Centrifugant pipis a la rentadora

 img_2355Mi cuerpo era una lavadora centrifugando… Ilustració de Maria Ayucar (http://mariaayucar.com/tag/girl/)

D’històries de pipis i caques, a totes les cases en tenim!!

Fa ja algun temps, el meu amic S. em va explicar la seva manera de veure com havia de fer pipis i caques la seva filla L., i com aniria deixant el bolquer ella sola. No tenia teoria, crec recordar, però consistia simplement en posar a la nena a l’orinal o al vàter a fer pipi o caca quan ell notava que la nena tenia ganes, i si no, quan començava a apretar, la duia i continuava amb les seves necessitats prenent consciència.

Des d’aleshores, la nostra filla Abril va començar a utilitzar l’orinal. Tenia vora un any, i li vam ensenyar a fer el gest amb les mans de “fa pudor”, i quan cagava li deiem, “buff, caca, quina pudor!!!” Amb 15 mesos demanava la caca amb gestos, així que no se la feia mai a sobre (excepte en rares ocacions) i el pipi el començava a detectar i a fer-lo a l’orinal demanant-lo.

Vam fer un intent fallit de treure-li el bolquer als 18 mesos, no ho teníam del tot clar (o al menys així ho veig ara), i tot i que la nena semblava que volia deixar-lo, ho vam deixar estar per més tard. Als 24 mesos el va deixar definitivament, però vam estar 3 mesos recollint pipis, rentant llençols, fundes de coixins, sofàs… Jo personalment no entenia què passava, i la nena no volia tornar a utilitzar el bolquer (i nosaltres tampoc volíem). Un dia em va dir: “mama, m’he pixat perquè volia que vinguessis” (tenia a la petita Lluna en braços). Aquell dia vaig entendre que els pipis poden expressar moltes coses sense paraules.

Ara l’Abril (de 3 anys i alguns mesos) ha deixat el bolquer per les nits (arrel de picors a la vulva), i tornem a tenir fugues. Mai saps si són moltes o poques fugues, a menys que comparis amb històries d’altres famílies. Tot depèn de la teva paciència i comprensió de la realitat. (Sovint se’ls fa acabada de despertar, la mandra li pot i no s’aixeca…)

——————————————————————————————————————————————————————-

La història de la Lluna amb els orinals va començar als 6 mesos, des que s’asseu. Fa totes les caques a l’orinal des dels 9 mesos, i pipis, bastants, des dels 12 o 13 mesos. Ella ho ha tingut molt clar: “yo no, bolquer no, Abril no” (si l’Abril no en porta, jo tampoc).

Li vam treure abans de fer els 20 mesos, i han passat un parell de setmanes i encara hi ha estones al dia que ni ho demana, i s’ho fa a sobre. Sembla que ho entén, però cada dia hi ha algunes fugues, sobre tot quan estem a fora de casa. Com que hem passat temps a la platja i al camp, ella anava sense calçetes i s’acotava i feia pipi per on li pillés. Ara, confosa de vegades, agafa, s’acota on estigui i com estigui vestida, i fa pipi.

x1pbglk-vqL4Bt6jtu2xdjVFSn434T3hLQupg4720FV7dtfjec5pIY8XUkASTxao8bJcHfQdyXn2cHVzRDlB0QD8rCrcu4RIxN44SNwdi2wTx6AKS1ujxnaIWnU30rfZrqLp--jp3m-0PXspPThn7KQoCqfiWWvlgzWLes gotes cauen, i cauen…

El que he après, fins ara, després de retirar bolquers a dues nenes és:

– Que s’ha de respectar totalment el ritme de les criatures.

Fer cas del teu instint, i una mica del que t’expliquen (hi ha molta mitologia).

– Cap criatura es fa pipi o caca a sobre expressament, per fastidiar o molestar. Els pipis i les caques expressen les paraules i diàlegs que farien els adults.

– Els pipis o caques fortuits poden tenir una àmplia lectura. Se li ha d’ensenyar a la criatura a expressar el que sent i necessita.

– S’ha de tenir una bona dosi de paciència, perquè no sempre surt rodat.

Potser hi ha mètodes que ajuden, però nosaltres els desconeixem.

Si la teva criatura no vol fer pipi o caca al carrer, al parc, a casa d’un amic/ga, al bar, etc. és normal. Hi ha adults que s’aguanten la caca tot el dia per poder-la fer a casa, hi ha qui no fa pipi fora de casa per fàstics, hi ha qui li encanta fer-ho al camp i netejar-se amb fulles… Per tant, per a gustos, pipis i caques diverses!!

Si en algún moment estàs fart/a de netejar més pipis, parleu-ho entre tots i potser us val la pena tornar al bolquer.

