Vestit Seesaw de l’Ottobre design de Summer 3-2013

 

L1070598_web

Per entendre algunes indicacions de l’Ottobre en anglès per fer aquest vestit Seesaw (summer dress) de l’Ottobre design de Summer 3/2013 vaig recorrer a la pàgina de fans d’Ottobre del Facebook, i a les imatges del google, a veure qui l’havia fet abans. Ningú explicava problemes a l’hora de fer-lo. Dificultats que jo m’he trobat:

          – La tela de punt que he triat és massa fina i es dona de sí. Sobre tot es nota molt al coll què està mal executat (sense tela per fixar-lo). Tela de Felichens en DaWanda

L1070583_web

-Vaig utilitzar elàstic normal per frunzir la faldilla del vestit i la fadilla queda una mica tiesa. Les instruccions indicaven elàstic transparent, i a més, es trova fàcilment a les botigues de barri, i és súper barat.

L1070586_web

-No vaig utilitzar cap entretela per fixar el coll, i queda molt despenjat. No ho he arreglat perquè realment no sé com arreglar-ho. NAII

– El que no sé perquè m’ha sortit malament és un coll molt molt obert (gairebé se li veien les tetes) i una sisa desproporcionadament gran. Solució: cosir novament els laterals i així, encara que el vestit seria una mica més ajustat, solucionaríem el tema de les aixelles. El tema del coll s’ha resolt una mica sense fer-hi res, ooohh!!!

Quan canvies de sentiment envers la lactància

De vegades, el temps passa, les circumstàncies canvien, i el que tenies com una experiència de plaer, poc a poc canvia de significat i passa a ser una qüestió diferent. Això és el que m’està passant darrerament amb la lactància i el meu tercer embaràs.

L1060484-web

Lluna amb 10 dies i Abril amb 20 mesos

L’Abril té 3 anys i poc, i des de fa un parell de mesos sembla que la teta ja no li atrau gaire. Fins ara feia teta sempre per la migdiada i alguna nit abans de dormir, i com li passa a molta canalla, quan està tendra, delicada, o s’ha donat un cop i té mal d’algún tipus. Ara diu que surt molt poca llet, i que la llet està com a salada. Ella s’agafa al pit i diu: “mama, un xupito”, i fa literalment un xupito, i no vol més.

Em pilla per sorpresa, perquè m’encanta donar teta i sempre ho hem portat molt bé, amb les nostres petites normes que limiten la teta a certs llocs i moments. Tot i així, encara està la Lluna (de 19 mesos)!!

DSC_2370_web

Lluna amb 1 mes i Abril amb 21 mesos ( foto de Marc Weber)

Quan estava embarassada de la Lluna vaig gaudir moltíssim durant l’embaràs, i quan va néixer la Lluna les tres vam passar molt bons moments. Gràcies al diàleg amb l’Abril (que tenia 20 mesos) i certes pautes, tot va rodar perfectament. Ara bé, no se m’oblidaran les contraccions durant l’embaràs. La matrona i l’obstetra em van dir que el bebé no patia a la panxa, més que res no hi havia estudis que ho confirméssin (els estudis d’ALBA Lactància no toquen aquest tema), però la meva parella estava preocupada. Les recomanacions van ser: si pots parlar mentre dones de mamar i tens contraccions, és perquè són contraccions lleus i pots continuar amb la lactància.

Durant aquest embaràs no estic gaudint-ho tant. La Lluna mama diverses vegades, però no masses, tampoc per la nit… però ara no tinc ganes, em molesten una mica els mugrons, sento inclús rebuig. Torno a tenir contraccions, encara són força lleus (estic de 5 mesos).

L1070572_web

Lluna amb 19 mesos i Abril amb 39 mesos

Però em sento en deute: si a l’Abril li vaig donar teta durant l’embaràs de la Lluna, li voldria poder donar a la Lluna durant l’embaràs de la propera criatura. Segur que algunes m’entendreu quan dic que sento ambivalència i contradiccions, perquè em vull entregar en tot el que pugui a la Lluna perquè tindrà un/a germanet/a quan ella encara serà molt petita, i no li vull privar de la seva fase de lactància natural. Aquest pot ser un punt dur quan tens canalla seguida, que es porta poc temps vull dir. De moment he optat per seguir donant-li teta però limitar-li quan jo no ho desitjo. Quan li dono intento estar amb ella amb tot el meu amor i estimació, que és el que necessita i busca.

Tornant a l’essencial

DSC_0012__web1

Venir a l’hort de la família i recollir tomàquets, mongetes i demés és tot un gust. Qui més ho gaudeix són les nenes. Bei de Tigriteando parlava al seu blog dels deures de l’estiu, entre ells recollia agafar una fruita del camp i menjar-se-la directament. Ara que estem amb els iaios passant uns dies d’estiu és una bona ocasió per posar-nos-en tipes de fruita i verdures naturals naturals.

Nosaltres tenim hort urbà a casa (que per cert us l’ensenyarem molt aviat), però no té res a veure amb fer petites feines a l’hort dels iaios. Agafem una cistella o una galleda i recollim tomàquets, els més vermells, mongetes, cogombres (que tenen punxetes, quina sorpresa per a les nenes!!), ens enfanguem amb l’aigua del rec, veiem les tonalitats dels tomàquets fins que es madurin, apreciem els bitxos que viuen a la vora… I aprofitem per agafar una mica d’albahaca antimosquits, i fem un ritual perquè no ens piquin més. A prop hi ha mates i mates de menta, quina bona olor que fa!!! La sacsejem i agafem una poca pel suc de síndria i cirera que farem amb el papa (un suc molt recomanable!!!).

