3 anys Archivos - Una mica ms i ja est

L’aigua, esbarjo esbojarrat sempre? (vida pràctica)

27juliounamicamesijaesta1-2 años, 3-4 años, Agua, APRENDEMOS2 anys, 3 anys, aigua, exterior, trasbassaments, vida pràctica

Des de fa ja bastantes setmanes intento oferir-li a les nenes activitats que responguin a les motivacions de les dues segons com van evolucionant. Com la Lluna (de 20 mesos) ha canviat molt darrerament, proposar-li’s un material nou que puguin utilitzar les dues alhora (moltes vegades elles demanen fer el mateix) amb les seves capacitats de vegades és una tasca que em costa, segur que m’enteneu.

L’Abril ara té 3 anys i 4 mesos, i la Lluna 20 mesos. La Lluna està molt capficada amb l’aigua, tot el dia vol estar al bidé jugant, a la banyera… i això encara és maneable, els hi dono pots, esponges, etc., i elles es diverteixen fins posar-ho tot ple d’aigua. Després toca recollir-ho amb les bayetes, que és una activitat en sí que també els hi apassiona però de vegades hi ha cops, relliscaments, llàgrimes, decepcions.

Després de donar-li’s peu a mullar-se, pringar-se i gaudir amb aigua, farina, sorra, purpurina… en un lloc de la casa poc convenient, sempre respiro uns segons i em dic: elles ho gaudeixen, elles aprofiten per descubrir i experimentar, sempre palpants amb les mans, sentint-ho, i em dic a mi mateixa que està genial encara que a mi em costi posar-hi ordre en acabar i tornar a la rutina diària.

Què passa quan la teva filla també vol jugar a l’aigua, en cada moment, per exemple a la taula mentre mengem, quan algú s’està dutxant allà va ella? Això pot significar que està en el periode sensible de traspassar líquids (i altres materials també), així que ara tenim diferents materials perquè s’explaiin les nenes.

TRASBASSEM LLENTIES (amb cullera)

TRASBASSEM ARRÒS (amb cullera)

TRASBASSEM AIGUA (amb gerres)

EMPLENEM OUERES O MOTLLOS DE FER GEL (amb xeringues)

EMPLENEM POTS AMB AIGUES DE DIFERENTS TEMPERATURES (amb xeringues)

TENYIM AIGUA (la que hem trasbassat, la que hem posat al motllo de gel)

Hem conseguit evitar accidents d’aigua, especialment a la taula de menjar o vertint l’aigua d’una ampolla per tota la casa? Poca cosa, perquè ara intenta fer la mateixa activitat “de gerres”, en qualsevol moment de l’àpat, sigui com sigui. Posa aigua sobre el peix, el peix sobre els espàrrecs amb aigua…

Conclusió: més observació, paciència, una bayeta a mà i a veure com acompanyem aquest periode de taules i terres mullats a tota hora.

Tornant a l’essencial

Venir a l’hort de la família i recollir tomàquets, mongetes i demés és tot un gust. Qui més ho gaudeix són les nenes. Bei de Tigriteando parlava al seu blog dels deures de l’estiu, entre ells recollia agafar una fruita del camp i menjar-se-la directament. Ara que estem amb els iaios passant uns dies d’estiu és una bona ocasió per posar-nos-en tipes de fruita i verdures naturals naturals.

Nosaltres tenim hort urbà a casa (que per cert us l’ensenyarem molt aviat), però no té res a veure amb fer petites feines a l’hort dels iaios. Agafem una cistella o una galleda i recollim tomàquets, els més vermells, mongetes, cogombres (que tenen punxetes, quina sorpresa per a les nenes!!), ens enfanguem amb l’aigua del rec, veiem les tonalitats dels tomàquets fins que es madurin, apreciem els bitxos que viuen a la vora… I aprofitem per agafar una mica d’albahaca antimosquits, i fem un ritual perquè no ens piquin més. A prop hi ha mates i mates de menta, quina bona olor que fa!!! La sacsejem i agafem una poca pel suc de síndria i cirera que farem amb el papa (un suc molt recomanable!!!).

Ens agrada estar en contacte amb la mare terra i intentar apropar-nos al més essencial (encara que hi hagi una, l’Abril, que no suporti ni les mosques, ni les formigues, i un llarg etc.). No sempre ens parem a recordar d’on venim i on anem.

Jo aprofito l’ocasió per fer-li cinc cèntims a les nenes de com vivien els iaios a terres andaluses abans d’arribar a Catalunya. Ja es sorprendran quan prenguin conciència, de moment els hi deu sonar divertit sentir que vivien amb bestiar i sense anar a l’escola.

També aprofito per parlar de la manca d’aigua i menjar que hi ha a molts llocs del món, i com podem fer un bon ús a casa i donar-li la importància que té als recursos dels que disposem. Se’m venen al cap molts records: els horts comunitaris de Membrial a Cartagena d’Indies mentre treballava amb Actuar por Bolívar, els cultius de cafè a Antioquia (Colòmbia), les dones indígenes carregant la canalla mentre treballen al camp de Colta (Riobamba, Ecuador)… Fa temps que no us veig, però sempre intento baixar a la terra i recordar-vos.

Sessió de treball comunitari a Membrial, Cartagena d’Índies

“Hay una diferencia entre tu abuelo y tú:

tu abuelo tenía un par de zapatos, y tú 14 pares.

Y os parecéis en algo muy importante:

los dos tenéis sólo 2 pies”.

Jaime Izquierdo Vallina, “La casa de mi padre”