Warning: Creating default object from empty value in /home/unamicam/domains/unamicamesijaesta.com/public_html/wp-content/themes/sento/admin/main/inc/class.redux_filesystem.php on line 29
Por edades Archivos - Página 4 de 5 - Una mica ms i ja est

Polos politos polos

DSC_0015_web

Aquestes nenes només menjaven gelats fets a casa, fins que algú els hi va oferir un “polo” i els hi va agradar el rotllo.

Així que hem optat per fer polos a casa.

DSC_0019

Necessitem: suc casolà o comprat, gots petits i pals de fusta o motllos per a fer gelats (que ja duen els seus pals).

Es treballa:

– La motivació a pendre fruites diverses

– La motricitat per tal de vertir el suc des d’una gerra al motllo o got petit

– La transformació de líquid en gel

– A casa es poden fer coses més bones de les que es venen “por ahí”!!

DSC_0022

 

DSC_0020_web

Com no sempre queda tot pulit (faltaria menys!!), aquí tenim la Lluna passant-hi la balleta per deixar-ho tot net, net, net.

Broxetes de fruita

DSC_0009_1_web

Un matí a l’hora de la fruita (una estoneta abans del dinar), vaig pensar: avui no tinc gens de ganes de pendre fruita…

I em vaig posar en la pell de les nenes, i me’n vaig enrecordar què podíem fer broxetes de fruita.

 

DSC_0012_3_web

Necessitem: fruita pelada, ganivets per a les nenes, plats (qui no vulgui embrutar gaire la taula), i pals llargs de fusta.

Les nenes van agafar la fruita tallada en tires, i es van tornar com a boges tallant-les a trossets petits.

Després van agafar un pal llarg de fusta, i van anar posant-hi les fruites alternades.

Es treballa:

– Aprecien les fruites i aprenen quines fruites són de cada temporada.

– Seriació mitjançant les fruites alternades: síndria-meló-síndria; síndria-síndria-meló-meló.

– Motricitat en clavar la fruita al pal i passar-la cap al fons…

– Amor i dedicació per l’alimentació

DSC_0004_2_web

DSC_0003_2_web

Petites coses que aporten diversió

 IMG_20150729_162743

De vegades, les idees que se t’acuden en un moment qualsevol del dia poden funcionar molt bé amb les nenes i aportar-li’s una bona dosi d’alegria, diversió i aprenentatge.

Necessitem: Safates, gerres, gots, culleres, xeringues, motllos de fer gel, colorants alimentaris i ja està.

Presentem l’activitat amb un got, una safata, una cullera i una xeringa a cada safata. Primer omplen una mica el got amb la seva gerra, després posen una mica de colorant, ho remenen, i aleshores comença la part que més els hi acostuma a agradar.

Amb xeringues omplen els motllos de gel. La Lluna (de 20 mesos) no aconsegueix fer anar les xeringues del tot bé, així que es va mullar tot una mica perquè va optar per vertir-ho directament del got.

Una vegada es gelen les nostres barreges, les podem fer servir per refrescar la nostra aigua!!!

Es treballa:

– Els colors primaris i les barreges que vulguis.

– La motricitat fina amb tant de trasbassament.

– L’aigua, quan es refreda, es fa gel.

 

IMG_20150729_162929

 

IMG_20150729_163804

 

Centrifugant pipis a la rentadora

 img_2355Mi cuerpo era una lavadora centrifugando… Ilustració de Maria Ayucar (http://mariaayucar.com/tag/girl/)

D’històries de pipis i caques, a totes les cases en tenim!!

Fa ja algun temps, el meu amic S. em va explicar la seva manera de veure com havia de fer pipis i caques la seva filla L., i com aniria deixant el bolquer ella sola. No tenia teoria, crec recordar, però consistia simplement en posar a la nena a l’orinal o al vàter a fer pipi o caca quan ell notava que la nena tenia ganes, i si no, quan començava a apretar, la duia i continuava amb les seves necessitats prenent consciència.

Des d’aleshores, la nostra filla Abril va començar a utilitzar l’orinal. Tenia vora un any, i li vam ensenyar a fer el gest amb les mans de “fa pudor”, i quan cagava li deiem, “buff, caca, quina pudor!!!” Amb 15 mesos demanava la caca amb gestos, així que no se la feia mai a sobre (excepte en rares ocacions) i el pipi el començava a detectar i a fer-lo a l’orinal demanant-lo.

Vam fer un intent fallit de treure-li el bolquer als 18 mesos, no ho teníam del tot clar (o al menys així ho veig ara), i tot i que la nena semblava que volia deixar-lo, ho vam deixar estar per més tard. Als 24 mesos el va deixar definitivament, però vam estar 3 mesos recollint pipis, rentant llençols, fundes de coixins, sofàs… Jo personalment no entenia què passava, i la nena no volia tornar a utilitzar el bolquer (i nosaltres tampoc volíem). Un dia em va dir: “mama, m’he pixat perquè volia que vinguessis” (tenia a la petita Lluna en braços). Aquell dia vaig entendre que els pipis poden expressar moltes coses sense paraules.

