El nostre Tió de Nadal i els seus origens

L1080017_web

El Tió de Nadal ja havent cagat, l’arbre de Nadal, postals de Nadal, els Reis Mags, i 3 Tiós petits fets de ganxet

Ara publiquem ven poquet perquè el ritme quotidià ens marca unes altres prioritats. L’Aran té un mes i escaig, és força tranquil·lota però necessita estar tot el que es pugui en braços de la seva mare o del seu pare. L’Abril i la Lluna ja estan súper adaptades (fins el proper avís, jejeje), i en Javi i jo no ens ho fem anar malament, ens acoplem molt bé a les novetats de ser 5 a casa.

Entre tant, s’ha apropat el Nadal i aquest any passarem totes les festes a terres madrilenyes, és a dir, on és ara casa nostra. Els iaios del Vendrell i la tieta han vingut uns dies, i hem aprofitat per fer cagar el tió.

Aquesta és una tradició que ens encanta des que eren ben petites, que jo he recuperat i en Javi ha aprés. Des de la responsabilitat de donar-li peladures de fruita, revisar si ha menjat, si li falta doncs afegir-li, fins al dia final de fer-li cagar. Hi ha famílies que diuen que la seva canalla no s’entusiasma amb el tió de casa. Potser els hi passa perquè ja fan moltes activitats relacionades amb el Tió a l’escola. O potser succeeix que la família no ha aconseguit transmetre-li a la canalla amb tot l’entusiasme possible, amb xou inclòs, què significa el tió i com s’ha de cuidar. Nosaltres ho hem fet així:

  • Fa 1 any vam enllestir un tió tota la família junta replegant un tronc i unes branques per les potes. És el mateix Tió que tenim aquest any.
  • Vam cosir-li una boina i li vam posar al cap 😉
  • Vam tapar-li el cos amb una manta.
  • Vam triar un recipient bonic perquè mengés.
  • Després, dia rere dia, s’ha d’involucrar al nen/a recordant-li que el Tió menja com ell/a, i poquet a poquet s’engreixarà per finalment cagar regalets.

Ara bé, tothom sap d’on prové la història del Tió de Nadal?

Per internet trobareu un bon plec de gent que explica l’origen de la tradició. Aquí us afegeixo la que més m’agrada per ser la més completa.

El caràcter de celebració infantil que des de fa segles revesteix l’acte de fer cagar el tió per Nadal amaga al seu darrere antigues pràctiques rituals dirigides a propiciar l’abundància i la cohesió familiar al bell mig de l’hivern. No hem d’oblidar que el tió —o tronc, tronca, rabassa… entre altres noms que rep al nostre país— és abans de tot un tros de soca robusta que hom crema al foc a terra. Aquest foc hivernal simbolitzava la comunitat i la continuïtat de la família: feia claror i allunyava els elements estranys —reals o imaginaris— del grup domèstic.

Originalment cremava de Nadal a Reis, i després es guardava en un lloc discret a mode d’amulet protector de la casa, els camps i el bestiar. Per aquest motiu era costum escampar-ne les cendres pels conreus i als estables, i fins i tot damunt dels llits, com un ritus per propiciar la fertilitat. Al Pallars el deixaven cremar fins a mitjanit perquè deien que la Mare de Déu baixava per la xemeneia a posar els bolquers al Nen Jesús i a escalfar-se. (…)

L’acte de cagar el tió està relacionat estretament amb el do de la fertilitat que acabem d’apuntar. De la mateixa manera que a l’arbre de Nadal se li pengen boletes que recorden la fruita que no dóna a l’hivern, obligar a cagar el tió és com recordar simbòlicament a la natura, justament pels volts del solstici d’hivern, que segueixi produint béns fungibles. Ritus solsticials similars han estat documentats en pobles hispànics en principi tan dispars entre si com el País Basc i Extremadura, arreu d’Europa —des d’Anglaterra fins en alguns països eslaus—, i fins i tot en determinades cultures de l’Àfrica negra.

