LactApp, l’aplicació mòvil de la lactància materna

Fa anys que conec l’Alba principalment pel seu súper bloc de gran èxit Som la llet, que realment és la canya!! Molt complert, molt innovador, i d’una persona realment entregada a la causa de la teta i la llet materna. Gràcies a les entrades del seu bloc i les consultes que li he fet, m’ha ajudat a portar millor situacions complexes a l’inici de la nostra lactància en tàndem, em vaig informar sobre donació de llet a l’Hospital Clínic, i vaig conéixer a l’Arnau i al Daniel i els vam ajudar amb llet materna per en Jonàs  donant-los part de la llet que teníem emmagatzemada.

L’Alba, després de més d’11 anys com a Assessora de Lactància a temps complert responent dia i nit les demandes de mares, i la Maria, la seva companya de projecte, ha llançat aquesta nova aplicació mòvil de lactància materna que pretén ajudar a les mares i bebés a aconseguir tenir la lactància que desitgin, i ho vol fer apropant informació de qualitat sobre lactància materna a les famílies que ho demanin.

Aquí trobareu la presentació en vídeo:

Jo me l’he descarregat però realment no l’he utilitzat tenint una necessitat real. Si teniu preguntes bàsiques al respecte del què és, entreu aquí. Espero que us sigui de gran ajuda!!!

Com sensibilitzar la canalla sobre altres realitats

LA-GUERRA-CONTRA-LAS-MUJERES_22_webEscena del documental LA GUERRA CONTRA LAS MUJERES de Hernán Zin, preseleccionat als Goya 2014.

Una idea que volem transmetre en aquest espai és intentar donar eines a les famílies, mestres, profes i qui estigui interessat/da, en parlar-li a la canalla d’altres realitats. Fer-li saber que hi ha nenes i nens que no tenen els recursos que tenim aquí (aigua, electricitat, etc.), de dones que pateixen desigualtat, de la falta de protecció (inseguretat) tde molts nens i nenes, de la manca d’escolarització i per tant, d’oportunitats en un futur, de la vulneració dels drets bàsics, del paper de les armes i les guerres en el món i l’ús que s’en fa de la gent, les dones, i nens i nenes, de l’emigració brutal d’avui en dia provocada per guerres, fam o sequera

DSC00927_WEBEl conflicte armat en molts territoris de Colòmbia forma part del dia a dia de la gent

Hi ha un sense fi de temes que es poden tocar des de casa, perquè com diu Cristina de Montessori en casa, nosaltres també creiem que “El cambio empieza en tu familia”, i nosaltres pensem que són imprescindibles per fer de les nostres nenes persones justes, respectuoses, lluitadores contra la desigualtat, per un món millor

De fet, María Montessori, després què la Itàlia fascista comencés a veure malament la seva pedagogia perquè servia per a que nens i nenes pensessin i fossin lliures, després de tanta experiència bèlica, va profunditzar en els temes educatius relacionats amb la pau, arribant a la conclusió què l’educació és l’únic camí per a construir la Pau (María Montsessori: “Educación y Paz”).

DSC01523_webLa població de Punin Huayco (Riobamba, Ecuador) té dificultats per cobrir l’escolarització infantil

Què ens agradaria aconseguir amb aquesta nova secció “SENSIBILITZEM”:

apropar als més menuts a altres realitats, el més reals possibles (us aportarem materials, com per exemple videos encara que us puguin semblar abstractes, però són una manera clara i real de fer-se a la idea d’aquestes altres vides)

– aportar una visió àmplia i diversa de les diferents tradicions i cultures del món

respectar i no jutjar, estimar i potenciar la germanor

– incentivar que vulguin explorar el món

– motivar la lluita contra les desigualtats

facilitar missatges sencills i clars. La nostra canalla és petita, així que la nostra experiència es basa en això. Començarem amb accions molt molt bàsiques, potser us semblarà que els missatges són poc crítics, però poc a poc s’anirà introduint el desenvolupament del criteri propi i la visió crítica.

