Tornant a l’essencial

DSC_0012__web1

Venir a l’hort de la família i recollir tomàquets, mongetes i demés és tot un gust. Qui més ho gaudeix són les nenes. Bei de Tigriteando parlava al seu blog dels deures de l’estiu, entre ells recollia agafar una fruita del camp i menjar-se-la directament. Ara que estem amb els iaios passant uns dies d’estiu és una bona ocasió per posar-nos-en tipes de fruita i verdures naturals naturals.

Nosaltres tenim hort urbà a casa (que per cert us l’ensenyarem molt aviat), però no té res a veure amb fer petites feines a l’hort dels iaios. Agafem una cistella o una galleda i recollim tomàquets, els més vermells, mongetes, cogombres (que tenen punxetes, quina sorpresa per a les nenes!!), ens enfanguem amb l’aigua del rec, veiem les tonalitats dels tomàquets fins que es madurin, apreciem els bitxos que viuen a la vora… I aprofitem per agafar una mica d’albahaca antimosquits, i fem un ritual perquè no ens piquin més. A prop hi ha mates i mates de menta, quina bona olor que fa!!! La sacsejem i agafem una poca pel suc de síndria i cirera que farem amb el papa (un suc molt recomanable!!!).

Ens agrada estar en contacte amb la mare terra i intentar apropar-nos al més essencial (encara que hi hagi una, l’Abril, que no suporti ni les mosques, ni les formigues, i un llarg etc.). No sempre ens parem a recordar d’on venim i on anem.

Jo aprofito l’ocasió per fer-li cinc cèntims a les nenes de com vivien els iaios a terres andaluses abans d’arribar a Catalunya. Ja es sorprendran quan prenguin conciència, de moment els hi deu sonar divertit sentir que vivien amb bestiar i sense anar a l’escola.

També aprofito per parlar de la manca d’aigua i menjar que hi ha a molts llocs del món, i com podem fer un bon ús a casa i donar-li la importància que té als recursos dels que disposem. Se’m venen al cap molts records: els horts comunitaris de Membrial a Cartagena d’Indies mentre treballava amb Actuar por Bolívar, els cultius de cafè a Antioquia (Colòmbia), les dones indígenes carregant la canalla mentre treballen al camp de Colta (Riobamba, Ecuador)… Fa temps que no us veig, però sempre intento baixar a la terra i recordar-vos.

 101_9726Sessió de treball comunitari a Membrial, Cartagena d’Índies

“Hay una diferencia entre tu abuelo y tú:
tu abuelo tenía un par de zapatos, y tú 14 pares.
Y os parecéis en algo muy importante:
los dos tenéis sólo 2 pies”.
Jaime Izquierdo Vallina, “La casa de mi padre”

Visualitzacions amb els teus menuts

ColibriGR080528_27

Un dia se’m va passar pel cap, intentant ajudar a l’Abril (3 anys i 3 mesos) a dormir-se, que un exercici de relaxació com la visualització li podria resultar útil i seria eficaç amb la tasca que jo tenia. No estic ficada al món de la psicologia, però no cal saber-hi gaire del tema per deixar-se emportarp per la imaginació amb aquest exercici.

Hi ha investigacions que han demostat que la visualització mental d’una mateixa realitzant una activitat pot suposar per al cervell el mateix que la pràctica real de dita activitat. Això passa perquè la pràctica mental de la situació activa les mateixes estructures cerebrals que la pràctica física.

Si ho penses bé, segur que en algun moment t’has sorprés imaginant alguna cosa que t’ha fet suar, emocionar-te o enutjar-te. En aquest moment, el cervell està experimentant el mateix que si aquestes situacions t’estiguessin passant en realitat. Com podeu veure, el potencial d’aquest descubriment és enorme.

Per tal de visualitzar una situació hem d’estar preferiblement en un lloc tranquil amb poca llum i on no ens puguin molestar. Tancant els ulls, podem imaginar-nos un paisatge o una habitació on ens hi trobem a gust. Quants més detalls siguem capaçes de visualitzar, més convençut estarà el cervell del que ens està passant és real i, així doncs, millor serà per al nostre entrenament. Intentem utilitzar diferents sentits: imaginem sons, olors i el tacte de les coses. La visualització mental és com qualsevol pràctica, si la repeteixes, l’efecte de l’entrenament serà cada vegada major i més interessant.

L’ocell va ser el primer element que va aparéixer en les nostres visualitzacions, i les fem així:

– Per començar aquesta visualització, hem de tancar els ulls, i relaxar el nostre cos. Pensarem que ens pesen molt els peus, els seus ditets, els genolls… (i anem pujant per tot el cos amb tant detall com desitjem), fins al cap, incloent que ens pesen molt molt els ulls. -Aquí és quan l’Abril, a la segona vegada de fer-ho, va començar a aportar parts del cos-.

