Sentir-se amb poder de canvi… (Sentirse con poder de cambio)

HOMENAJE A MARIO BENEDETTI. ACUARELA, TINTAS Y LEJÍA

 (Ilustración en homenaje a Mario Benedetti)

Aquesta tercera criatura que tindrem el proper novembre ja està obrint un nou camí, uns nous sentiments, renovadors i sincers. No sé si alguns/es de vosaltres heu sentit mai que, tot i intentar de mil formes aprendre del errors comesos, de vegades, hi tornem a caure, i totes aquelles petites solucions semblen no obrir-hi la llum.

A hores d’ara, la criança a casa amb l’Abril de 3 anys i 2 mesos, i la Lluna de 18 mesos la gaudeixo moltíssim. Tenim moments d’amor esbojarrat, de creativitat, de desordre, de silenci, de moviment, de festejar (d’aigua, de farina, de crits), i és ben cert que aquests últims moments en ocasions poden passar de la diversió al bloqueix emocional total de nosaltres tres a la vegada. Per sort, elles mateixes, i jo amb l’ajuda d’en Javi, la Blanca i d’altres companyes hem anat aprenent a respectar-nos, a no jutjar-nos, a relaxar-nos amb les idees preconçebudes i no tensionar-nos per motius insignificants.

Al cap i a la fi, la nostra història de vida la tracem nosaltres mateixes, i tenim tot el poder, energia, imaginació i forces a les nostres mans. Aquest és un dels darrers aprenentatges que li transmeto dia a dia a les meves filles. Per tal de millorar com a persona pel benestar de la família, estem incorporant algunes tècniques a casa, sobretot en moments on les idees marxen del cap i les reaccions irracionals i molestes apareixen sense cap sentit:

Respiració activa: obre els teus pulmons, i sent com l’aire entra suaument des del teu nas, passa pel teu cos i arriba als teus pulmons, que s’omplen, i després l’expulses suaument fins que tot el teu cos es buidi fins l’infinit. Aquest exercici, en moments de tensió, ajuden a frenar i fer desaparèixer pensaments repetitius negatius i posa en acció la funció fisiològica del teu cos, centrant-se en un ritme lent i pausat.

Escolta activa: pronuncia al màxim la teva capacitat de sentir tots els sons i sorolls que t’envolten, la veina estenent adalt, el gos brodant, la teva germana teclejant el mòvil… D’aquesta manera, en pocs minuts el teu cos es relaxa i sembla com si s’oblidés de la situació incòmoda que estàs vivint amb la teva parella, els teus fills, el teu cap, etc.

Mirada quieta: deixes la mirada quieta, en silenci, fixa enfront d’un punt pintat en un paper, d’un cafè sobre una safata, d’una taca al terra. Novament aconseguirem desconnectar els pensaments violents, negatius, incòmodes i sobtats i el cos es frenarà per si sol.

 

L’estranya bestiola o Un bicho extraño

L1050816_PEQUEÑO

Fa temps la nostra amiga R ens va deixar meravellada quan li explicava el conte Una Estranya Bestiola a la nostra filla Abril quan era ben petita, i si a nosaltres ens va agradar, no us podeu ni imaginar la cara de la nena. La història és encantadora i entranyable i, a més a més, serveix, si estàs amb canalla petita, per aprendre el nom de les parts del cos d’una “bestiola”, de les persones, d’on estan normalment aquestes parts del cos, i si treballes amb canalla més gran, la creativitat, la imaginació, la interacció mitjançant preguntes, la deducció, i tot el que se us acudeixi.

Es tracta d’una història de Mon Daporta i il·lustrat per Òscar Villán,

 

bicho book:Maquetación 1

És un llibre completament circular; el final és el principi i el principi és el final.

Les imatges acompanyen igualment el text quan es llegeix a l’anada com quan es llegeix a la tornada.

És una estructura descriptiva que va afegint detalls. Al final hem de girar el conte i el text contínua fins arribar al final que torna a ser el començament si tornem a girar el llibre.

El format agafa molta importància. Té la meravellosa estratègia del misteri que és i no és al mateix temps ja que hi ha molts indicis. L’endevinalla està resolta des del primer moment, però sempre hi ha misteri.

Variacions per explicar el conte i treure’n profit!!

Si comtem amb una estranya bestiola de veritat a casa, feta de feltre i velcro, per exemple, els més petits deixaran anar la seva imaginació i creativitat i hi posaran les parts del cos on més els hi agradi i els hi faci gràcia. Dóna molt de joc tant per a petits (nadons de 6 mesos) com per a més grans (3 i 4 anys).

Mentre expliques el conte amb el nino, també es pot treballar la interacció participativa de les criatures inventant-se, com déiem, on enganxar les parts del cos, què els hi passa a aquestes parts del cos, com són aquestes parts del cos, sempre deixant que les criatures participini facin seva la història, manipulant el nino i creant part del conte.

Si voleu tenir la vostra estranya bestiola a casa, aviat tindreu al vostre abast un patró molt senzill d’entendre i podreu crear el vostre nino fàcilment!! De moment, us adelantem els materials per si els voleu anar comprant.

 

MATERIALS:

  • Feltre de diversos colors (en venen a papereries de barri, botigues de tela, grans magatzems o hipermercats. No importa el gruix de la tela de feltre)
  • Velcro (només la cara de les punxes, ja que només en posarem a les parts del cos que s’enganxaran soles directament a qualsevol part del cos del nino de feltre)
  • Llana, llaços, o qualsevol cosa que se us acudi per als bigotis
  • Botons o qualsevol retall de tela (per als ulls)
  • Fil, tisores i agulla
  • Farciment (en venen a les merceries, si no podeu fer servir el farciment d’un coixí

 

http://www.kalandraka.com/es/faktoria-k-de-libros/nombre-coleccion/detalle-libro/ver/una-estranya-bestiola/

Ballmanetes i la importància de la música

vari8494251535

Ballmanetes i la importància de la música

Qualsevol persona recorda alguna cançó de la seva infància, els seus gestos i si només recordes la tornada, doncs amb una mica de cantarella la resta de la cançó està resolta. Per a mi va ser una descoberta molt agradable i inspiradora les sessions de Ballmanetes, dirigides a canalla de 2 mesos a 3 anys, que fa la Montse Dulcet a diferents biblioteques de la provincia de Barcelona (Biblioteca Les Corts- Miquel Llongueras, biblioteca Ca n’Altimira de Cerdanyola, biblioteca Ca l’Oliveres a Lliçà de Munt). Ella fa que els nens i nenes visquin la música des del descobriment del seu cos, de la dansa, del moviment, del so, del llenguatge oral, del gest que l’acompanya; per sentir, per expresar-se i moure’s lliurement.

Nosaltres sovint posem la seva música a casa i fem algunes de les propostes que fa al seu llibre “Tyanutnit, fil de vida”, publicat junt amb la Marta Bertran i amb il·lustracions del David Madueño.

http://tyanutnitllibre.wordpress.com/

http://tyanutnitllibre.wordpress.com/cancons/

A casa, per exemple, els hi agrada, per a començar, Les flors i el sol al matí són a sortir, d’Igor Stravinsky, amb la qual ens imaginem que som flors, encongides al terra, i ens anem despertant, obrint i estirant amb tot el cos. Sempre demanen la cançó Moros vénen, moros van (popular catalana), on caminem al ritme de la música, i quan hi ha pauses, ens aturem, i ens deixem caure sempre seguint el ritme. Els hi encanta perquè atenen acuradament la música i després patapam, al terra, és molt divertit.