L1080018_web

El nostre Tió es queda a casa uns dies fins que acabi el Nadal

Després de llegir per aquí i per allà, algunes persones recullen que la pèrdua d’un dels elements, la llar de foc, ha desvirtuat el ritus; segurament, colpejar el Tió emula el fet d’atiar-lo quan cremava.

Respecte al que caga el Tió, aquest normalment ha d’oferir coses petites com llaminadures, figues seques, turrons, figuretes pel Pessebre… En moltes cases, com només fan el Tió, opten perquè cagui “els regals grans del Nadal” i ja està. A casa nostra el Tió caga coses grans i petites, qüestió que hem parlat entre tots/es a la família per tal de no saturar a les nenes amb abundància. Però sobre aquest tema us parlaré a la propera entrada!!!

Una alternativa al consumisme: regals fets a casa (BOSSES D’ESPÍGOL)

Mireu quina coseta tan bonica podem fer a casa!!! És cert que la temporada d’espígol fresc ja ha passat… però bueno, us ho anoteu per al proper any. Nosaltres vam recollir-ne força fa just 2 mesos o així, i el resultat va ser genial. Per fer les vostres bosses d’espígol, necessiteu:

BOSSES D’ESPÍGOL: són tota una novetat a casa, i encara que les nenes no les confeccionin totes a mà com en altres regals, sí que es troben les protagonistes.

L1070846_web       L1070845_web

Materials:

  • retalls de teles
  • fils i tisores
  • llana o fil per tancar la bossa
  • complements: boles, botons, bolígraf permanent per escriure-hi el nom.
  • espígol

La manera de cosir les bosses pot ser molt variada, així que aquí cadascú que vegi com les prefereix!! En tot cas, si algú necessita una guia, que ho comenti i li explicarem. A les bossetes que apareixen a les fotografies els hi falten alguns detalls: acostumem a posar-hi boletes al final dels fils que ajuden a tancar la bossa, i de vegades, també, hi escrivim el nom del nen/nena a qui li regalarem amb rotulador per decorar teixits amb el qual surt pintura gruixuda.

Gaudiu-ho!!!!

Una alternativa al consumisme: regals fets a casa (SABONS DE GLICERINA)

Resulta que aquesta sèrie d’entrades són les que continuem publicant perquè ja la teníem programada i, de moment, veig que us continua agradant 😉

Per a avui, sabons de glicerina!! Els hem fet 2 o 3 vegades, la primera vegada quan l’Abril tenia al voltant dels 2 anys, però certament la lleu tècnica que es necessita requereix nens/es que puguin estar-se atents i tranquils davant d’un material que estarà molt calent i pot cremar (seria la mateixa sensació que amb cera d’espelma).

No sé a casa vostra, però a nosaltres ens va per ratxes reivindicar l’ús de les pastilles de sabó per a les mans ja que l’ús del dispensador em sembla una despesa de sabó excessiu.

SABONS DE GLICERINA: és un regal súper útil i que els nens/es es queden alucinant de rebre una cosa tan útil per a la vida pràctica i diària.

L1070844_web

Materials:

  • glicerina
  • colorant alimentari
  • cassola petita vella (realment es pot netejar perfectament i no té perquè fer-se malvé)
  • cullera de pal (jo he retirat una que només la faig servir per a això)
  • motllos de silicona (les que fem servir normalment per a fer gels, per a fer galetes…)
  • colorant alimentari, sal, sorra, peladura de llimona, canyella… per tal de diversificar el tipus de sabons
  • essències que corresponguin als ingredients complementaris que hem afegit (o la que tingueu per a casa…)

Per a decorar/enllestir el regal:

  • papers de diversos colors de celofan o paper de seda (per embolicar-los)
  • corda, llaç, o cinta de qualsevol tipus per tancar el regalet

Nosaltres comprem la glicerina en barra, la ratllem (amb el típic ratllador que hi ha a la cuina) i la posem a escalfar en una cassola petita per a què els trossos es desfacin.