IMG_0520_web

Pocs mitjans per cobrir necessitats bàsiques a l’estepa mongola

Isla-Grande_Fundación-Surtigas-(22.10_WEB

Letrina realitzada amb materials reciclats a les Illes del Rosario (Colòmbia)

És evident que per tal de començar a obrir-li els ulls a la teva fill/a cap a una persona diferent, una persona que no està aquí, i un tipus de vida i societat completament aliena a ell/a, s’ha de començar oferint-li la visió de què vivim en un món global, en un món on hi ha molts territoris diferents i amb moltes persones diferents. 

Partirem d’una lliçó purament de Geografia Política, tal i com s’abarca des de Montessori. Primer coneixeran l’existència i diferència entre “terra, aigua i mar”, i després “climes, formes de la terra”, etc. Aquí no explicaré la seqüència d’una lliçó Montessori ja que a internet en podeu trobar que ja estan molt ben exposades.

  • Per exemple, aquí primer tracten l’esfera de la terra i com es veu des del cel, i després ja concreten en les formes que s’hi veuen i parlen de continents, especificant on vivim, etc.
  • Per tal que reconeguin una mica més les parts del globo terraqui, des d’Imagine our Life, treballen amb un mapa de tela i targes de 3 parts les formes dels continents d’una manera molt vivencial i molt real. Evidentment el següent pas, quan se’ls hi parla dels diferents climes, enllaçar-los amb animals és la forma més divertida per entendre-ho tot plegat. Nosaltres tenim un que està avançant però encara no està complert per introduir tota la lliçó.
  • Des de Montessori en Casa, ens expliquen en divereses entrades com introduir la canalla en la diversitat cultural i en el fet d’estimar la terra.

http://www.montessoriencasa.es/resena-beautiful-rainbow-world-review-beautiful-rainbow-world/

http://www.montessoriencasa.es/todos-los-dias-son-el-dia-de-la-tierra-earth-day-everyday/

http://www.montessoriencasa.es/imprimible-gratis-ninos-mundo-free-printable/

http://www.montessoriencasa.es/musica-del-mundo-incluye-playlists-music-from-around-the-world-includes-playlists/

Aquí apareix un aspecte tangencial que pot generar-nos molt de debat: I ara que ja reconeixen que vivim en un lloc molt gran, on hi ha mar, terra, aigua… I que si mirem des de la terra on vivim podem distingir molts trossos de terra diferent, amb climes diferents, on hi viuen animals i plantes molt diversos, els hi introduim ara que no tots els pobles viuen com nosaltres en tant en quan no tenen els mateixos recursos? O cal que primer profunditzin molt més en geografía política i humana i més endavant en educació en valors?

Nosaltres som del parer de parlar-lis d’aquesta diversitat des de ben aviat, perquè ens hem trobat amb moltíssimes situacions quotidianes en les quals les nenes demanen conéixer més al respecte, i nosaltres necessitem que visquin coneixent aquestes realitats. Situacions quotidianes bàsiques:

  • Ús de l’aigua: si la vostra canalla fa ús de bidé i demés accessos a l’aigua amb llibertat, segur que agafen i fan rajar l’aigua sense contenció i pensant que allò surt i és tot per a elles. Aquí els hi parlem, naturalment, sobre els límits de la terra, i mentre nosaltres gastem molta aigua per la nostra còmoda aixeta, hi ha famílies on les seves cases, més senzilles que les nostres, no tenen aixetes i utilitzen galledes per repartir l’aigua.

Video del projecte Sur en Positivo, d’Educació en Valors, de l’ONGD Mundo Cooperante

  • Ús de la llum/electricitat: apagar els llums quan no estàs a una sala és un aspecte bàsic. La facilitat que tenim nosaltres per donar-li a un botó i “fer la llum màgicament”, no passa a totes les cases. Per això hem de fer un ús raonable i deixar que les llums descansin perquè els hi funcionin a altres famílies. 
  • Ús de bolquers, tovalloletes, paper de vàter, etc.: a casa hem utilitzat bolquers de tela sempre. Hi ha gent que diria que són poc pràctics, que amb el ritme d’ara és difícil compaginar-ho… Però existeixen països com Estats Units on et pots trobar bolquers de tela fins i tot als supermercats perquè socialment el seu ús està molt extès. Nosaltres sempre intentem que les nenes entenguin que la limitació d’ús d’aquests productes d’higiene es deuen a la conservació del planeta. L’explicació més senzilla que he trobat ha sigut la de parlar dels abocadors i de com el mar i les muntanyes es veuen afectades per la quantitat de brossa que generem. 

mini_educaciondesarrollo_web

Fotografia d’Hernan Zin. Nens recollint restes en un abocador de Gaza.