– Ara que ja estem preparades, anem a endinsar-nos en la visualització d’avui. Què vols ser? Avui seré un ocell. Agafa’t de la mà, que anem a volar. Imagina’t que ets un ocell, ets un ocell petitó petitó, però d’ales grans (i descrius amb deteniment, el que creguis oportú, el físic de l’ocell). Com que ets un ocell, també cantes com els ocells , el so que fas és semblant al espetec de les pedres (i ho descrius sense fer soniditos, sinó descrivint amb paraules).

– I per acabar, jo dic: doncs després de gaudir sent un ocell, aquesta visualització, per ara, ha acabat.

 

aceite_de_oliva_mal_etiquet1-2-circulowww.BancodeImagenesGratuitas.com-Rios-2

Abril ara ja demana tot tipus de coses a visualitzar: una oliva, un cercle, l’aigua, l’aire, una caca, un pet … ia una se li han d’activar tots els sentits i inventar-se una bella història en la qual ens imaginem com es viu sent aquesta cosa.

De moment ens visualitzem més sent “una cosa”, “un ésser” , que fent una acció amb expectatives reeixides i altres, com es fa de vegades amb aquesta tècnica amb adults. Us animo a practicar-ho, veure-ho els efectes possitius que té aquest exercici per a tothom de la família!!!

“Cuida tus pensamientos, porque se volverán palabras.
Cuida tus palabras, porque se volverán actos.
Cuida tus actos, porque se harán costumbre.
Cuida tus costumbres, porque forjarán tu carácter.
Cuida tu carácter, porque formará tu destino.
Y tu destino será tu vida.” Mahatma Gandhi

Sentir-se amb poder de canvi… (Sentirse con poder de cambio)

HOMENAJE A MARIO BENEDETTI. ACUARELA, TINTAS Y LEJÍA

 (Ilustración en homenaje a Mario Benedetti)

Aquesta tercera criatura que tindrem el proper novembre ja està obrint un nou camí, uns nous sentiments, renovadors i sincers. No sé si alguns/es de vosaltres heu sentit mai que, tot i intentar de mil formes aprendre del errors comesos, de vegades, hi tornem a caure, i totes aquelles petites solucions semblen no obrir-hi la llum.

A hores d’ara, la criança a casa amb l’Abril de 3 anys i 2 mesos, i la Lluna de 18 mesos la gaudeixo moltíssim. Tenim moments d’amor esbojarrat, de creativitat, de desordre, de silenci, de moviment, de festejar (d’aigua, de farina, de crits), i és ben cert que aquests últims moments en ocasions poden passar de la diversió al bloqueix emocional total de nosaltres tres a la vegada. Per sort, elles mateixes, i jo amb l’ajuda d’en Javi, la Blanca i d’altres companyes hem anat aprenent a respectar-nos, a no jutjar-nos, a relaxar-nos amb les idees preconçebudes i no tensionar-nos per motius insignificants.

Al cap i a la fi, la nostra història de vida la tracem nosaltres mateixes, i tenim tot el poder, energia, imaginació i forces a les nostres mans. Aquest és un dels darrers aprenentatges que li transmeto dia a dia a les meves filles. Per tal de millorar com a persona pel benestar de la família, estem incorporant algunes tècniques a casa, sobretot en moments on les idees marxen del cap i les reaccions irracionals i molestes apareixen sense cap sentit:

Respiració activa: obre els teus pulmons, i sent com l’aire entra suaument des del teu nas, passa pel teu cos i arriba als teus pulmons, que s’omplen, i després l’expulses suaument fins que tot el teu cos es buidi fins l’infinit. Aquest exercici, en moments de tensió, ajuden a frenar i fer desaparèixer pensaments repetitius negatius i posa en acció la funció fisiològica del teu cos, centrant-se en un ritme lent i pausat.

Escolta activa: pronuncia al màxim la teva capacitat de sentir tots els sons i sorolls que t’envolten, la veina estenent adalt, el gos brodant, la teva germana teclejant el mòvil… D’aquesta manera, en pocs minuts el teu cos es relaxa i sembla com si s’oblidés de la situació incòmoda que estàs vivint amb la teva parella, els teus fills, el teu cap, etc.

Mirada quieta: deixes la mirada quieta, en silenci, fixa enfront d’un punt pintat en un paper, d’un cafè sobre una safata, d’una taca al terra. Novament aconseguirem desconnectar els pensaments violents, negatius, incòmodes i sobtats i el cos es frenarà per si sol.