Tornant a l’essencial

DSC_0012__web1

Venir a l’hort de la família i recollir tomàquets, mongetes i demés és tot un gust. Qui més ho gaudeix són les nenes. Bei de Tigriteando parlava al seu blog dels deures de l’estiu, entre ells recollia agafar una fruita del camp i menjar-se-la directament. Ara que estem amb els iaios passant uns dies d’estiu és una bona ocasió per posar-nos-en tipes de fruita i verdures naturals naturals.

Nosaltres tenim hort urbà a casa (que per cert us l’ensenyarem molt aviat), però no té res a veure amb fer petites feines a l’hort dels iaios. Agafem una cistella o una galleda i recollim tomàquets, els més vermells, mongetes, cogombres (que tenen punxetes, quina sorpresa per a les nenes!!), ens enfanguem amb l’aigua del rec, veiem les tonalitats dels tomàquets fins que es madurin, apreciem els bitxos que viuen a la vora… I aprofitem per agafar una mica d’albahaca antimosquits, i fem un ritual perquè no ens piquin més. A prop hi ha mates i mates de menta, quina bona olor que fa!!! La sacsejem i agafem una poca pel suc de síndria i cirera que farem amb el papa (un suc molt recomanable!!!).

Ens agrada estar en contacte amb la mare terra i intentar apropar-nos al més essencial (encara que hi hagi una, l’Abril, que no suporti ni les mosques, ni les formigues, i un llarg etc.). No sempre ens parem a recordar d’on venim i on anem.

Jo aprofito l’ocasió per fer-li cinc cèntims a les nenes de com vivien els iaios a terres andaluses abans d’arribar a Catalunya. Ja es sorprendran quan prenguin conciència, de moment els hi deu sonar divertit sentir que vivien amb bestiar i sense anar a l’escola.

També aprofito per parlar de la manca d’aigua i menjar que hi ha a molts llocs del món, i com podem fer un bon ús a casa i donar-li la importància que té als recursos dels que disposem. Se’m venen al cap molts records: els horts comunitaris de Membrial a Cartagena d’Indies mentre treballava amb Actuar por Bolívar, els cultius de cafè a Antioquia (Colòmbia), les dones indígenes carregant la canalla mentre treballen al camp de Colta (Riobamba, Ecuador)… Fa temps que no us veig, però sempre intento baixar a la terra i recordar-vos.

 101_9726Sessió de treball comunitari a Membrial, Cartagena d’Índies

“Hay una diferencia entre tu abuelo y tú:
tu abuelo tenía un par de zapatos, y tú 14 pares.
Y os parecéis en algo muy importante:
los dos tenéis sólo 2 pies”.
Jaime Izquierdo Vallina, “La casa de mi padre”

Pinafore i com evitar possibles problemes

L1070591_web

Fa moltes setmanes que vaig cosir 2 pinafores amb patró. Un de la talla 4 anys i un altre de la talla 2 anys amb el llibre “Intermporels pour enfants: Modèles et patrons de 2 à 8 ans” de Astrid Le Provost.

Aquest llibre té dissenys molt macos i alguns d’ells bastants senzills d’executar. Tots són amb tela plana, però alguns segur que es poden adaptar a tela de punt.

Tant el de la talla 4 com el de la talla 2 li anaven grans a les nenes, així que el de talla 2 li vam passar a la nena gran, i a la petita li vaig haver de fer un més petit a mida. Vaig aprofitar les indicacions de la Naii que van ser molt útils.

L1070593_web

Ara bé, no sé en què em vaig equivocar però els tirants em van quedar molt curts i això va implicar un coll molt tancat i la sisa molt molt justa.

Per arreglar-ho amb poc temps, vaig treure-li els botons de pallasso grans i vistosos i li vaig posar uns crecs a la bora del tot (a falta de snaps), i li vaig baixar el coll. Ara que ho veig, penso que queda lleig perquè se li veuen els traus i la solució hauria d’haver estat afegir-li tela als tirants i hagués quedat més bonic. Equivocant-nos aprenem.

