Dies desordenats, dies cansats

ternura-guayasamínTernura, d’Oswaldo Guayasamín

Fa una setmana vaig passar uns dies molt dolents. Al final van acabar en tensió a la família, i a més a més, va resultar que no era l’única que estava ja mig esbojarrada, i una de les nenes va petar, i tota la família vam patir moments de desfogament, segur que moltes ho trobareu familiar.

Us ho explico per deixar en aquest raconet la impotència que vaig sentir i que de tant en tant m’arriba, amb major o menor grau, però que sempre esclata d’alguna manera.

Estem de vacances, als Pirineus, i tot és joia i diversió, no pot ser d’una altra manera!!! Però abans d’arribar aquí, ja vam passar dues setmanes a casa dels iaios a la platja, i les emocions han de trobar un moment de pau per descansar i ser assimilades, i de vegades costa parar la màquina inclús estant de vacances.

Estar de vacances serveix per a descobrir llocs nous, per a inventar-nos aventures, per a fer coses que la rutina de vegades ens frena a fer, i aquests dies sembla que la improvització és sovint la batuta que dirigeix la nostra vida.

Des de que tenim nenes, l’ordre en els horaris i els menjars ens han servit pel benestar de tota la família, sobre tot quan eren més petites. Ara que l’Abril ja molts dies no vol fer migdiades (mireu l’experiència de mamá (contra) corriente al respecte), el dia pot sortir tranquil o podem viure moments d’hipersensibilitat (li diria jo) i d’extra-demanda pel cansament acumulat. La Lluna, com té energia per viure 3 festivals de música seguits, o això creu el seu cos, doncs ho dóna tot fins que l’enreda tant que li passa alguna cosa (cops per algun lloc, pixades per doquier), excitada fins a l’infinit.

Moltes vegades les aventures de dies fan que les nits no siguin especialment de son profundes, perquè el cap els hi deu rodar, i si han vist animalets i demés, encara més. Així que les nits són cansades, i els dies són d’aventures d’aquí cap allà.

Un dia d’aquests, la demanda de les dues estava sent molt carregant, i el nostre cansament no ens deixava fer les coses amb més paciència i comprensió: tots dos veiem que se’ns estava anant de les mans. Demanar-li a l’Abril que sopés (quan cansada, era més que previsible que no volgués menjar), a la Lluna que deixés de pixar-se i s’estigués quieta sopant (quan estem en període d’adaptació sense bolquer)… A més a més, els hi demanàvem just quan se’ls i veia que pitjor estaven d’energia i més ajuda i suport necessitaven, però tot i així, tu penses:

“Li he deixar clar el que penso, li explico raonablement i ella pot decidir què fer però fins a cert punt.” I la nena tant de rotllo li entra per una orella i li surt volant per l’altra.

maternidad_2917

Maternitat, d’Oswaldo Guayasamín

I els plors i les veus van pujant, i de sobte t’adones que portem més d’una hora en una situació incomprensible, insostenible, i que no arriba enlloc. De sobte, una cançó, una broma, o una xorrada gegant fa que les dues nenes canviïn el xip, nosaltres ens mirem i veiem que l’aigua està arribant al seu cau, i sentim empatia perquè veiem que totes dues (el pare i jo, però sempre parlo en femení) ens sentim frustrades per no haver pogut parar aquest remolí abans.

I sempre que em passa, em dic: tranquil·la, són petites i el que més necessiten és autoestima, reforç i protecció. Ja hi haurà moments en els que la vida les farà plorar i sentir-se fora de sí. Però a la vegada em dic, elles viuen en llibertat de decisió i d’elecció, però vull que sàpiguen valorar el que tenen, inclús la mateixa llibertat que gaudeixen…

I m’acabo dient: d’aquesta situació aprenem a veure’ns els límits, a conéixer’ns millor, a relacionar-nos amb les altres persones… Aprenem a créixer

Quan canvies de sentiment envers la lactància

De vegades, el temps passa, les circumstàncies canvien, i el que tenies com una experiència de plaer, poc a poc canvia de significat i passa a ser una qüestió diferent. Això és el que m’està passant darrerament amb la lactància i el meu tercer embaràs.

