Pantalons Winter Pull-ons l’Ottobre design de Winter 6-2014

L1070587

Hi ha projectes que sembla que hagi de costar tirar-los endavant, i al final, surten prou bé i a més a més…

les nenes es posen les peces de roba! Tot un èxit!!

Vaig escurçar l’allargada de cames del patró original Pull-ons l’Ottobre design de Winter 6-2014.

El patró és fàcil de muntar tot i que té moltes peces petites. Em va costar una mica cosir tanta tela texana, encara que fos fineta, i al final em vaig carregar diverses agulles 😉

 

 

L1070589

La falsa bragueta no em va quedar gaire xula, però és que no vaig ser capaç ni d’entendre les instruccions en castellà!!

L1070590

I per veure més models, mireu a Fans d’Ottobre.

Petites coses que aporten diversió

 IMG_20150729_162743

De vegades, les idees que se t’acuden en un moment qualsevol del dia poden funcionar molt bé amb les nenes i aportar-li’s una bona dosi d’alegria, diversió i aprenentatge.

Necessitem: Safates, gerres, gots, culleres, xeringues, motllos de fer gel, colorants alimentaris i ja està.

Presentem l’activitat amb un got, una safata, una cullera i una xeringa a cada safata. Primer omplen una mica el got amb la seva gerra, després posen una mica de colorant, ho remenen, i aleshores comença la part que més els hi acostuma a agradar.

Amb xeringues omplen els motllos de gel. La Lluna (de 20 mesos) no aconsegueix fer anar les xeringues del tot bé, així que es va mullar tot una mica perquè va optar per vertir-ho directament del got.

Una vegada es gelen les nostres barreges, les podem fer servir per refrescar la nostra aigua!!!

Es treballa:

– Els colors primaris i les barreges que vulguis.

– La motricitat fina amb tant de trasbassament.

– L’aigua, quan es refreda, es fa gel.

 

IMG_20150729_162929

 

IMG_20150729_163804

 

Centrifugant pipis a la rentadora

 img_2355Mi cuerpo era una lavadora centrifugando… Ilustració de Maria Ayucar (http://mariaayucar.com/tag/girl/)

D’històries de pipis i caques, a totes les cases en tenim!!

Fa ja algun temps, el meu amic S. em va explicar la seva manera de veure com havia de fer pipis i caques la seva filla L., i com aniria deixant el bolquer ella sola. No tenia teoria, crec recordar, però consistia simplement en posar a la nena a l’orinal o al vàter a fer pipi o caca quan ell notava que la nena tenia ganes, i si no, quan començava a apretar, la duia i continuava amb les seves necessitats prenent consciència.

Des d’aleshores, la nostra filla Abril va començar a utilitzar l’orinal. Tenia vora un any, i li vam ensenyar a fer el gest amb les mans de “fa pudor”, i quan cagava li deiem, “buff, caca, quina pudor!!!” Amb 15 mesos demanava la caca amb gestos, així que no se la feia mai a sobre (excepte en rares ocacions) i el pipi el començava a detectar i a fer-lo a l’orinal demanant-lo.

Vam fer un intent fallit de treure-li el bolquer als 18 mesos, no ho teníam del tot clar (o al menys així ho veig ara), i tot i que la nena semblava que volia deixar-lo, ho vam deixar estar per més tard. Als 24 mesos el va deixar definitivament, però vam estar 3 mesos recollint pipis, rentant llençols, fundes de coixins, sofàs… Jo personalment no entenia què passava, i la nena no volia tornar a utilitzar el bolquer (i nosaltres tampoc volíem). Un dia em va dir: “mama, m’he pixat perquè volia que vinguessis” (tenia a la petita Lluna en braços). Aquell dia vaig entendre que els pipis poden expressar moltes coses sense paraules.

Ara l’Abril (de 3 anys i alguns mesos) ha deixat el bolquer per les nits (arrel de picors a la vulva), i tornem a tenir fugues. Mai saps si són moltes o poques fugues, a menys que comparis amb històries d’altres famílies. Tot depèn de la teva paciència i comprensió de la realitat. (Sovint se’ls fa acabada de despertar, la mandra li pot i no s’aixeca…)

——————————————————————————————————————————————————————-

La història de la Lluna amb els orinals va començar als 6 mesos, des que s’asseu. Fa totes les caques a l’orinal des dels 9 mesos, i pipis, bastants, des dels 12 o 13 mesos. Ella ho ha tingut molt clar: “yo no, bolquer no, Abril no” (si l’Abril no en porta, jo tampoc).

