Holanda, una bona opció en família
Tinc l’entrada feta des que vam arribar fa ja una setmana, però he tingut problemes amb la tarja del meu mòvil per utilizar les fotos…
Aquest ha sigut el nostre segon intercanvi de casa (amb Homexchange o Intercambiocasas, que seria l’opció en castellà), el primer per Europa, i podem dir que ha estat tot un èxit, una sort poder plantejar-t’ho, planificar-ho, i que surti divinament!!
Vam triar Holanda com a païs amb fama de tenir molts atractius de naturalesa i turístics, i poder fer-ho tot en família. Hem passat a Leiden 8 dies, i ens ha donat temps a veure i fer prous coses interessants, i molt important: les nenes han gaudit amb noves aventures, ens hem relaxat molt, i hem descobert moltes maravelles que no coneixíem. Aquests han sigut alguns dels plans amb més èxit per a les nenes:
1. Granja (infantil) Merenwijk (Leiden) –per a més info, granjes a Holanda–
Un dels atractius naturals del païs és la proximitat i presència d’animals autòctons per a tot arreu. En un lloc tant tant ampli, amb tanta planura i tant de verd, fa goig anar amb tren d’Amsterdam a Leiden (25 minuts) i pots contar desenes de vaques i ovelles. Molt millor que veure fàbriques i polígons industrials (encara ens preguntem on deuen ser-hi).
Ens van dir que moltíssimes granges per tot el païs obren les seves portes a la canalla i a les escoles, això vol dir, granges que treballes diariament per fer de les vaques, ovelles i demés animals de carn o de llet. Ara bé, nosaltres vam triar una a la vora de casa, allà al mig de Leiden, que sí estava acondicioinada per a nens. La porta oberta, sense entrada per pagar (quina sorpresa, doncs aquí es paga a qualsevol museu o atractiu turístic!), i amb uns espais amb animals acondicionats per què la canalla entrés i estigués junt amb els galls d’indis, cabres, cobaies, vaques, ovelles.
2. Naturalis (Leiden), el primer museu de ciències que visitem
Quina passada de museu. Al primer vaig estar a punt de no entrar-hi. Les imatges que havíem vist em feien pensar que hi havia animals dissecats, i no sabia com fer per excusar-me i no viure-ho. Finalment, era simplement un museu de ciències amb una part de prehistòria, que incloia esquelets d’animals com els dinosaures, els mamuts… Teatre Natural, que recollia representacions artificials d’animals de tot arreu, molt ben acabats, molt ben descrits… Ciència activa i interactiva, descobreix la ciència tocant-la i experimentant-la (aquí no vam passar perquè les nenes anaven cansades)… Supersensacions, un espai on descobrir com els animals experimenten els 5 sentits, amb jocs interactius súuuper divertits per a la canalla.
Foto de http://www.naturalis.nl
3. Gouda, una ciutat de formatges
Una ciutat petita amb cert encant, que ens va agradar visitar un dijous per tal de conéixer el seu mercat de formatges, i testar-los tots. N’hi ha d’especiats, de llet crua, moltíssimes possibilitats.
En el nostre cas ens va agradar anar-hi en família perquè a les nenes els hi agrada molt el formatge.
4. Àmsterdam, visita tranquila i volta en vaixell
Àmsterdam té diferents zones per visitar, però teníem clar que caminar-la tota amb les nenes seria difícil perquè hi havia molta més gent que en les ciutats petites holandeses que estàvem coneixent, així que vam optar per fer un volt en vaixell i viure la ciutat dels canals.
5. Utrecht, cafeteries i bars de debó
Utrecht va ser el darrer lloc que vam conéixer, i ens vam portar una sorpresa molt grata. Una ciutat amb molta vida, una arquitectura bonica, amb una catedral preciosa (encara que tancada), i una oferta gastronòmica variada, saludable i de qualitat (això sí, pagant-ho una mica).
6. Els parcs, llacs, canals i volantants de Leiden
Agafar la bici i voltar allà on et quedis d’Holanda (sigui un poble, una ciutat mitjana o gran) serà una de les millors experiències que pots tenir. Els carrils bici són amplíssims, tot prou senyalitzat perquè viatgis d’un lloc a l’altre (inclús entre pobles i ciutats) per carrils només per a bicis (i motos, que són poques), i en 5 minuts ja tens verd per tot arreu. Leiden és la segona ciutat amb més canals de tota Holanda, així que les entrades i sortides d’aigua, els caminets marítims o carrers d’aigua com els hi deiem a les nenes, amb ànecs, nenúfars… o petits vaixells navegant, fan de la ciutat de Leiden un lloc molt agradable.