L1070594_web

Jo no els hi acostumo a posar vestits però aquests a tothom els hi encanta aquests vestits!!!

Pelar ous, un èxit assegurat

DSC_0074_1_photoshop

Si voleu que la canalla aprengui a apreciar els aliments més enllà de menjar-se’ls, si necessiteu cuinar i que elles gaudeixin a la seva sense involucrar-se a cuinar al foc amb vosaltres, si voleu que practiquin la motricitat fina i l’ús del ganivet (que talla poc)… Pel·lar un ou serà tot un èxit, i si després se’l volen menjar, millor que millor. Cristina de Montessori en casa té diverses entrades interessants d’activitats de cuina per fer amb la canalla.

Preparació:

  • Posem un ou dur sense pel·lar a una safata o plat.
  • Al costadet, hi posarem un ganivet (en el cas de nens/es que encara manipulen poc els ganivets, podem disposar el ganivet al seu abast després, tot just quan acabin de pel·lar els ous)
  • Nosaltres de vegades afegim un bol petit on posar-hi la pel·ladura, si no, els hi llenço la peladura a la paperera i elles continuen treballant al mateix plat.

Presentació:

  • Agafo una safata i m’assec al costat d’elles
  • Agafo un ou, li dono copets i el faig rodolar una mica (això a les més petites els hi encanta!!!)
  • Començo a pel·lar-lo
  • En acabar, agafo les pel·ladures i les poso en un bol
  • Agafo l’ou i el tallo en rodanxes i me les vaig menjant

DSC_0072_photoshop_web

Opcional:

Seria interessant i necessari que les criatures veiessin d’on ve un ou, com és un ou que acaba de posar una gallina (cru) i com aconseguim un ou dur, i així veuran la vida de l’ou, i la diferència entre textures. Si no teniu gallines ponedores a la volta, podeu mostrar-li’s aquest conte o video.

Nosaltres l’ou cru l’utilitzem per fer truites de tonyina, truites de quinoa (en motllos lekué) pastissets de patata i verdures amb ou (en safata de magdalenes), pa de pessic… en totes aquestes ocasions poden participar i veuran com és un ou (cru).

Pròximament, la recepta per cuinar ratolins d’ou!!!

IMG_20150621_130824._photoshopjpg

 

Biblioburro, el nostre llibre preferit

L1070326

És inevitable que la nostra història de vida influeixi substàncialment en l’educació que els hi oferim a les nostres filles. Un dia, per casualitat, vaig trobar-me amb “Biblioburro. Una història real de Colòmbia” a la biblioteca, i en veure la paraula Colòmbia i aquelles il·lustracions tan precioses el vaig agafar.

Biblioburro, com el seu títol indica, tracta d’en Luis, un xicot que amb la seva biblioteca itinerant i els seus dos burros, l’Alfa i en Beto, porta llibres als pobles més allunyats (projecte creat originalment a La Gloria, Colòmbia). Aquest projecte neix amb la intenció de fer arribar la literatura que tant li enamora al Luis a la canalla que no té accès al llibres que tant poder transformador tenen.

Les il·lustracions del llibre són espectaculars, a mi m’enamoren, els elements de la natura que apareixen, tan colorits i divertits: papallones, iguanes, colibrís, tucans, serps, lloros, llangardaixos… Les escenes són captivadores: en Luis i la Diana preparant el projecte, el primer viatge d’en Luis amb els dos burros muntanyes endintre, l’arribada al primer poble amb l’alegria dels nens i nenes.

Em sembla una història universal, una història romàntica que li dona valor al treball pel prògim, trasllada amor pels llibres i la natura, i si t’endinses una mica, et podràs traslladar a bonics indrets de països on, malhauradament, no tenen llibres amb històries com aquesta al seu abast.

(Per a més informació, mireu a Wikipedia)

El projecte del biblioburro s’ha extès a altres llocs amb promotores locals, com per exemple a la Sierra de Santa Marta. Allà, al Valle de Nabusímake, s’ha creat la biblioteca Atikinchukwua, on s’ha recollit a prop de 400 llibres amb l’ajuda del “mulo” Bunzuganu”, i s’ofereixen aquests llibres a 8 escoles, tot plegat gràcies a la tasca voluntària de les mares i pares de família.