  • El menjar: aquí va un tema molt recorrent a moltes cases. Molta canalla vol que els hi posis més quantitat quan no s’ho han acabat, i de més coses diferents encara que no la tastin i la deixin al plat. Aquest desconeixement i poca valoració del que tenen a casa em fa mal al cor. Crec que la canalla necessita saber perquè comtem amb diferents tipus de menjar, amb una dieta variada,… En aquest aspecte ja parlem de la falta d’aliments en moltes cases/famílies (mai parlem de països o continents perquè les allunyaríem de la realitat), de la falta d’àpats tot i que tinguis gana, i de la mesura que hem de tenir quan ens servim menjar al plat (les nostres nenes es serveixen elles soles alguns aliments).

El debat per a la reflexió està obert. Ja ens comentareu què en penseu… de moment ho deixem aquí, que aquests temes donen per moooooltes entrades 😉

Fins aviat!!!!

La meva versió del Top Abril de Naii – Rums España #37/15

IMG_20150910_163209_web

I per a aquest dijous RUMS… Aquesta peça de roba ja fa un temps que la tinc amb mi, i la veritat és que la faig servir molt tant estant embarassada com sense panxolina.

IMG_20150910_163232_web

Les versions de patró que ensva oferir la Naii en el seu moment amb aquest Top Abril de Naii eren molt variades: amb diferents tipus d’escot (escot amb gota davant), amb mànigues o sense, etc. Com sempre, uns patrons amb tutorial súper complert, tant, que si ets una iniciada, t’ajuda moltíssim però també et pots atabalar amb tanta informació. Ara bé, en quant aprens a interpretar aquesta informació (explicat tot molt professionalment), ho resoldràs tot sense dubtes.

IMG_20150910_163148_web

Jo he triat una tela peculiar, nicky crec que es diu, amb un dibuix de la naturalesa (arbre amb ocells) dissenyat i cosit per mi mateixa.

IMG_20150910_163155_web

He fet un coll senzill, i una gota amb botó al darrera. Realment no em va costar gaire tallar-ho, només que les pinces de sota el pit jo les hagués posat en una altra alçada perquè al meu cos em quedarien millor d’una altra forma (més a prop del pit).

Abrilonchis, vola vola…

volandol..

Fa uns dies vaig plorar dues nits seguides sense gaire consòl, com una nena petita. Cada vegada que pensava en el moment d’acompanyar a la nena a l’escola infantil per primera vegada (ara té 3 anys i mig), i tot el que comportava, se’m feia un nus a la gola i vinga a rajar les llàgrimes.

Vaig agafar l’Abril i me la vaig posar al llit amb mi, així vaig calmar-me i vaig poder dormir en pau (ara ho penso i sembla un recurs infantil, anar a la voreta de la mare per buscar consòl).

Fa uns mesos, just una setmana abans d’enterar-me que esperàvem la nostra tercera criatura, vam decidir que finalment l’Abril aniria a l’escola de tres anys perquè a ella la idea li agradava, i jo podia sentir-me una mica desbordada amb 3 canalles menors de 4 anys a casa (a més, mai m’ha agradat gaire haver de demanar suport). Des d’aleshores, totes les preguntes, comentaris i converses al respecte amb la gent del voltant han sigut relaxades i emocionalment tranquiles. Total, estava convençuda que amb la panxota que m’està creixent i l’interès que té l’Abril per tenir més amics/gues i llegir llibres i jugar i fer allò tan interessant que deuen fer a l’escola -doncs la majoria de canalla hi va- seria una opció acertada.

Segurament sigui acertada, però el meu cor i el meu cap sovint no van de la mà i de sobte, vaig començar a sentir-me buida, nua i sense res. 

El primer sentiment va ser com me les apanyaré per enllestir-ho tot,  amb una rutina ordenada i calmada, i arribar a l’escola a temps després de caminar 20 minuts amb 2 nenes i embarassada (aviat súma-li un nadó).