Ratllar la glicerina és també una activitat en sí mateixa. A l’Abril li costa una mica, però està agafant la pràctica quan ratlla cogombre que està tovet.

Remourem la glicerina per tal que no es solidifiqui per la part superior i per la part de les parets de la cassola. Com les parets de la cassola poden estar encara fredes, la glicerina en contacte amb el fred es va solidificant súper ràpid. Si removem massa, es pot anar fent escuma. No és l’ideal, però tampoc passa res.

Una vegada la glicerina està disolta, podem aleshores afegir algun tipus de colorant alimentari per donar-li un toc diferent als nostres sabons.

Si volem, anem preparant els motllos i podem provar a posar-hi dintre, al fons, sorra fina, sal, peladura de llimona, canyella, etc. Si també volem posar-li essències, aquest serà el moment.

A l’hora de vertir la glicerina desfeta als motllos heu d’anar ràpid, amb cura i aquest acostuma a ser el moment que la canalla s’apropa un munt i jo no vull que s’acostin tant perquè la glicerina pot cremar bastant. Si se us ha fet una mica d’escuma veureu que quedarà algun pegot blanc. Quan s’asseca la glicerina tampoc queda malament. No importa la perfecció: l’important és fer-ho amb la canalla, i que participin el màxim possible (això sí, amb seguretat i sense cremadures!)

Deixarem assecar un parell d’hores, segons el tamany dels motllos.

EMBOLIQUEM!!

Ara arriba el moment d’embolicar. Aquest és un moment molt molt especial, i crec que val la pena remarcar la importància perquè l’emboltori serà el que tapi la màgia del regalet. L’emboltori és allò que capfica a la canalla perquè o bé el trenquen ràpid per veure el que hi ha dintre, o pel contrari ho fan amb molta delicadesa perquè els hi encanta el paper i el volen conservar. A qui embolica també m’agrada transmetre-li la idea de ser cuidadoses amb l’emboltori.

Un truquet: Moltes vegades agafem qualsevol paper, pintem, dibuixem, el que ens vingui de gust, i el guardem perquè ens fa pena llençar-lo. Doncs justament quan necessitem embolicar regals utilitzem aquest paper i li afegim alguna coseta, algun llaç, enganxina, retalls de fotos,e tc.

Propietats de la glicerina: La glicerina té molts usos, però en cosmètica és molt freqüent trobar-te-la. S’utilitza principalment per la seva suavitat i capacitat per a absorvir la humitat de l’aire i retenir la humitat de la pell. Per això la gent amb pells greixoses els hi va molt bé. A més a més és un sabó neutre, és a dir, amb un PH semblant al de la pell, de manera que aconsegueix eliminar les impureses sense ser gens agressiu. A diferència dels sabons industrials, aquest no conté grasses animals així que no irrita ni descama.

Una alternativa al consumisme: regals fets a casa (TESTOS DECORATS)

L1070718_web

Avui us portem una nova manera de fer regalets per als vostres i aconseguir personalitzar i estimular la creativitat de la vostra canalla, una bona opció relacionada amb la vegetació i la vida.

A casa nostra tenim moltes plantes, d’interior i d’exterior. Creiem que el contacte amb la vida és important per a les nenes (som amants de les plantes però no dels animals domèstics, és el que hi ha!!!), tot allò que creix gràcies a la llum del sol, la terra, l’aire que respiren… També és important transmetre la importància de tenir cura de les plantes (a casa hi ha una nena que després de molt de temps, encara fa “el gest” de trencar fulles, branques i flors…) perquè elles necessiten que algú les cuidi i els hi agrada que les protegim i no els hi fem mal. I fer-les conscients d’aquests valors és una tasca del dia a dia. Evidentment també gaudim de la vegetació de l’exterior, com són els Jardins d’Aranjuez i demés, però una mostra de VIDA a casa és imprescindible.

