L’estranya bestiola o Un bicho extraño

L1050816_PEQUEÑO

Fa temps la nostra amiga R ens va deixar meravellada quan li explicava el conte Una Estranya Bestiola a la nostra filla Abril quan era ben petita, i si a nosaltres ens va agradar, no us podeu ni imaginar la cara de la nena. La història és encantadora i entranyable i, a més a més, serveix, si estàs amb canalla petita, per aprendre el nom de les parts del cos d’una “bestiola”, de les persones, d’on estan normalment aquestes parts del cos, i si treballes amb canalla més gran, la creativitat, la imaginació, la interacció mitjançant preguntes, la deducció, i tot el que se us acudeixi.

Es tracta d’una història de Mon Daporta i il·lustrat per Òscar Villán,

 

bicho book:Maquetación 1

És un llibre completament circular; el final és el principi i el principi és el final.

Les imatges acompanyen igualment el text quan es llegeix a l’anada com quan es llegeix a la tornada.

És una estructura descriptiva que va afegint detalls. Al final hem de girar el conte i el text contínua fins arribar al final que torna a ser el començament si tornem a girar el llibre.

El format agafa molta importància. Té la meravellosa estratègia del misteri que és i no és al mateix temps ja que hi ha molts indicis. L’endevinalla està resolta des del primer moment, però sempre hi ha misteri.

Variacions per explicar el conte i treure’n profit!!

Si comtem amb una estranya bestiola de veritat a casa, feta de feltre i velcro, per exemple, els més petits deixaran anar la seva imaginació i creativitat i hi posaran les parts del cos on més els hi agradi i els hi faci gràcia. Dóna molt de joc tant per a petits (nadons de 6 mesos) com per a més grans (3 i 4 anys).

Mentre expliques el conte amb el nino, també es pot treballar la interacció participativa de les criatures inventant-se, com déiem, on enganxar les parts del cos, què els hi passa a aquestes parts del cos, com són aquestes parts del cos, sempre deixant que les criatures participini facin seva la història, manipulant el nino i creant part del conte.

Si voleu tenir la vostra estranya bestiola a casa, aviat tindreu al vostre abast un patró molt senzill d’entendre i podreu crear el vostre nino fàcilment!! De moment, us adelantem els materials per si els voleu anar comprant.

 

MATERIALS:

  • Feltre de diversos colors (en venen a papereries de barri, botigues de tela, grans magatzems o hipermercats. No importa el gruix de la tela de feltre)
  • Velcro (només la cara de les punxes, ja que només en posarem a les parts del cos que s’enganxaran soles directament a qualsevol part del cos del nino de feltre)
  • Llana, llaços, o qualsevol cosa que se us acudi per als bigotis
  • Botons o qualsevol retall de tela (per als ulls)
  • Fil, tisores i agulla
  • Farciment (en venen a les merceries, si no podeu fer servir el farciment d’un coixí

 

http://www.kalandraka.com/es/faktoria-k-de-libros/nombre-coleccion/detalle-libro/ver/una-estranya-bestiola/

Ballmanetes i la importància de la música

vari8494251535

Ballmanetes i la importància de la música

Qualsevol persona recorda alguna cançó de la seva infància, els seus gestos i si només recordes la tornada, doncs amb una mica de cantarella la resta de la cançó està resolta. Per a mi va ser una descoberta molt agradable i inspiradora les sessions de Ballmanetes, dirigides a canalla de 2 mesos a 3 anys, que fa la Montse Dulcet a diferents biblioteques de la provincia de Barcelona (Biblioteca Les Corts- Miquel Llongueras, biblioteca Ca n’Altimira de Cerdanyola, biblioteca Ca l’Oliveres a Lliçà de Munt). Ella fa que els nens i nenes visquin la música des del descobriment del seu cos, de la dansa, del moviment, del so, del llenguatge oral, del gest que l’acompanya; per sentir, per expresar-se i moure’s lliurement.

Nosaltres sovint posem la seva música a casa i fem algunes de les propostes que fa al seu llibre “Tyanutnit, fil de vida”, publicat junt amb la Marta Bertran i amb il·lustracions del David Madueño.

http://tyanutnitllibre.wordpress.com/

http://tyanutnitllibre.wordpress.com/cancons/

A casa, per exemple, els hi agrada, per a començar, Les flors i el sol al matí són a sortir, d’Igor Stravinsky, amb la qual ens imaginem que som flors, encongides al terra, i ens anem despertant, obrint i estirant amb tot el cos. Sempre demanen la cançó Moros vénen, moros van (popular catalana), on caminem al ritme de la música, i quan hi ha pauses, ens aturem, i ens deixem caure sempre seguint el ritme. Els hi encanta perquè atenen acuradament la música i després patapam, al terra, és molt divertit.