pensar que a las criaturas les puede gustar un juego en concreto según sus habilidades e intereses, pero al final el juego simbólico, espontáneo y libre, como habla Aguamarina en su blog De mí casa en el mundo, es esencial y primordial en su día a día y desarrollo. Es con el que más tiempo pasan, al igual que lo ha sido siempre (y que yo recuerdo de mi infancia).

Ahora llega el tema que hoy quería compartir con vosotros. En casa hemos instaurado una tradición desde que las niñas tienen 1 año de vida, y lo hacemos tanto cuando se acerca un aniversario como en Navidad. Y es hacer que ellas elijan un juguete, un juego, un muñeco o peluche que había sido un regalo, y que ahora ya no lo necesitan, y lo entregamos a alguna organización o escuela donde los puedan aprovechar. Las razones para regalarlos son:

  • no lo utilizan
  • están en una fase de aprendizaje y descubrimiento diferente
  • no se adecua a su gusto
  • es de un material o tiene una característica chunga: luces y sonidos de discoteca, plástico a saco (esto ocurre sobre todo con los juguetes de antes del año. En este caso las mamas les intenta convencer por el bienestar de la familia)
  • lo tenemos repetido
  • debemos regalar cosas antes de recibir nuevos regalos
  • ser generoso nos satisface, ya que compartir es muy valioso
  • los niños/as que los reciban estarán muy contentos/as
  • tenemos que hacer espacio antes de que lleguen nuevos regalo
  • utilizar juegos/juguetes de segunda mano nos hace ser más conscientes del reciclaje y la acumulación de recursos en el mundo

Para nosotras es muy importante hacer juntas el acto de decidir al menos un juego/juguete, hablarlo, e ir juntas a la organización a entregarlo. Os aseguro que aunque les cueste, poco a poco se acostumbran y lo interiorizan. ¡¡OS ANIMAMOS A PROBARLO!!

Nosotras siempre nos dirigimos al Centro de Rehabilitación Psicosocial (CRPS) de Aranjuez y al Centro de Rehabilitación Laboral (CRL) de Aranjuez donde llevan a cabo diferentes programas de reutilización de la ropa, reciclaje de ropa, muñecos y juguetes y reutilización de materiales.

Tanto con la ropa como con los muñecos, los revisan, los lavan y los que están en buen estado los derivan a familias detectadas con necesidades según la Cruz Roja. En el caso de la ropa y los juguetes que no se puedan utilizar, les dan un nuevo uso: paños de cocina, alfombras hechas a ganchillo con hilos de tela que provienen de piezas de ropa, saquitos de lavanda, “sujeta-puertas”, etc. En este taller participan todo tipo de gente que reside en el CRPS o trabaja diariamente en el CRL.

La gente allí es muy maja, les explica muy bien las cosas a las niñas, y nosotras a cambio nos llevamos un saquito de lavanda y un poco de jabón casero para la lavadora, que han hecho en los talleres del centro, y que equivale al peso de ropa y de juguetes que nosotros hemos llevado. Valoramos mucho el énfasis que hacen en el reciclaje, en el intercambio (trueque) de juguetes y ropa por algo que ellos/as hacen a mano… Más allá de la clásica idea “de ayudar a quien lo necesita”, especialmente en Navidad, olvidándonos el resto del año de las desigualdades que existen, visión que nos parece, a veces, un poco limitada.

AVISO IMPORTANTE: si eres madre o padre y a ti misma te cuesta muchísimo deshacerte de alguna de tus cosas que consideras valiosas, te recomiendo hacer el mismo ejercicio que le invitas a hacer a tu criatura para ponerte en el mismo lugar.

 

 

El nostre Tió de Nadal i els seus origens

L1080017_web

El Tió de Nadal ja havent cagat, l’arbre de Nadal, postals de Nadal, els Reis Mags, i 3 Tiós petits fets de ganxet

Ara publiquem ven poquet perquè el ritme quotidià ens marca unes altres prioritats. L’Aran té un mes i escaig, és força tranquil·lota però necessita estar tot el que es pugui en braços de la seva mare o del seu pare. L’Abril i la Lluna ja estan súper adaptades (fins el proper avís, jejeje), i en Javi i jo no ens ho fem anar malament, ens acoplem molt bé a les novetats de ser 5 a casa.

Entre tant, s’ha apropat el Nadal i aquest any passarem totes les festes a terres madrilenyes, és a dir, on és ara casa nostra. Els iaios del Vendrell i la tieta han vingut uns dies, i hem aprofitat per fer cagar el tió.

