El Tió de Nadal ja havent cagat, l’arbre de Nadal, postals de Nadal, els Reis Mags, i 3 Tiós petits fets de ganxet
Ara publiquem ven poquet perquè el ritme quotidià ens marca unes altres prioritats. L’Aran té un mes i escaig, és força tranquil·lota però necessita estar tot el que es pugui en braços de la seva mare o del seu pare. L’Abril i la Lluna ja estan súper adaptades (fins el proper avís, jejeje), i en Javi i jo no ens ho fem anar malament, ens acoplem molt bé a les novetats de ser 5 a casa.
Entre tant, s’ha apropat el Nadal i aquest any passarem totes les festes a terres madrilenyes, és a dir, on és ara casa nostra. Els iaios del Vendrell i la tieta han vingut uns dies, i hem aprofitat per fer cagar el tió.
Aquesta és una tradició que ens encanta des que eren ben petites, que jo he recuperat i en Javi ha aprés. Des de la responsabilitat de donar-li peladures de fruita, revisar si ha menjat, si li falta doncs afegir-li, fins al dia final de fer-li cagar. Hi ha famílies que diuen que la seva canalla no s’entusiasma amb el tió de casa. Potser els hi passa perquè ja fan moltes activitats relacionades amb el Tió a l’escola. O potser succeeix que la família no ha aconseguit transmetre-li a la canalla amb tot l’entusiasme possible, amb xou inclòs, què significa el tió i com s’ha de cuidar. Nosaltres ho hem fet així:
- Fa 1 any vam enllestir un tió tota la família junta replegant un tronc i unes branques per les potes. És el mateix Tió que tenim aquest any.
- Vam cosir-li una boina i li vam posar al cap 😉
- Vam tapar-li el cos amb una manta.
- Vam triar un recipient bonic perquè mengés.
- Després, dia rere dia, s’ha d’involucrar al nen/a recordant-li que el Tió menja com ell/a, i poquet a poquet s’engreixarà per finalment cagar regalets.
Ara bé, tothom sap d’on prové la història del Tió de Nadal?
Per internet trobareu un bon plec de gent que explica l’origen de la tradició. Aquí us afegeixo la que més m’agrada per ser la més completa.
El caràcter de celebració infantil que des de fa segles revesteix l’acte de fer cagar el tió per Nadal amaga al seu darrere antigues pràctiques rituals dirigides a propiciar l’abundància i la cohesió familiar al bell mig de l’hivern. No hem d’oblidar que el tió —o tronc, tronca, rabassa… entre altres noms que rep al nostre país— és abans de tot un tros de soca robusta que hom crema al foc a terra. Aquest foc hivernal simbolitzava la comunitat i la continuïtat de la família: feia claror i allunyava els elements estranys —reals o imaginaris— del grup domèstic.
Originalment cremava de Nadal a Reis, i després es guardava en un lloc discret a mode d’amulet protector de la casa, els camps i el bestiar. Per aquest motiu era costum escampar-ne les cendres pels conreus i als estables, i fins i tot damunt dels llits, com un ritus per propiciar la fertilitat. Al Pallars el deixaven cremar fins a mitjanit perquè deien que la Mare de Déu baixava per la xemeneia a posar els bolquers al Nen Jesús i a escalfar-se. (…)
L’acte de cagar el tió està relacionat estretament amb el do de la fertilitat que acabem d’apuntar. De la mateixa manera que a l’arbre de Nadal se li pengen boletes que recorden la fruita que no dóna a l’hivern, obligar a cagar el tió és com recordar simbòlicament a la natura, justament pels volts del solstici d’hivern, que segueixi produint béns fungibles. Ritus solsticials similars han estat documentats en pobles hispànics en principi tan dispars entre si com el País Basc i Extremadura, arreu d’Europa —des d’Anglaterra fins en alguns països eslaus—, i fins i tot en determinades cultures de l’Àfrica negra.
El nostre Tió es queda a casa uns dies fins que acabi el Nadal
Després de llegir per aquí i per allà, algunes persones recullen que la pèrdua d’un dels elements, la llar de foc, ha desvirtuat el ritus; segurament, colpejar el Tió emula el fet d’atiar-lo quan cremava.
Respecte al que caga el Tió, aquest normalment ha d’oferir coses petites com llaminadures, figues seques, turrons, figuretes pel Pessebre… En moltes cases, com només fan el Tió, opten perquè cagui “els regals grans del Nadal” i ja està. A casa nostra el Tió caga coses grans i petites, qüestió que hem parlat entre tots/es a la família per tal de no saturar a les nenes amb abundància. Però sobre aquest tema us parlaré a la propera entrada!!!