Ens agrada estar en contacte amb la mare terra i intentar apropar-nos al més essencial (encara que hi hagi una, l’Abril, que no suporti ni les mosques, ni les formigues, i un llarg etc.). No sempre ens parem a recordar d’on venim i on anem.

Jo aprofito l’ocasió per fer-li cinc cèntims a les nenes de com vivien els iaios a terres andaluses abans d’arribar a Catalunya. Ja es sorprendran quan prenguin conciència, de moment els hi deu sonar divertit sentir que vivien amb bestiar i sense anar a l’escola.

També aprofito per parlar de la manca d’aigua i menjar que hi ha a molts llocs del món, i com podem fer un bon ús a casa i donar-li la importància que té als recursos dels que disposem. Se’m venen al cap molts records: els horts comunitaris de Membrial a Cartagena d’Indies mentre treballava amb Actuar por Bolívar, els cultius de cafè a Antioquia (Colòmbia), les dones indígenes carregant la canalla mentre treballen al camp de Colta (Riobamba, Ecuador)… Fa temps que no us veig, però sempre intento baixar a la terra i recordar-vos.

 101_9726Sessió de treball comunitari a Membrial, Cartagena d’Índies

“Hay una diferencia entre tu abuelo y tú:
tu abuelo tenía un par de zapatos, y tú 14 pares.
Y os parecéis en algo muy importante:
los dos tenéis sólo 2 pies”.
Jaime Izquierdo Vallina, “La casa de mi padre”

Pinafore i com evitar possibles problemes

L1070591_web

Fa moltes setmanes que vaig cosir 2 pinafores amb patró. Un de la talla 4 anys i un altre de la talla 2 anys amb el llibre “Intermporels pour enfants: Modèles et patrons de 2 à 8 ans” de Astrid Le Provost.

Aquest llibre té dissenys molt macos i alguns d’ells bastants senzills d’executar. Tots són amb tela plana, però alguns segur que es poden adaptar a tela de punt.

Tant el de la talla 4 com el de la talla 2 li anaven grans a les nenes, així que el de talla 2 li vam passar a la nena gran, i a la petita li vaig haver de fer un més petit a mida. Vaig aprofitar les indicacions de la Naii que van ser molt útils.

L1070593_web

Ara bé, no sé en què em vaig equivocar però els tirants em van quedar molt curts i això va implicar un coll molt tancat i la sisa molt molt justa.

Per arreglar-ho amb poc temps, vaig treure-li els botons de pallasso grans i vistosos i li vaig posar uns crecs a la bora del tot (a falta de snaps), i li vaig baixar el coll. Ara que ho veig, penso que queda lleig perquè se li veuen els traus i la solució hauria d’haver estat afegir-li tela als tirants i hagués quedat més bonic. Equivocant-nos aprenem.

L1070594_web

Jo no els hi acostumo a posar vestits però aquests a tothom els hi encanta aquests vestits!!!

Pelar ous, un èxit assegurat

DSC_0074_1_photoshop

Si voleu que la canalla aprengui a apreciar els aliments més enllà de menjar-se’ls, si necessiteu cuinar i que elles gaudeixin a la seva sense involucrar-se a cuinar al foc amb vosaltres, si voleu que practiquin la motricitat fina i l’ús del ganivet (que talla poc)… Pel·lar un ou serà tot un èxit, i si després se’l volen menjar, millor que millor. Cristina de Montessori en casa té diverses entrades interessants d’activitats de cuina per fer amb la canalla.

Preparació:

  • Posem un ou dur sense pel·lar a una safata o plat.
  • Al costadet, hi posarem un ganivet (en el cas de nens/es que encara manipulen poc els ganivets, podem disposar el ganivet al seu abast després, tot just quan acabin de pel·lar els ous)
  • Nosaltres de vegades afegim un bol petit on posar-hi la pel·ladura, si no, els hi llenço la peladura a la paperera i elles continuen treballant al mateix plat.

Presentació:

  • Agafo una safata i m’assec al costat d’elles
  • Agafo un ou, li dono copets i el faig rodolar una mica (això a les més petites els hi encanta!!!)
  • Començo a pel·lar-lo
  • En acabar, agafo les pel·ladures i les poso en un bol
  • Agafo l’ou i el tallo en rodanxes i me les vaig menjant

DSC_0072_photoshop_web

Opcional:

Seria interessant i necessari que les criatures veiessin d’on ve un ou, com és un ou que acaba de posar una gallina (cru) i com aconseguim un ou dur, i així veuran la vida de l’ou, i la diferència entre textures. Si no teniu gallines ponedores a la volta, podeu mostrar-li’s aquest conte o video.

Nosaltres l’ou cru l’utilitzem per fer truites de tonyina, truites de quinoa (en motllos lekué) pastissets de patata i verdures amb ou (en safata de magdalenes), pa de pessic… en totes aquestes ocasions poden participar i veuran com és un ou (cru).

Pròximament, la recepta per cuinar ratolins d’ou!!!

IMG_20150621_130824._photoshopjpg