Abrilonchis, vola vola…

volandol..

Fa uns dies vaig plorar dues nits seguides sense gaire consòl, com una nena petita. Cada vegada que pensava en el moment d’acompanyar a la nena a l’escola infantil per primera vegada (ara té 3 anys i mig), i tot el que comportava, se’m feia un nus a la gola i vinga a rajar les llàgrimes.

Vaig agafar l’Abril i me la vaig posar al llit amb mi, així vaig calmar-me i vaig poder dormir en pau (ara ho penso i sembla un recurs infantil, anar a la voreta de la mare per buscar consòl).

Fa uns mesos, just una setmana abans d’enterar-me que esperàvem la nostra tercera criatura, vam decidir que finalment l’Abril aniria a l’escola de tres anys perquè a ella la idea li agradava, i jo podia sentir-me una mica desbordada amb 3 canalles menors de 4 anys a casa (a més, mai m’ha agradat gaire haver de demanar suport). Des d’aleshores, totes les preguntes, comentaris i converses al respecte amb la gent del voltant han sigut relaxades i emocionalment tranquiles. Total, estava convençuda que amb la panxota que m’està creixent i l’interès que té l’Abril per tenir més amics/gues i llegir llibres i jugar i fer allò tan interessant que deuen fer a l’escola -doncs la majoria de canalla hi va- seria una opció acertada.

Segurament sigui acertada, però el meu cor i el meu cap sovint no van de la mà i de sobte, vaig començar a sentir-me buida, nua i sense res. 

El primer sentiment va ser com me les apanyaré per enllestir-ho tot,  amb una rutina ordenada i calmada, i arribar a l’escola a temps després de caminar 20 minuts amb 2 nenes i embarassada (aviat súma-li un nadó).

Després tot es va convertir en una obligació massa estricta per a la nena: des dels 3 anys (això en el cas de l’Abril, però la majoria de canalla van molt més petits a l’escola infantil), i fins que et jubilis, tindràs horaris, compromisos, obligacions i responsabilitats. Òbviament aquest raonament pot tenir dues vassants, però ara estic centrada només en la manca de llibertat i d’elecció quan a la nena “li toca anar a l’escola”.

I… les rutines canviaran, i avui en dia, com a família, agraeixo tant tenir rutina com les nostres nenes. Els nostres ritmes ja no aniran igual, la Lluna probablement dini i s’adormi abans, després l’Abril, jo i la Lluna cap a dalt i cap abaix, sense poder estirar-me un moment o desconectar 10 minuts perquè els horaris no s’acoplaran.

DSC_0054_1_web

Més endavant vaig sentir que la Lluna i jo la trobaríem moltíssim a faltar, és un sentiment molt egoista, molt de mare aferrada a la seva vida en família, que és la que ara mateix ho sustenta tot. I és que les nenes ara estan en una fase maquíssima, en la qual es desperten i ja conecten des del primer moment, no em busquen tant: són les seves millors còmplices, les seves millors amigues, les seves millors descubridores (això implica que també tenen moments durs de gestionar…). Fem moltes activitats i tasques juntes, i això m’encanta: la compra, el menjar, posar la rentadora, arreglar les plantes. D’altra banda, aprenem sons i lletres, contem xinxetes, ballem i ens pintem nues els culs, practiquem amb els cilindres, fem puzzles, llancem pilotes fins a cansar-nos… “El dia és llarg, i els anys curts”, com diu Bei de Tigriteando.

En anar a la primera reunió de l’escola, vaig entrar amb el cor encongint, amb cara de pocs amics. De sobte em van saludar un parell de mares, i vaig respirar una mica: “veus, no passa res en ser normal i fer el que fa tothom, escolaritzar a la nena als 3 anys”.