Li vam treure abans de fer els 20 mesos, i han passat un parell de setmanes i encara hi ha estones al dia que ni ho demana, i s’ho fa a sobre. Sembla que ho entén, però cada dia hi ha algunes fugues, sobre tot quan estem a fora de casa. Com que hem passat temps a la platja i al camp, ella anava sense calçetes i s’acotava i feia pipi per on li pillés. Ara, confosa de vegades, agafa, s’acota on estigui i com estigui vestida, i fa pipi.

x1pbglk-vqL4Bt6jtu2xdjVFSn434T3hLQupg4720FV7dtfjec5pIY8XUkASTxao8bJcHfQdyXn2cHVzRDlB0QD8rCrcu4RIxN44SNwdi2wTx6AKS1ujxnaIWnU30rfZrqLp--jp3m-0PXspPThn7KQoCqfiWWvlgzWLes gotes cauen, i cauen…

El que he après, fins ara, després de retirar bolquers a dues nenes és:

– Que s’ha de respectar totalment el ritme de les criatures.

Fer cas del teu instint, i una mica del que t’expliquen (hi ha molta mitologia).

– Cap criatura es fa pipi o caca a sobre expressament, per fastidiar o molestar. Els pipis i les caques expressen les paraules i diàlegs que farien els adults.

– Els pipis o caques fortuits poden tenir una àmplia lectura. Se li ha d’ensenyar a la criatura a expressar el que sent i necessita.

– S’ha de tenir una bona dosi de paciència, perquè no sempre surt rodat.

Potser hi ha mètodes que ajuden, però nosaltres els desconeixem.

Si la teva criatura no vol fer pipi o caca al carrer, al parc, a casa d’un amic/ga, al bar, etc. és normal. Hi ha adults que s’aguanten la caca tot el dia per poder-la fer a casa, hi ha qui no fa pipi fora de casa per fàstics, hi ha qui li encanta fer-ho al camp i netejar-se amb fulles… Per tant, per a gustos, pipis i caques diverses!!

Si en algún moment estàs fart/a de netejar més pipis, parleu-ho entre tots i potser us val la pena tornar al bolquer.

Parlar amb altres mares o pares et pot ajudar a relativitzar, o et pot fer veure que a casa sempre esteu centrifugant pipis a la rentadora 😉

L’aigua, esbarjo esbojarrat sempre? (vida pràctica)

DSC_0011

Des de fa ja bastantes setmanes intento oferir-li a les nenes activitats que responguin a les motivacions de les dues segons com van evolucionant. Com la Lluna (de 20 mesos) ha canviat molt darrerament,  proposar-li’s un material nou que puguin utilitzar les dues alhora (moltes vegades elles demanen fer el mateix) amb les seves capacitats de vegades és una tasca que em costa, segur que m’enteneu.

L’Abril ara té 3 anys i 4 mesos, i la Lluna 20 mesos. La Lluna està molt capficada amb l’aigua, tot el dia vol estar al bidé jugant, a la banyera… i això encara és maneable, els hi dono pots, esponges, etc., i elles es diverteixen fins posar-ho tot ple d’aigua. Després toca recollir-ho amb les bayetes, que és una activitat en sí que també els hi apassiona però de vegades hi ha cops, relliscaments, llàgrimes, decepcions.

Després de donar-li’s peu a mullar-se, pringar-se i gaudir amb aigua, farina, sorra, purpurina… en un lloc de la casa poc convenient, sempre respiro uns segons i em dic: elles ho gaudeixen, elles aprofiten per descubrir i experimentar, sempre palpants amb les mans, sentint-ho, i em dic a mi mateixa que està genial encara que a mi em costi posar-hi ordre en acabar i tornar a la rutina diària.

DSC_0042_1

Què passa quan la teva filla també vol jugar a l’aigua, en cada moment, per exemple a la taula mentre mengem, quan algú s’està dutxant allà va ella? Això pot significar que està en el periode sensible de traspassar líquids (i altres materials també), així que ara tenim diferents materials perquè s’explaiin les nenes.