7. El zoo de Rotterdam
El tema “zoos” pot donar per a parlar amb una bona tassa de llet durant una bona estona. La passada primavera vaig sentir un programa a la Cadena Ser sobre els zoos de la mà d’una ONG especialitzada en intentar modernitzar i reconvertir els zoos, i des d’aleshores hi reflexiono encara més. Aquesta gent demana zoos menys colonialistes, amb espècies autòctones en perill d’extinció i més educatius, així de senzill. Nosaltres ja hem trepitjat 3 zoos i 2 aquaris en diferents països. Sempre ho posen com a lloc atractiu per a la canalla, i certament s’ho passen teta i els hi queda gravadíssim a la ment. Les nostres nenes només arribar a casa els hi van dir als “abuelos” que els elefants i les girafes del zoo, junt amb les vaques i ovelles del camp, ha sigut el que més els ha agradat!!
Ara bé, vaig intentar introduir/reforçar el poc coneixement que tenen del planeta Terra i de les diferents zones climàtiques que existeixen, i vaig remarcar quins animals són realment de llocs com Holanda o l’Estat Espanyol, i quins viuen en llocs veritablement diferents, amb fred, amb calor, a la sabana, a la selva… (també els hi parlo de l’Àfrica, d’Amèrica…) i els hi deixava clar que no era natural que elefants i girafes visquessin a Holanda, que els havien portat per a què els coneixessim i allà els cuidaven i ja està. Quin tema tan complicat si et preocupa sensibilitzar sobre aquest tema.
Coses que hem viscut i après a Holanda:
Les bicicletes són realment les jefes del terreny. Per sort, acostumem a fer servir les nostres bicis per Aranjuez, però res en comparació amb el que les fan servir aquesta gent. És una veritable bojeria. El més xulo per a nosaltres és la diversitat de transport amb bicis en família. Carritos per 1 canalla, per a 2, per a 4, amb maxicosi inclosa; cadiretes davant, darrera… I és clar, la canalla va en bici des de molt aviat.
Moltes zones residencials de família, espais ideals. Vam tenir la sort d’anar a parar a una casa en una zona xulíssima, on el carrer de davant estava tallat per a la circulació de cotxes, amb un parc petit però suficient per a canalla petita (les meves nenes arribaven al parc des de la casa sense veure ni sentir un cotxe), i amb un parc adicional que realment pertanyia a una escola de primària però que sempre estava obert per a la gent del barri (una part del mateix estava cobert per si plovia). Igualment, la casa tenia pati verd darrera de casa, i un gronxador penjat a tota la porta principal, així que s’ho han passat teta.
El menjar de casa és un be molt preciat. Això ens pot passar sovint doncs el menjar Mediterrani té molt bona fama, sobre tot si tries veritablement una dieta equilibrada i saludable. En el cas d’Holanda, el menjar és molt repetitiu, sembla que no coneixin les verdures ni el peix.
Els supermercats de productes ecològics són molt bons i amb preus veritablement econòmics si fem una comparació entre productes convencionals i ecològics.
La canalla s’adapta i està de bon humor si tu gaudeixes del lloc i els hi poses fàcil. Sempre intentàvem donar-li’s menjar variat, però si no podia ser o no volien, repetiem i repetiem amb el que segur es menjaven. Les nits han estat de joia (jeje, cada adulta ha dormit amb una nena…) i les migdiades tal i com elles han volgut. Han caminat i corregut com mai, com boges, i també han passat estonetes descansant al carrito doble de bici que portàvem.
La canalla es comunica sense problemes. Amb les nenes del veïnat, sembla increible com les nenes s’acabaven entenent i jugaven a alguna coseta juntes. Ara bé, ha sigut la primera vegada que l’Abril ha flipat amb l’anglès i ha après algunes paraules i les ha sapigut fer servir en context, com please, thank you, bye bye, the bill please… La Lluna ha après a dir principalment bye bye quan marxava a la seva bola i ens deixava enrere sense fer-nos cas 😉 Ara l’Abril diu que vol aprendre anglès i així poder parlar amb la gent quan viatgem.