Continuo tremolant una mica amb la idea, però ja respiro amb més tranquilitat i agraeixo a la vida haver estat aquests 3 anys i mig sense separar-me de la meva dolça i pacient Abril. A la meva inventora Lluna, qui de veritat no ha passat ni un instant sense la seva germana, espero ajudar-la a adaptar-se a aquesta nova realitat.

 

Y una mujer que sostenía un bebé contra su pecho dijo, háblanos de los Hijos.
Y el contestó:

Tus hijos no son tus hijos,
son hijos e hijas de la vida
deseosa de sí misma.
 
No vienen de ti, sino a través de ti,
y aunque estén contigo,
no te pertenecen.

Puedes darles tu amor,
pero no tus pensamientos, pues,
ellos tienen sus propios pensamientos.
 
Puedes abrigar sus cuerpos,
pero no sus almas, porque ellas
viven en la casa de mañana,
que no puedes visitar,
ni siquiera en sueños.

Puedes esforzarte en ser como ellos,
pero no procures hacerlos
semejantes a ti
porque la vida no retrocede
ni se detiene en el ayer.
 
Tú eres el arco del cual tus hijos,
como flechas vivas son lanzados.
Deja que la inclinación,
en tu mano de arquero
sea para la FELICIDAD.

Khalil Gibran

Vestit HappyFlower – Rums España #36/15

IMG_20150828_193417_web

I per a aquest RUMS España… Després de molts mesos desitjant copiar el patró d’una peça de roba meva, em vaig animar i el resultat no va quedar gens malament. M’encanta!!!

IMG_20150828_193443_web

Em va perfecte ara que estic embarassada, l’únic detall una mica incòmode que li trobo és que la sisa m’ha quedat una mica justa, necessitaria donar-li més folgança. L’allargada de les mànigues també m’agrada molt com queda.

IMG_20150828_193515_web

M’encantaria fer un cosim juntes per tal de compartir aquest senzill patró, però crec que ara no trobaria temps per tal d’organitzar-lo… Però temps al temps. Animeu-vos a comentar si us agrada la idea del cosim juntes! Em farieu molt feliç si llegeixo comentaris vostres 😉

Patró: propi.

Teles: llisa de la Pantigana (crec recordar) i estampada lillestoff Bio Jersey – HERZBLATT braun / orange de Felinchens

#mamamorfosis: Las 200 caras de la Luna

Portada del libro MAMAMORFOSIS

Fa temps que segueixo el blog Demicasaalmundo, i m’he adonat que poc a poc la gent ha anat estimant-lo més i més perquè és un dels millors blogs de maternitat, benestar, educació alternativa i consciència que hagi llegit mai. Així li van fer saber otorgant-li el premi al millor blog a la categoria personal 2014 la 9a edició dels Premis BLOG20 minutos.

I és que Aguamarina, la dona i mare i més que està darrera de tot això, té una energia que ho embolcalla tot: tranquila, amb llum i amor per tot el que fa. Un dia, fa ja mesos, va endinsar-se en la idea del projecte  #mamamorfosis i va fer una crida a mares conscients d’arreu del món. El resultat del projecte ha estat un llibre electrònic, autopublicat i gratuït, que volarà pel món a partir del proper 15 de setembre de 2015.

I què apareix al llibre, que us hi trobareu? Un llibre de testimonis reals sobre maternitat conscient, organitzat de manera que totes les mares i persones que ho necessitin es trobin acompanyades durant tot el que suposa la maternitat.

I què significa ser mare conscient? Doncs ser mare conscient, per a mi, és obrir la porta a un món ple de llums i ombres gràcies a l’arribada d’un bebé que et transforma. És tenir l’oportunitat per indagar en el més profund del nostre jo, i així reconnectar amb el nostre ésser essencial. És estar aquí i ara, amb les seves virtuds i dificultats. És poder demanar ajuda perquè la maternitat pot ofegar i fer-te sentir molt sola, i a la nostra societat, els vincles socials s’han transformat i sovint la maternitat es viu amb molta angoixa…

Si voleu sabeu com viuen la seva maternitat 200 dones-mares diferents de tot el món, i així sentir-te acompanyada i compresa, podeu començar a obrir boca amb el trailer del llançament del llibre.