L1060484-web

Lluna amb 10 dies i Abril amb 20 mesos

L’Abril té 3 anys i poc, i des de fa un parell de mesos sembla que la teta ja no li atrau gaire. Fins ara feia teta sempre per la migdiada i alguna nit abans de dormir, i com li passa a molta canalla, quan està tendra, delicada, o s’ha donat un cop i té mal d’algún tipus. Ara diu que surt molt poca llet, i que la llet està com a salada. Ella s’agafa al pit i diu: “mama, un xupito”, i fa literalment un xupito, i no vol més.

Em pilla per sorpresa, perquè m’encanta donar teta i sempre ho hem portat molt bé, amb les nostres petites normes que limiten la teta a certs llocs i moments. Tot i així, encara està la Lluna (de 19 mesos)!!

DSC_2370_web

Lluna amb 1 mes i Abril amb 21 mesos ( foto de Marc Weber)

Quan estava embarassada de la Lluna vaig gaudir moltíssim durant l’embaràs, i quan va néixer la Lluna les tres vam passar molt bons moments. Gràcies al diàleg amb l’Abril (que tenia 20 mesos) i certes pautes, tot va rodar perfectament. Ara bé, no se m’oblidaran les contraccions durant l’embaràs. La matrona i l’obstetra em van dir que el bebé no patia a la panxa, més que res no hi havia estudis que ho confirméssin (els estudis d’ALBA Lactància no toquen aquest tema), però la meva parella estava preocupada. Les recomanacions van ser: si pots parlar mentre dones de mamar i tens contraccions, és perquè són contraccions lleus i pots continuar amb la lactància.

Durant aquest embaràs no estic gaudint-ho tant. La Lluna mama diverses vegades, però no masses, tampoc per la nit… però ara no tinc ganes, em molesten una mica els mugrons, sento inclús rebuig. Torno a tenir contraccions, encara són força lleus (estic de 5 mesos).

L1070572_web

Lluna amb 19 mesos i Abril amb 39 mesos

Però em sento en deute: si a l’Abril li vaig donar teta durant l’embaràs de la Lluna, li voldria poder donar a la Lluna durant l’embaràs de la propera criatura. Segur que algunes m’entendreu quan dic que sento ambivalència i contradiccions, perquè em vull entregar en tot el que pugui a la Lluna perquè tindrà un/a germanet/a quan ella encara serà molt petita, i no li vull privar de la seva fase de lactància natural. Aquest pot ser un punt dur quan tens canalla seguida, que es porta poc temps vull dir. De moment he optat per seguir donant-li teta però limitar-li quan jo no ho desitjo. Quan li dono intento estar amb ella amb tot el meu amor i estimació, que és el que necessita i busca.

Tornant a l’essencial

DSC_0012__web1

Venir a l’hort de la família i recollir tomàquets, mongetes i demés és tot un gust. Qui més ho gaudeix són les nenes. Bei de Tigriteando parlava al seu blog dels deures de l’estiu, entre ells recollia agafar una fruita del camp i menjar-se-la directament. Ara que estem amb els iaios passant uns dies d’estiu és una bona ocasió per posar-nos-en tipes de fruita i verdures naturals naturals.

Nosaltres tenim hort urbà a casa (que per cert us l’ensenyarem molt aviat), però no té res a veure amb fer petites feines a l’hort dels iaios. Agafem una cistella o una galleda i recollim tomàquets, els més vermells, mongetes, cogombres (que tenen punxetes, quina sorpresa per a les nenes!!), ens enfanguem amb l’aigua del rec, veiem les tonalitats dels tomàquets fins que es madurin, apreciem els bitxos que viuen a la vora… I aprofitem per agafar una mica d’albahaca antimosquits, i fem un ritual perquè no ens piquin més. A prop hi ha mates i mates de menta, quina bona olor que fa!!! La sacsejem i agafem una poca pel suc de síndria i cirera que farem amb el papa (un suc molt recomanable!!!).