Per això elles també s’involucren i són protagonistes del dia a dia de tot allò que té vida a casa: plantes decoratives d’interior, plantes decoratives d’exterior amb flors que tallem per fer un ramet per la taula de dinar, plantes aromàtiques que anem tallant per conservar-les o utilitzar-les al dinar, germinacions de llavors i com no, el nostre Gran Hort, del qual us vam parlar fa ja uns mesos.

Què més coses tenen vida a casa nostra? Alguns animalons que es colen per finestres i portes, i evidentment, tot el pa i bolleria que fem, llet de soja, galetes, formatge fresc… És màgic perquè són aliments amb molta vida que canvien segons l’aire que respiren.

IMG-20151018-WA0003
L1050302_web

PLANTES AMB TESTOS DECORATS:

Aquest regal l’hem fet més aviat per a familiars adults i no amiguets/es petits/es. Consisteix en agafar una planta, ja sigui una comprada o una trasplantada de casa, i li posem un test bonic, i el decorem amb goma eva, boletes, cintes, etc., això depén de vosaltres!! En general també és un detall que agrada moltíssim i sobre tot sorprén per la senzillesa del resultat.

Si la planta és acabada de comprar potser decidiu trasplantar-la (en realitat seria millor que s’adaptés a la casa nova abans de canviar-la de test). En aquest cas, la canalla gaudirà com mai remanant la terra, tocant-la, llençant-la, mirant les arrels i al final, regant amb aigua!!!

És una activitat molt coneguda entre el món Montessorià netejar les fulles de les plantes amb un cotonet. Segurament us sorpendrà, però és que realment en un saló d’una escola Montessori hi ha presència de plantes, i els nens i nenes són qui amb molta delicadesa les cuiden. Cristina de Montessori en casa ens explica com ho fan a casa seva. Nosaltres no ho fem a casa perquè, encara que sembli increible, no m’atreveixo a fer-ho amb la Lluna perquè una vegada vam tallar les parts seques d’una planta i al dia següent me la vaig trobar tallant el que no tocava i encara sembla que no entén què es pot tallar i què no, o no li explico adequadament…

P3052091-900x666

plant-care-300x225 Hopkings Montessori School

Una alternativa al consumisme: regals fets a casa (PISSARRES DE TELA)

L1070722_web

Realment no sé si us són d’utilitat aquestes entrades sobre regals fets a casa, però com a nosaltres ens entusiasma tant aquesta sèrie d’entrades, continuem compartint més idees!!

 

PISSARRES DE TELA: les pissarres de tela són fetes a mà però les nenes acaben ajudant més aviat poc. Les que he fet, després d’enrollades, sempre em fan arrugues (com podeu comprovar a la primera foto), potser perquè la tela de pissara és massa llarga tot i haver-la mesurat exactament igual que la tela estampada de fora. Aquí tenim les pissarres que han fet blogueres com la Naii, Mira el què fem ara, Trapeando. Veig que algunes d’elles també tenen pissarres una mica arrugades, i les úniques diferències són com tancar-les o enrotllar-les: bies amb nus, bies amb snap, bies amb botó. I també en el disseny: butxaca pels guixos i eixugador dintre de la pissara o fora. Hi  ha una versió interessant que no he provat encara, que li he vist a Bebelulua, i consisteix en afegir-li una barra amb una corda per tal de poder penjar-la.

L1070724_web

L1070725_web

L1070726_web

Veritablement la que tenim a casa la fan servir més aviat poc, però la tenim per emportar-nos-la en una visita al metge, o per anar de viatge, etc. La nostra és de 20 x 30 cm i de moment ens resulta suficient.

Materials:

– tela de pissarra (sorprenentment, a la botiga del poble hi havia)

– tela estampada de cotó o lona per l’exterior

– fil i tisores

– bies que pegui amb la tela escollida

– dos trossets petits de velcro

– trosset curtíssim d’elàstic per la tanca

– botó gran per la tanca

– guixos de colors

– tros d’eixugador

Per tal de cosir-la, crec que no hi ha més complicació que el gruix de les teles, així que pel demés, si teniu cap dubte en concret, m’escriviu i ho resolem!!