TRASBASSEM LLENTIES (amb cullera)

TRASBASSEM ARRÒS (amb cullera)

TRASBASSEM AIGUA (amb gerres)

EMPLENEM OUERES O MOTLLOS DE FER GEL (amb xeringues)

EMPLENEM POTS AMB AIGUES DE DIFERENTS TEMPERATURES (amb xeringues)

TENYIM AIGUA (la que hem trasbassat, la que hem posat al motllo de gel)

L1070199 L1070194

Hem conseguit evitar accidents d’aigua, especialment a la taula de menjar o vertint l’aigua d’una ampolla per tota la casa? Poca cosa, perquè ara intenta fer la mateixa activitat “de gerres”, en qualsevol moment de l’àpat, sigui com sigui. Posa aigua sobre el peix, el peix sobre els espàrrecs amb aigua…

Conclusió: més observació, paciència, una bayeta a mà i a veure com acompanyem aquest periode de taules i terres mullats a tota hora.

Dies desordenats, dies cansats

ternura-guayasamínTernura, d’Oswaldo Guayasamín

Fa una setmana vaig passar uns dies molt dolents. Al final van acabar en tensió a la família, i a més a més, va resultar que no era l’única que estava ja mig esbojarrada, i una de les nenes va petar, i tota la família vam patir moments de desfogament, segur que moltes ho trobareu familiar.

Us ho explico per deixar en aquest raconet la impotència que vaig sentir i que de tant en tant m’arriba, amb major o menor grau, però que sempre esclata d’alguna manera.

Estem de vacances, als Pirineus, i tot és joia i diversió, no pot ser d’una altra manera!!! Però abans d’arribar aquí, ja vam passar dues setmanes a casa dels iaios a la platja, i les emocions han de trobar un moment de pau per descansar i ser assimilades, i de vegades costa parar la màquina inclús estant de vacances.

Estar de vacances serveix per a descobrir llocs nous, per a inventar-nos aventures, per a fer coses que la rutina de vegades ens frena a fer, i aquests dies sembla que la improvització és sovint la batuta que dirigeix la nostra vida.

Des de que tenim nenes, l’ordre en els horaris i els menjars ens han servit pel benestar de tota la família, sobre tot quan eren més petites. Ara que l’Abril ja molts dies no vol fer migdiades (mireu l’experiència de mamá (contra) corriente al respecte), el dia pot sortir tranquil o podem viure moments d’hipersensibilitat (li diria jo) i d’extra-demanda pel cansament acumulat. La Lluna, com té energia per viure 3 festivals de música seguits, o això creu el seu cos, doncs ho dóna tot fins que l’enreda tant que li passa alguna cosa (cops per algun lloc, pixades per doquier), excitada fins a l’infinit.

Moltes vegades les aventures de dies fan que les nits no siguin especialment de son profundes, perquè el cap els hi deu rodar, i si han vist animalets i demés, encara més. Així que les nits són cansades, i els dies són d’aventures d’aquí cap allà.

Un dia d’aquests, la demanda de les dues estava sent molt carregant, i el nostre cansament no ens deixava fer les coses amb més paciència i comprensió: tots dos veiem que se’ns estava anant de les mans. Demanar-li a l’Abril que sopés (quan cansada, era més que previsible que no volgués menjar), a la Lluna que deixés de pixar-se i s’estigués quieta sopant (quan estem en període d’adaptació sense bolquer)… A més a més, els hi demanàvem just quan se’ls i veia que pitjor estaven d’energia i més ajuda i suport necessitaven, però tot i així, tu penses:

“Li he deixar clar el que penso, li explico raonablement i ella pot decidir què fer però fins a cert punt.” I la nena tant de rotllo li entra per una orella i li surt volant per l’altra.

maternidad_2917

Maternitat, d’Oswaldo Guayasamín

I els plors i les veus van pujant, i de sobte t’adones que portem més d’una hora en una situació incomprensible, insostenible, i que no arriba enlloc. De sobte, una cançó, una broma, o una xorrada gegant fa que les dues nenes canviïn el xip, nosaltres ens mirem i veiem que l’aigua està arribant al seu cau, i sentim empatia perquè veiem que totes dues (el pare i jo, però sempre parlo en femení) ens sentim frustrades per no haver pogut parar aquest remolí abans.

I sempre que em passa, em dic: tranquil·la, són petites i el que més necessiten és autoestima, reforç i protecció. Ja hi haurà moments en els que la vida les farà plorar i sentir-se fora de sí. Però a la vegada em dic, elles viuen en llibertat de decisió i d’elecció, però vull que sàpiguen valorar el que tenen, inclús la mateixa llibertat que gaudeixen…

I m’acabo dient: d’aquesta situació aprenem a veure’ns els límits, a conéixer’ns millor, a relacionar-nos amb les altres persones… Aprenem a créixer