Ens agrada estar en contacte amb la mare terra i intentar apropar-nos al més essencial (encara que hi hagi una, l’Abril, que no suporti ni les mosques, ni les formigues, i un llarg etc.). No sempre ens parem a recordar d’on venim i on anem.

Jo aprofito l’ocasió per fer-li cinc cèntims a les nenes de com vivien els iaios a terres andaluses abans d’arribar a Catalunya. Ja es sorprendran quan prenguin conciència, de moment els hi deu sonar divertit sentir que vivien amb bestiar i sense anar a l’escola.

També aprofito per parlar de la manca d’aigua i menjar que hi ha a molts llocs del món, i com podem fer un bon ús a casa i donar-li la importància que té als recursos dels que disposem. Se’m venen al cap molts records: els horts comunitaris de Membrial a Cartagena d’Indies mentre treballava amb Actuar por Bolívar, els cultius de cafè a Antioquia (Colòmbia), les dones indígenes carregant la canalla mentre treballen al camp de Colta (Riobamba, Ecuador)… Fa temps que no us veig, però sempre intento baixar a la terra i recordar-vos.

 101_9726Sessió de treball comunitari a Membrial, Cartagena d’Índies

“Hay una diferencia entre tu abuelo y tú:
tu abuelo tenía un par de zapatos, y tú 14 pares.
Y os parecéis en algo muy importante:
los dos tenéis sólo 2 pies”.
Jaime Izquierdo Vallina, “La casa de mi padre”

Visualitzacions amb els teus menuts

ColibriGR080528_27

Un dia se’m va passar pel cap, intentant ajudar a l’Abril (3 anys i 3 mesos) a dormir-se, que un exercici de relaxació com la visualització li podria resultar útil i seria eficaç amb la tasca que jo tenia. No estic ficada al món de la psicologia, però no cal saber-hi gaire del tema per deixar-se emportarp per la imaginació amb aquest exercici.

Hi ha investigacions que han demostat que la visualització mental d’una mateixa realitzant una activitat pot suposar per al cervell el mateix que la pràctica real de dita activitat. Això passa perquè la pràctica mental de la situació activa les mateixes estructures cerebrals que la pràctica física.

Si ho penses bé, segur que en algun moment t’has sorprés imaginant alguna cosa que t’ha fet suar, emocionar-te o enutjar-te. En aquest moment, el cervell està experimentant el mateix que si aquestes situacions t’estiguessin passant en realitat. Com podeu veure, el potencial d’aquest descubriment és enorme.

Per tal de visualitzar una situació hem d’estar preferiblement en un lloc tranquil amb poca llum i on no ens puguin molestar. Tancant els ulls, podem imaginar-nos un paisatge o una habitació on ens hi trobem a gust. Quants més detalls siguem capaçes de visualitzar, més convençut estarà el cervell del que ens està passant és real i, així doncs, millor serà per al nostre entrenament. Intentem utilitzar diferents sentits: imaginem sons, olors i el tacte de les coses. La visualització mental és com qualsevol pràctica, si la repeteixes, l’efecte de l’entrenament serà cada vegada major i més interessant.

L’ocell va ser el primer element que va aparéixer en les nostres visualitzacions, i les fem així:

– Per començar aquesta visualització, hem de tancar els ulls, i relaxar el nostre cos. Pensarem que ens pesen molt els peus, els seus ditets, els genolls… (i anem pujant per tot el cos amb tant detall com desitjem), fins al cap, incloent que ens pesen molt molt els ulls. -Aquí és quan l’Abril, a la segona vegada de fer-ho, va començar a aportar parts del cos-.

– Ara que ja estem preparades, anem a endinsar-nos en la visualització d’avui. Què vols ser? Avui seré un ocell. Agafa’t de la mà, que anem a volar. Imagina’t que ets un ocell, ets un ocell petitó petitó, però d’ales grans (i descrius amb deteniment, el que creguis oportú, el físic de l’ocell). Com que ets un ocell, també cantes com els ocells , el so que fas és semblant al espetec de les pedres (i ho descrius sense fer soniditos, sinó descrivint amb paraules).

