Tornant a l’essencial
Venir a l’hort de la família i recollir tomàquets, mongetes i demés és tot un gust. Qui més ho gaudeix són les nenes. Bei de Tigriteando parlava al seu blog dels deures de l’estiu, entre ells recollia agafar una fruita del camp i menjar-se-la directament. Ara que estem amb els iaios passant uns dies d’estiu és una bona ocasió per posar-nos-en tipes de fruita i verdures naturals naturals.
Nosaltres tenim hort urbà a casa (que per cert us l’ensenyarem molt aviat), però no té res a veure amb fer petites feines a l’hort dels iaios. Agafem una cistella o una galleda i recollim tomàquets, els més vermells, mongetes, cogombres (que tenen punxetes, quina sorpresa per a les nenes!!), ens enfanguem amb l’aigua del rec, veiem les tonalitats dels tomàquets fins que es madurin, apreciem els bitxos que viuen a la vora… I aprofitem per agafar una mica d’albahaca antimosquits, i fem un ritual perquè no ens piquin més. A prop hi ha mates i mates de menta, quina bona olor que fa!!! La sacsejem i agafem una poca pel suc de síndria i cirera que farem amb el papa (un suc molt recomanable!!!).
Ens agrada estar en contacte amb la mare terra i intentar apropar-nos al més essencial (encara que hi hagi una, l’Abril, que no suporti ni les mosques, ni les formigues, i un llarg etc.). No sempre ens parem a recordar d’on venim i on anem.
Jo aprofito l’ocasió per fer-li cinc cèntims a les nenes de com vivien els iaios a terres andaluses abans d’arribar a Catalunya. Ja es sorprendran quan prenguin conciència, de moment els hi deu sonar divertit sentir que vivien amb bestiar i sense anar a l’escola.
També aprofito per parlar de la manca d’aigua i menjar que hi ha a molts llocs del món, i com podem fer un bon ús a casa i donar-li la importància que té als recursos dels que disposem. Se’m venen al cap molts records: els horts comunitaris de Membrial a Cartagena d’Indies mentre treballava amb Actuar por Bolívar, els cultius de cafè a Antioquia (Colòmbia), les dones indígenes carregant la canalla mentre treballen al camp de Colta (Riobamba, Ecuador)… Fa temps que no us veig, però sempre intento baixar a la terra i recordar-vos.
Sessió de treball comunitari a Membrial, Cartagena d’Índies