Després tot es va convertir en una obligació massa estricta per a la nena: des dels 3 anys (això en el cas de l’Abril, però la majoria de canalla van molt més petits a l’escola infantil), i fins que et jubilis, tindràs horaris, compromisos, obligacions i responsabilitats. Òbviament aquest raonament pot tenir dues vassants, però ara estic centrada només en la manca de llibertat i d’elecció quan a la nena “li toca anar a l’escola”.

I… les rutines canviaran, i avui en dia, com a família, agraeixo tant tenir rutina com les nostres nenes. Els nostres ritmes ja no aniran igual, la Lluna probablement dini i s’adormi abans, després l’Abril, jo i la Lluna cap a dalt i cap abaix, sense poder estirar-me un moment o desconectar 10 minuts perquè els horaris no s’acoplaran.

DSC_0054_1_web

Més endavant vaig sentir que la Lluna i jo la trobaríem moltíssim a faltar, és un sentiment molt egoista, molt de mare aferrada a la seva vida en família, que és la que ara mateix ho sustenta tot. I és que les nenes ara estan en una fase maquíssima, en la qual es desperten i ja conecten des del primer moment, no em busquen tant: són les seves millors còmplices, les seves millors amigues, les seves millors descubridores (això implica que també tenen moments durs de gestionar…). Fem moltes activitats i tasques juntes, i això m’encanta: la compra, el menjar, posar la rentadora, arreglar les plantes. D’altra banda, aprenem sons i lletres, contem xinxetes, ballem i ens pintem nues els culs, practiquem amb els cilindres, fem puzzles, llancem pilotes fins a cansar-nos… “El dia és llarg, i els anys curts”, com diu Bei de Tigriteando.

En anar a la primera reunió de l’escola, vaig entrar amb el cor encongint, amb cara de pocs amics. De sobte em van saludar un parell de mares, i vaig respirar una mica: “veus, no passa res en ser normal i fer el que fa tothom, escolaritzar a la nena als 3 anys”.

Continuo tremolant una mica amb la idea, però ja respiro amb més tranquilitat i agraeixo a la vida haver estat aquests 3 anys i mig sense separar-me de la meva dolça i pacient Abril. A la meva inventora Lluna, qui de veritat no ha passat ni un instant sense la seva germana, espero ajudar-la a adaptar-se a aquesta nova realitat.

 

Y una mujer que sostenía un bebé contra su pecho dijo, háblanos de los Hijos.
Y el contestó:

Tus hijos no son tus hijos,
son hijos e hijas de la vida
deseosa de sí misma.
 
No vienen de ti, sino a través de ti,
y aunque estén contigo,
no te pertenecen.

Puedes darles tu amor,
pero no tus pensamientos, pues,
ellos tienen sus propios pensamientos.
 
Puedes abrigar sus cuerpos,
pero no sus almas, porque ellas
viven en la casa de mañana,
que no puedes visitar,
ni siquiera en sueños.

Puedes esforzarte en ser como ellos,
pero no procures hacerlos
semejantes a ti
porque la vida no retrocede
ni se detiene en el ayer.
 
Tú eres el arco del cual tus hijos,
como flechas vivas son lanzados.
Deja que la inclinación,
en tu mano de arquero
sea para la FELICIDAD.

Khalil Gibran

Vestit HappyFlower – Rums España #36/15

IMG_20150828_193417_web

I per a aquest RUMS España… Després de molts mesos desitjant copiar el patró d’una peça de roba meva, em vaig animar i el resultat no va quedar gens malament. M’encanta!!!

IMG_20150828_193443_web

Em va perfecte ara que estic embarassada, l’únic detall una mica incòmode que li trobo és que la sisa m’ha quedat una mica justa, necessitaria donar-li més folgança. L’allargada de les mànigues també m’agrada molt com queda.

IMG_20150828_193515_web

M’encantaria fer un cosim juntes per tal de compartir aquest senzill patró, però crec que ara no trobaria temps per tal d’organitzar-lo… Però temps al temps. Animeu-vos a comentar si us agrada la idea del cosim juntes! Em farieu molt feliç si llegeixo comentaris vostres 😉

Patró: propi.

Teles: llisa de la Pantigana (crec recordar) i estampada lillestoff Bio Jersey – HERZBLATT braun / orange de Felinchens

Translate »