Ara l’Abril (de 3 anys i alguns mesos) ha deixat el bolquer per les nits (arrel de picors a la vulva), i tornem a tenir fugues. Mai saps si són moltes o poques fugues, a menys que comparis amb històries d’altres famílies. Tot depèn de la teva paciència i comprensió de la realitat. (Sovint se’ls fa acabada de despertar, la mandra li pot i no s’aixeca…)

——————————————————————————————————————————————————————-

La història de la Lluna amb els orinals va començar als 6 mesos, des que s’asseu. Fa totes les caques a l’orinal des dels 9 mesos, i pipis, bastants, des dels 12 o 13 mesos. Ella ho ha tingut molt clar: “yo no, bolquer no, Abril no” (si l’Abril no en porta, jo tampoc).

Li vam treure abans de fer els 20 mesos, i han passat un parell de setmanes i encara hi ha estones al dia que ni ho demana, i s’ho fa a sobre. Sembla que ho entén, però cada dia hi ha algunes fugues, sobre tot quan estem a fora de casa. Com que hem passat temps a la platja i al camp, ella anava sense calçetes i s’acotava i feia pipi per on li pillés. Ara, confosa de vegades, agafa, s’acota on estigui i com estigui vestida, i fa pipi.

x1pbglk-vqL4Bt6jtu2xdjVFSn434T3hLQupg4720FV7dtfjec5pIY8XUkASTxao8bJcHfQdyXn2cHVzRDlB0QD8rCrcu4RIxN44SNwdi2wTx6AKS1ujxnaIWnU30rfZrqLp--jp3m-0PXspPThn7KQoCqfiWWvlgzWLes gotes cauen, i cauen…

El que he après, fins ara, després de retirar bolquers a dues nenes és:

– Que s’ha de respectar totalment el ritme de les criatures.

Fer cas del teu instint, i una mica del que t’expliquen (hi ha molta mitologia).

– Cap criatura es fa pipi o caca a sobre expressament, per fastidiar o molestar. Els pipis i les caques expressen les paraules i diàlegs que farien els adults.

– Els pipis o caques fortuits poden tenir una àmplia lectura. Se li ha d’ensenyar a la criatura a expressar el que sent i necessita.

– S’ha de tenir una bona dosi de paciència, perquè no sempre surt rodat.

Potser hi ha mètodes que ajuden, però nosaltres els desconeixem.

Si la teva criatura no vol fer pipi o caca al carrer, al parc, a casa d’un amic/ga, al bar, etc. és normal. Hi ha adults que s’aguanten la caca tot el dia per poder-la fer a casa, hi ha qui no fa pipi fora de casa per fàstics, hi ha qui li encanta fer-ho al camp i netejar-se amb fulles… Per tant, per a gustos, pipis i caques diverses!!

Si en algún moment estàs fart/a de netejar més pipis, parleu-ho entre tots i potser us val la pena tornar al bolquer.

Parlar amb altres mares o pares et pot ajudar a relativitzar, o et pot fer veure que a casa sempre esteu centrifugant pipis a la rentadora 😉

L’aigua, esbarjo esbojarrat sempre? (vida pràctica)

DSC_0011

Des de fa ja bastantes setmanes intento oferir-li a les nenes activitats que responguin a les motivacions de les dues segons com van evolucionant. Com la Lluna (de 20 mesos) ha canviat molt darrerament,  proposar-li’s un material nou que puguin utilitzar les dues alhora (moltes vegades elles demanen fer el mateix) amb les seves capacitats de vegades és una tasca que em costa, segur que m’enteneu.

L’Abril ara té 3 anys i 4 mesos, i la Lluna 20 mesos. La Lluna està molt capficada amb l’aigua, tot el dia vol estar al bidé jugant, a la banyera… i això encara és maneable, els hi dono pots, esponges, etc., i elles es diverteixen fins posar-ho tot ple d’aigua. Després toca recollir-ho amb les bayetes, que és una activitat en sí que també els hi apassiona però de vegades hi ha cops, relliscaments, llàgrimes, decepcions.

Després de donar-li’s peu a mullar-se, pringar-se i gaudir amb aigua, farina, sorra, purpurina… en un lloc de la casa poc convenient, sempre respiro uns segons i em dic: elles ho gaudeixen, elles aprofiten per descubrir i experimentar, sempre palpants amb les mans, sentint-ho, i em dic a mi mateixa que està genial encara que a mi em costi posar-hi ordre en acabar i tornar a la rutina diària.

DSC_0042_1

Què passa quan la teva filla també vol jugar a l’aigua, en cada moment, per exemple a la taula mentre mengem, quan algú s’està dutxant allà va ella? Això pot significar que està en el periode sensible de traspassar líquids (i altres materials també), així que ara tenim diferents materials perquè s’explaiin les nenes.

TRASBASSEM LLENTIES (amb cullera)

TRASBASSEM ARRÒS (amb cullera)

TRASBASSEM AIGUA (amb gerres)

EMPLENEM OUERES O MOTLLOS DE FER GEL (amb xeringues)

EMPLENEM POTS AMB AIGUES DE DIFERENTS TEMPERATURES (amb xeringues)

TENYIM AIGUA (la que hem trasbassat, la que hem posat al motllo de gel)

L1070199 L1070194

Hem conseguit evitar accidents d’aigua, especialment a la taula de menjar o vertint l’aigua d’una ampolla per tota la casa? Poca cosa, perquè ara intenta fer la mateixa activitat “de gerres”, en qualsevol moment de l’àpat, sigui com sigui. Posa aigua sobre el peix, el peix sobre els espàrrecs amb aigua…

Conclusió: més observació, paciència, una bayeta a mà i a veure com acompanyem aquest periode de taules i terres mullats a tota hora.

Blake McLaughlin Jersey 
Translate »