Mi cuerpo era una lavadora centrifugando… Ilustració de Maria Ayucar (http://mariaayucar.com/tag/girl/)
D’històries de pipis i caques, a totes les cases en tenim!!
Fa ja algun temps, el meu amic S. em va explicar la seva manera de veure com havia de fer pipis i caques la seva filla L., i com aniria deixant el bolquer ella sola. No tenia teoria, crec recordar, però consistia simplement en posar a la nena a l’orinal o al vàter a fer pipi o caca quan ell notava que la nena tenia ganes, i si no, quan començava a apretar, la duia i continuava amb les seves necessitats prenent consciència.
Des d’aleshores, la nostra filla Abril va començar a utilitzar l’orinal. Tenia vora un any, i li vam ensenyar a fer el gest amb les mans de “fa pudor”, i quan cagava li deiem, “buff, caca, quina pudor!!!” Amb 15 mesos demanava la caca amb gestos, així que no se la feia mai a sobre (excepte en rares ocacions) i el pipi el començava a detectar i a fer-lo a l’orinal demanant-lo.
Vam fer un intent fallit de treure-li el bolquer als 18 mesos, no ho teníam del tot clar (o al menys així ho veig ara), i tot i que la nena semblava que volia deixar-lo, ho vam deixar estar per més tard. Als 24 mesos el va deixar definitivament, però vam estar 3 mesos recollint pipis, rentant llençols, fundes de coixins, sofàs… Jo personalment no entenia què passava, i la nena no volia tornar a utilitzar el bolquer (i nosaltres tampoc volíem). Un dia em va dir: “mama, m’he pixat perquè volia que vinguessis” (tenia a la petita Lluna en braços). Aquell dia vaig entendre que els pipis poden expressar moltes coses sense paraules.
Ara l’Abril (de 3 anys i alguns mesos) ha deixat el bolquer per les nits (arrel de picors a la vulva), i tornem a tenir fugues. Mai saps si són moltes o poques fugues, a menys que comparis amb històries d’altres famílies. Tot depèn de la teva paciència i comprensió de la realitat. (Sovint se’ls fa acabada de despertar, la mandra li pot i no s’aixeca…)
——————————————————————————————————————————————————————-
La història de la Lluna amb els orinals va començar als 6 mesos, des que s’asseu. Fa totes les caques a l’orinal des dels 9 mesos, i pipis, bastants, des dels 12 o 13 mesos. Ella ho ha tingut molt clar: “yo no, bolquer no, Abril no” (si l’Abril no en porta, jo tampoc).
Li vam treure abans de fer els 20 mesos, i han passat un parell de setmanes i encara hi ha estones al dia que ni ho demana, i s’ho fa a sobre. Sembla que ho entén, però cada dia hi ha algunes fugues, sobre tot quan estem a fora de casa. Com que hem passat temps a la platja i al camp, ella anava sense calçetes i s’acotava i feia pipi per on li pillés. Ara, confosa de vegades, agafa, s’acota on estigui i com estigui vestida, i fa pipi.
Les gotes cauen, i cauen…
El que he après, fins ara, després de retirar bolquers a dues nenes és:
– Que s’ha de respectar totalment el ritme de les criatures.
– Fer cas del teu instint, i una mica del que t’expliquen (hi ha molta mitologia).
– Cap criatura es fa pipi o caca a sobre expressament, per fastidiar o molestar. Els pipis i les caques expressen les paraules i diàlegs que farien els adults.
– Els pipis o caques fortuits poden tenir una àmplia lectura. Se li ha d’ensenyar a la criatura a expressar el que sent i necessita.
– S’ha de tenir una bona dosi de paciència, perquè no sempre surt rodat.
– Potser hi ha mètodes que ajuden, però nosaltres els desconeixem.
– Si la teva criatura no vol fer pipi o caca al carrer, al parc, a casa d’un amic/ga, al bar, etc. és normal. Hi ha adults que s’aguanten la caca tot el dia per poder-la fer a casa, hi ha qui no fa pipi fora de casa per fàstics, hi ha qui li encanta fer-ho al camp i netejar-se amb fulles… Per tant, per a gustos, pipis i caques diverses!!
– Si en algún moment estàs fart/a de netejar més pipis, parleu-ho entre tots i potser us val la pena tornar al bolquer.
– Parlar amb altres mares o pares et pot ajudar a relativitzar, o et pot fer veure que a casa sempre esteu centrifugant pipis a la rentadora 😉