Hi ha treballat molta gent en aquest llibre desinteressadament, com MHP Audiovisuales que han realitzat el Booktrailer, el grup català Pepet i Marieta que ha compost la cançó exclusiva  “Algo está cambiando, interpretada per Josep Bordes, líder de la banda.

I per si era poc, mentre esperem al 15 de setembre a tenir el llibre gratuït en les nostres mans, podeu participar en el sorteig de regals promocionals de #MAMAMORFOSIS, des d’avui fins al 13 de setembre, i podràs aconseguir un d’aquests originals regals oficials (deixo les referències originals en castellà):

  • 1 bolsa de tela tote bag
  • 1 alfombrilla para ratón con hashtags relacionados con #mamamorfosis
  • 1 llavero especial de #mamamorfosis
  • 4 chapas con distintos lemas de #mamamorfosis
  • 8 postales/puntos de libro de #mamamorfosis que incluyen en el reverso los derechos fundamentales de las madres (para que los tengas siempre bien presentes)

Regalos mamamorfosis

Pots veure’ls tots a la botiga en línia de #mamamorfosis. 

La portada del llibre i el disseny d’aquests productes també l’ha fet desinteressadament, Natalia de Mommo.

El desig final, anant una mica més enllà, és que #mamamorfosis sigui accessible i gratuït per a tothom, així que per a aquelles mares que no tenen o no utilitzen mitjans electrònics, Demicasaalmundo aconseguirà exemplars en paper que es donaran a la xarxa de biblioteques públiques. El cost de producció d’un exemplar és al voltant dels 12€, i la idea és aconseguir alguns exemplars…

I aquest projecte sabem per on ha començat, però no sabem on acabarà… Quina alegria!!!!

 

Recollida de l’hort d’aquest estiu

Aquest any la collita ha sigut bastant escasa si ho comparem amb el que havíem recollit altres anys a Barcelona. Ara, on vivim, tenim menys contaminació, un hort més gran, terra nova, hem utilitzat fungicida ecològic… Però això no ha sigut prou, potser ha estat el calent crima d’aquest estiu.

Les plantes de cogombres van morir en una setmana, i les de tomàquets van créixer molt i molt però la fulla s’assecava i queia, tota plena d’una plaga de mosca blanca. Quan vam arribar de vacancese ja era massa tard, i la planta estava massa esbojarrada perquè no li havíem tret les branques pertinents perquè creixés recta i amb poques branques perquè donés una collita fructífera. Els enciams es van assecar (tot i tenir rec automàtic), i les maduixes, en testos aparts, no van ni respirar.

En canvi, els pebrots italians verds i les esbergínies, amb mosca blanca incontrolable, han crescut que dona gust mirar-les. I no només mirar-les, sinó que tenen un gust, una pell fina, una pipes poc presents… Estem emocionadíssimes!!

L1070708_web

L1070709_web

L1070713_webFotos fetes per la Lluna (són les seves primeres fotos)

Brusa morada Sculpture, quina comoditat! – Rums España #35/15

Avui és el meu primer RUMS España, i també la meva primera peça de roba de l’Ottobre mujer, concretament la Sculpture (blusa drapeada) 2/2015.

IMG_20150827_170101_web

Em va costar uns minuts entendre com anava la peça abans de traspassar el patró, però al final és una brusa súper senzilla de muntar i cosir.

IMG_20150827_170131_web

Ara bé, vaig cosir massa al borde els plecs de l’hombro i em va tocar repassar-los amb puntadetes a mà.

I a Fans d’Ottobre podreu trobar més models d’altres costureres!!!

Patró: Sculpture d’Ottobre mujer. Primavera/verano 2015

Tela: elastán d’una botiga física de Madrid que no recordo.