Aquesta és una tradició que ens encanta des que eren ben petites, que jo he recuperat i en Javi ha aprés. Des de la responsabilitat de donar-li peladures de fruita, revisar si ha menjat, si li falta doncs afegir-li, fins al dia final de fer-li cagar. Hi ha famílies que diuen que la seva canalla no s’entusiasma amb el tió de casa. Potser els hi passa perquè ja fan moltes activitats relacionades amb el Tió a l’escola. O potser succeeix que la família no ha aconseguit transmetre-li a la canalla amb tot l’entusiasme possible, amb xou inclòs, què significa el tió i com s’ha de cuidar. Nosaltres ho hem fet així:

  • Fa 1 any vam enllestir un tió tota la família junta replegant un tronc i unes branques per les potes. És el mateix Tió que tenim aquest any.
  • Vam cosir-li una boina i li vam posar al cap 😉
  • Vam tapar-li el cos amb una manta.
  • Vam triar un recipient bonic perquè mengés.
  • Després, dia rere dia, s’ha d’involucrar al nen/a recordant-li que el Tió menja com ell/a, i poquet a poquet s’engreixarà per finalment cagar regalets.

Ara bé, tothom sap d’on prové la història del Tió de Nadal?

Per internet trobareu un bon plec de gent que explica l’origen de la tradició. Aquí us afegeixo la que més m’agrada per ser la més completa.

El caràcter de celebració infantil que des de fa segles revesteix l’acte de fer cagar el tió per Nadal amaga al seu darrere antigues pràctiques rituals dirigides a propiciar l’abundància i la cohesió familiar al bell mig de l’hivern. No hem d’oblidar que el tió —o tronc, tronca, rabassa… entre altres noms que rep al nostre país— és abans de tot un tros de soca robusta que hom crema al foc a terra. Aquest foc hivernal simbolitzava la comunitat i la continuïtat de la família: feia claror i allunyava els elements estranys —reals o imaginaris— del grup domèstic.

Originalment cremava de Nadal a Reis, i després es guardava en un lloc discret a mode d’amulet protector de la casa, els camps i el bestiar. Per aquest motiu era costum escampar-ne les cendres pels conreus i als estables, i fins i tot damunt dels llits, com un ritus per propiciar la fertilitat. Al Pallars el deixaven cremar fins a mitjanit perquè deien que la Mare de Déu baixava per la xemeneia a posar els bolquers al Nen Jesús i a escalfar-se. (…)

L’acte de cagar el tió està relacionat estretament amb el do de la fertilitat que acabem d’apuntar. De la mateixa manera que a l’arbre de Nadal se li pengen boletes que recorden la fruita que no dóna a l’hivern, obligar a cagar el tió és com recordar simbòlicament a la natura, justament pels volts del solstici d’hivern, que segueixi produint béns fungibles. Ritus solsticials similars han estat documentats en pobles hispànics en principi tan dispars entre si com el País Basc i Extremadura, arreu d’Europa —des d’Anglaterra fins en alguns països eslaus—, i fins i tot en determinades cultures de l’Àfrica negra.

L1080018_web

El nostre Tió es queda a casa uns dies fins que acabi el Nadal

Després de llegir per aquí i per allà, algunes persones recullen que la pèrdua d’un dels elements, la llar de foc, ha desvirtuat el ritus; segurament, colpejar el Tió emula el fet d’atiar-lo quan cremava.

Respecte al que caga el Tió, aquest normalment ha d’oferir coses petites com llaminadures, figues seques, turrons, figuretes pel Pessebre… En moltes cases, com només fan el Tió, opten perquè cagui “els regals grans del Nadal” i ja està. A casa nostra el Tió caga coses grans i petites, qüestió que hem parlat entre tots/es a la família per tal de no saturar a les nenes amb abundància. Però sobre aquest tema us parlaré a la propera entrada!!!

Una alternativa al consumisme: regals fets a casa (BOSSES D’ESPÍGOL)

Mireu quina coseta tan bonica podem fer a casa!!! És cert que la temporada d’espígol fresc ja ha passat… però bueno, us ho anoteu per al proper any. Nosaltres vam recollir-ne força fa just 2 mesos o així, i el resultat va ser genial. Per fer les vostres bosses d’espígol, necessiteu:

BOSSES D’ESPÍGOL: són tota una novetat a casa, i encara que les nenes no les confeccionin totes a mà com en altres regals, sí que es troben les protagonistes.

L1070846_web       L1070845_web

Materials:

  • retalls de teles
  • fils i tisores
  • llana o fil per tancar la bossa
  • complements: boles, botons, bolígraf permanent per escriure-hi el nom.
  • espígol

La manera de cosir les bosses pot ser molt variada, així que aquí cadascú que vegi com les prefereix!! En tot cas, si algú necessita una guia, que ho comenti i li explicarem. A les bossetes que apareixen a les fotografies els hi falten alguns detalls: acostumem a posar-hi boletes al final dels fils que ajuden a tancar la bossa, i de vegades, també, hi escrivim el nom del nen/nena a qui li regalarem amb rotulador per decorar teixits amb el qual surt pintura gruixuda.