Parlar amb altres mares o pares et pot ajudar a relativitzar, o et pot fer veure que a casa sempre esteu centrifugant pipis a la rentadora 😉

L’aigua, esbarjo esbojarrat sempre? (vida pràctica)

DSC_0011

Des de fa ja bastantes setmanes intento oferir-li a les nenes activitats que responguin a les motivacions de les dues segons com van evolucionant. Com la Lluna (de 20 mesos) ha canviat molt darrerament,  proposar-li’s un material nou que puguin utilitzar les dues alhora (moltes vegades elles demanen fer el mateix) amb les seves capacitats de vegades és una tasca que em costa, segur que m’enteneu.

L’Abril ara té 3 anys i 4 mesos, i la Lluna 20 mesos. La Lluna està molt capficada amb l’aigua, tot el dia vol estar al bidé jugant, a la banyera… i això encara és maneable, els hi dono pots, esponges, etc., i elles es diverteixen fins posar-ho tot ple d’aigua. Després toca recollir-ho amb les bayetes, que és una activitat en sí que també els hi apassiona però de vegades hi ha cops, relliscaments, llàgrimes, decepcions.

Després de donar-li’s peu a mullar-se, pringar-se i gaudir amb aigua, farina, sorra, purpurina… en un lloc de la casa poc convenient, sempre respiro uns segons i em dic: elles ho gaudeixen, elles aprofiten per descubrir i experimentar, sempre palpants amb les mans, sentint-ho, i em dic a mi mateixa que està genial encara que a mi em costi posar-hi ordre en acabar i tornar a la rutina diària.

DSC_0042_1

Què passa quan la teva filla també vol jugar a l’aigua, en cada moment, per exemple a la taula mentre mengem, quan algú s’està dutxant allà va ella? Això pot significar que està en el periode sensible de traspassar líquids (i altres materials també), així que ara tenim diferents materials perquè s’explaiin les nenes.

TRASBASSEM LLENTIES (amb cullera)

TRASBASSEM ARRÒS (amb cullera)

TRASBASSEM AIGUA (amb gerres)

EMPLENEM OUERES O MOTLLOS DE FER GEL (amb xeringues)

EMPLENEM POTS AMB AIGUES DE DIFERENTS TEMPERATURES (amb xeringues)

TENYIM AIGUA (la que hem trasbassat, la que hem posat al motllo de gel)

L1070199 L1070194

Hem conseguit evitar accidents d’aigua, especialment a la taula de menjar o vertint l’aigua d’una ampolla per tota la casa? Poca cosa, perquè ara intenta fer la mateixa activitat “de gerres”, en qualsevol moment de l’àpat, sigui com sigui. Posa aigua sobre el peix, el peix sobre els espàrrecs amb aigua…

Conclusió: més observació, paciència, una bayeta a mà i a veure com acompanyem aquest periode de taules i terres mullats a tota hora.

Pelar ous, un èxit assegurat

DSC_0074_1_photoshop

Si voleu que la canalla aprengui a apreciar els aliments més enllà de menjar-se’ls, si necessiteu cuinar i que elles gaudeixin a la seva sense involucrar-se a cuinar al foc amb vosaltres, si voleu que practiquin la motricitat fina i l’ús del ganivet (que talla poc)… Pel·lar un ou serà tot un èxit, i si després se’l volen menjar, millor que millor. Cristina de Montessori en casa té diverses entrades interessants d’activitats de cuina per fer amb la canalla.

Preparació:

  • Posem un ou dur sense pel·lar a una safata o plat.
  • Al costadet, hi posarem un ganivet (en el cas de nens/es que encara manipulen poc els ganivets, podem disposar el ganivet al seu abast després, tot just quan acabin de pel·lar els ous)
  • Nosaltres de vegades afegim un bol petit on posar-hi la pel·ladura, si no, els hi llenço la peladura a la paperera i elles continuen treballant al mateix plat.

Presentació:

  • Agafo una safata i m’assec al costat d’elles
  • Agafo un ou, li dono copets i el faig rodolar una mica (això a les més petites els hi encanta!!!)
  • Començo a pel·lar-lo
  • En acabar, agafo les pel·ladures i les poso en un bol
  • Agafo l’ou i el tallo en rodanxes i me les vaig menjant

DSC_0072_photoshop_web

Opcional:

Seria interessant i necessari que les criatures veiessin d’on ve un ou, com és un ou que acaba de posar una gallina (cru) i com aconseguim un ou dur, i així veuran la vida de l’ou, i la diferència entre textures. Si no teniu gallines ponedores a la volta, podeu mostrar-li’s aquest conte o video.

Nosaltres l’ou cru l’utilitzem per fer truites de tonyina, truites de quinoa (en motllos lekué) pastissets de patata i verdures amb ou (en safata de magdalenes), pa de pessic… en totes aquestes ocasions poden participar i veuran com és un ou (cru).

Pròximament, la recepta per cuinar ratolins d’ou!!!

IMG_20150621_130824._photoshopjpg