 

DSC01784                                                                                                                                                      Grup de mares fundadores i responsables de Biblioburro a Nabusímake

 

Visualitzacions amb els teus menuts

ColibriGR080528_27

Un dia se’m va passar pel cap, intentant ajudar a l’Abril (3 anys i 3 mesos) a dormir-se, que un exercici de relaxació com la visualització li podria resultar útil i seria eficaç amb la tasca que jo tenia. No estic ficada al món de la psicologia, però no cal saber-hi gaire del tema per deixar-se emportarp per la imaginació amb aquest exercici.

Hi ha investigacions que han demostat que la visualització mental d’una mateixa realitzant una activitat pot suposar per al cervell el mateix que la pràctica real de dita activitat. Això passa perquè la pràctica mental de la situació activa les mateixes estructures cerebrals que la pràctica física.

Si ho penses bé, segur que en algun moment t’has sorprés imaginant alguna cosa que t’ha fet suar, emocionar-te o enutjar-te. En aquest moment, el cervell està experimentant el mateix que si aquestes situacions t’estiguessin passant en realitat. Com podeu veure, el potencial d’aquest descubriment és enorme.

Per tal de visualitzar una situació hem d’estar preferiblement en un lloc tranquil amb poca llum i on no ens puguin molestar. Tancant els ulls, podem imaginar-nos un paisatge o una habitació on ens hi trobem a gust. Quants més detalls siguem capaçes de visualitzar, més convençut estarà el cervell del que ens està passant és real i, així doncs, millor serà per al nostre entrenament. Intentem utilitzar diferents sentits: imaginem sons, olors i el tacte de les coses. La visualització mental és com qualsevol pràctica, si la repeteixes, l’efecte de l’entrenament serà cada vegada major i més interessant.

L’ocell va ser el primer element que va aparéixer en les nostres visualitzacions, i les fem així:

– Per començar aquesta visualització, hem de tancar els ulls, i relaxar el nostre cos. Pensarem que ens pesen molt els peus, els seus ditets, els genolls… (i anem pujant per tot el cos amb tant detall com desitjem), fins al cap, incloent que ens pesen molt molt els ulls. -Aquí és quan l’Abril, a la segona vegada de fer-ho, va començar a aportar parts del cos-.

– Ara que ja estem preparades, anem a endinsar-nos en la visualització d’avui. Què vols ser? Avui seré un ocell. Agafa’t de la mà, que anem a volar. Imagina’t que ets un ocell, ets un ocell petitó petitó, però d’ales grans (i descrius amb deteniment, el que creguis oportú, el físic de l’ocell). Com que ets un ocell, també cantes com els ocells , el so que fas és semblant al espetec de les pedres (i ho descrius sense fer soniditos, sinó descrivint amb paraules).

– I per acabar, jo dic: doncs després de gaudir sent un ocell, aquesta visualització, per ara, ha acabat.

 

aceite_de_oliva_mal_etiquet1-2-circulowww.BancodeImagenesGratuitas.com-Rios-2

Abril ara ja demana tot tipus de coses a visualitzar: una oliva, un cercle, l’aigua, l’aire, una caca, un pet … ia una se li han d’activar tots els sentits i inventar-se una bella història en la qual ens imaginem com es viu sent aquesta cosa.

De moment ens visualitzem més sent “una cosa”, “un ésser” , que fent una acció amb expectatives reeixides i altres, com es fa de vegades amb aquesta tècnica amb adults. Us animo a practicar-ho, veure-ho els efectes possitius que té aquest exercici per a tothom de la família!!!

“Cuida tus pensamientos, porque se volverán palabras.
Cuida tus palabras, porque se volverán actos.
Cuida tus actos, porque se harán costumbre.
Cuida tus costumbres, porque forjarán tu carácter.
Cuida tu carácter, porque formará tu destino.
Y tu destino será tu vida.” Mahatma Gandhi