Gaudiu-ho!!!!

Una alternativa al consumisme: regals fets a casa (SABONS DE GLICERINA)

Resulta que aquesta sèrie d’entrades són les que continuem publicant perquè ja la teníem programada i, de moment, veig que us continua agradant 😉

Per a avui, sabons de glicerina!! Els hem fet 2 o 3 vegades, la primera vegada quan l’Abril tenia al voltant dels 2 anys, però certament la lleu tècnica que es necessita requereix nens/es que puguin estar-se atents i tranquils davant d’un material que estarà molt calent i pot cremar (seria la mateixa sensació que amb cera d’espelma).

No sé a casa vostra, però a nosaltres ens va per ratxes reivindicar l’ús de les pastilles de sabó per a les mans ja que l’ús del dispensador em sembla una despesa de sabó excessiu.

SABONS DE GLICERINA: és un regal súper útil i que els nens/es es queden alucinant de rebre una cosa tan útil per a la vida pràctica i diària.

L1070844_web

Materials:

  • glicerina
  • colorant alimentari
  • cassola petita vella (realment es pot netejar perfectament i no té perquè fer-se malvé)
  • cullera de pal (jo he retirat una que només la faig servir per a això)
  • motllos de silicona (les que fem servir normalment per a fer gels, per a fer galetes…)
  • colorant alimentari, sal, sorra, peladura de llimona, canyella… per tal de diversificar el tipus de sabons
  • essències que corresponguin als ingredients complementaris que hem afegit (o la que tingueu per a casa…)

Per a decorar/enllestir el regal:

  • papers de diversos colors de celofan o paper de seda (per embolicar-los)
  • corda, llaç, o cinta de qualsevol tipus per tancar el regalet

Nosaltres comprem la glicerina en barra, la ratllem (amb el típic ratllador que hi ha a la cuina) i la posem a escalfar en una cassola petita per a què els trossos es desfacin.

Ratllar la glicerina és també una activitat en sí mateixa. A l’Abril li costa una mica, però està agafant la pràctica quan ratlla cogombre que està tovet.

Remourem la glicerina per tal que no es solidifiqui per la part superior i per la part de les parets de la cassola. Com les parets de la cassola poden estar encara fredes, la glicerina en contacte amb el fred es va solidificant súper ràpid. Si removem massa, es pot anar fent escuma. No és l’ideal, però tampoc passa res.

Una vegada la glicerina està disolta, podem aleshores afegir algun tipus de colorant alimentari per donar-li un toc diferent als nostres sabons.

Si volem, anem preparant els motllos i podem provar a posar-hi dintre, al fons, sorra fina, sal, peladura de llimona, canyella, etc. Si també volem posar-li essències, aquest serà el moment.

A l’hora de vertir la glicerina desfeta als motllos heu d’anar ràpid, amb cura i aquest acostuma a ser el moment que la canalla s’apropa un munt i jo no vull que s’acostin tant perquè la glicerina pot cremar bastant. Si se us ha fet una mica d’escuma veureu que quedarà algun pegot blanc. Quan s’asseca la glicerina tampoc queda malament. No importa la perfecció: l’important és fer-ho amb la canalla, i que participin el màxim possible (això sí, amb seguretat i sense cremadures!)

Deixarem assecar un parell d’hores, segons el tamany dels motllos.

EMBOLIQUEM!!

Ara arriba el moment d’embolicar. Aquest és un moment molt molt especial, i crec que val la pena remarcar la importància perquè l’emboltori serà el que tapi la màgia del regalet. L’emboltori és allò que capfica a la canalla perquè o bé el trenquen ràpid per veure el que hi ha dintre, o pel contrari ho fan amb molta delicadesa perquè els hi encanta el paper i el volen conservar. A qui embolica també m’agrada transmetre-li la idea de ser cuidadoses amb l’emboltori.

Un truquet: Moltes vegades agafem qualsevol paper, pintem, dibuixem, el que ens vingui de gust, i el guardem perquè ens fa pena llençar-lo. Doncs justament quan necessitem embolicar regals utilitzem aquest paper i li afegim alguna coseta, algun llaç, enganxina, retalls de fotos,e tc.

Propietats de la glicerina: La glicerina té molts usos, però en cosmètica és molt freqüent trobar-te-la. S’utilitza principalment per la seva suavitat i capacitat per a absorvir la humitat de l’aire i retenir la humitat de la pell. Per això la gent amb pells greixoses els hi va molt bé. A més a més és un sabó neutre, és a dir, amb un PH semblant al de la pell, de manera que aconsegueix eliminar les impureses sense ser gens agressiu. A diferència dels sabons industrials, aquest no conté grasses animals així que no irrita ni descama.