– I per acabar, jo dic: doncs després de gaudir sent un ocell, aquesta visualització, per ara, ha acabat.

 

aceite_de_oliva_mal_etiquet1-2-circulowww.BancodeImagenesGratuitas.com-Rios-2

Abril ara ja demana tot tipus de coses a visualitzar: una oliva, un cercle, l’aigua, l’aire, una caca, un pet … ia una se li han d’activar tots els sentits i inventar-se una bella història en la qual ens imaginem com es viu sent aquesta cosa.

De moment ens visualitzem més sent “una cosa”, “un ésser” , que fent una acció amb expectatives reeixides i altres, com es fa de vegades amb aquesta tècnica amb adults. Us animo a practicar-ho, veure-ho els efectes possitius que té aquest exercici per a tothom de la família!!!

“Cuida tus pensamientos, porque se volverán palabras.
Cuida tus palabras, porque se volverán actos.
Cuida tus actos, porque se harán costumbre.
Cuida tus costumbres, porque forjarán tu carácter.
Cuida tu carácter, porque formará tu destino.
Y tu destino será tu vida.” Mahatma Gandhi

Sentir-se amb poder de canvi… (Sentirse con poder de cambio)

HOMENAJE A MARIO BENEDETTI. ACUARELA, TINTAS Y LEJÍA

 (Ilustración en homenaje a Mario Benedetti)

Aquesta tercera criatura que tindrem el proper novembre ja està obrint un nou camí, uns nous sentiments, renovadors i sincers. No sé si alguns/es de vosaltres heu sentit mai que, tot i intentar de mil formes aprendre del errors comesos, de vegades, hi tornem a caure, i totes aquelles petites solucions semblen no obrir-hi la llum.

A hores d’ara, la criança a casa amb l’Abril de 3 anys i 2 mesos, i la Lluna de 18 mesos la gaudeixo moltíssim. Tenim moments d’amor esbojarrat, de creativitat, de desordre, de silenci, de moviment, de festejar (d’aigua, de farina, de crits), i és ben cert que aquests últims moments en ocasions poden passar de la diversió al bloqueix emocional total de nosaltres tres a la vegada. Per sort, elles mateixes, i jo amb l’ajuda d’en Javi, la Blanca i d’altres companyes hem anat aprenent a respectar-nos, a no jutjar-nos, a relaxar-nos amb les idees preconçebudes i no tensionar-nos per motius insignificants.

Al cap i a la fi, la nostra història de vida la tracem nosaltres mateixes, i tenim tot el poder, energia, imaginació i forces a les nostres mans. Aquest és un dels darrers aprenentatges que li transmeto dia a dia a les meves filles. Per tal de millorar com a persona pel benestar de la família, estem incorporant algunes tècniques a casa, sobretot en moments on les idees marxen del cap i les reaccions irracionals i molestes apareixen sense cap sentit:

Respiració activa: obre els teus pulmons, i sent com l’aire entra suaument des del teu nas, passa pel teu cos i arriba als teus pulmons, que s’omplen, i després l’expulses suaument fins que tot el teu cos es buidi fins l’infinit. Aquest exercici, en moments de tensió, ajuden a frenar i fer desaparèixer pensaments repetitius negatius i posa en acció la funció fisiològica del teu cos, centrant-se en un ritme lent i pausat.

Escolta activa: pronuncia al màxim la teva capacitat de sentir tots els sons i sorolls que t’envolten, la veina estenent adalt, el gos brodant, la teva germana teclejant el mòvil… D’aquesta manera, en pocs minuts el teu cos es relaxa i sembla com si s’oblidés de la situació incòmoda que estàs vivint amb la teva parella, els teus fills, el teu cap, etc.

Mirada quieta: deixes la mirada quieta, en silenci, fixa enfront d’un punt pintat en un paper, d’un cafè sobre una safata, d’una taca al terra. Novament aconseguirem desconnectar els pensaments violents, negatius, incòmodes i sobtats i el cos es frenarà per si sol.

 

Translate »