L’aigua, esbarjo esbojarrat sempre? (vida pràctica)

DSC_0011

Des de fa ja bastantes setmanes intento oferir-li a les nenes activitats que responguin a les motivacions de les dues segons com van evolucionant. Com la Lluna (de 20 mesos) ha canviat molt darrerament,  proposar-li’s un material nou que puguin utilitzar les dues alhora (moltes vegades elles demanen fer el mateix) amb les seves capacitats de vegades és una tasca que em costa, segur que m’enteneu.

L’Abril ara té 3 anys i 4 mesos, i la Lluna 20 mesos. La Lluna està molt capficada amb l’aigua, tot el dia vol estar al bidé jugant, a la banyera… i això encara és maneable, els hi dono pots, esponges, etc., i elles es diverteixen fins posar-ho tot ple d’aigua. Després toca recollir-ho amb les bayetes, que és una activitat en sí que també els hi apassiona però de vegades hi ha cops, relliscaments, llàgrimes, decepcions.

Després de donar-li’s peu a mullar-se, pringar-se i gaudir amb aigua, farina, sorra, purpurina… en un lloc de la casa poc convenient, sempre respiro uns segons i em dic: elles ho gaudeixen, elles aprofiten per descubrir i experimentar, sempre palpants amb les mans, sentint-ho, i em dic a mi mateixa que està genial encara que a mi em costi posar-hi ordre en acabar i tornar a la rutina diària.

DSC_0042_1

Què passa quan la teva filla també vol jugar a l’aigua, en cada moment, per exemple a la taula mentre mengem, quan algú s’està dutxant allà va ella? Això pot significar que està en el periode sensible de traspassar líquids (i altres materials també), així que ara tenim diferents materials perquè s’explaiin les nenes.

TRASBASSEM LLENTIES (amb cullera)

TRASBASSEM ARRÒS (amb cullera)

TRASBASSEM AIGUA (amb gerres)

EMPLENEM OUERES O MOTLLOS DE FER GEL (amb xeringues)

EMPLENEM POTS AMB AIGUES DE DIFERENTS TEMPERATURES (amb xeringues)

TENYIM AIGUA (la que hem trasbassat, la que hem posat al motllo de gel)

L1070199 L1070194

Hem conseguit evitar accidents d’aigua, especialment a la taula de menjar o vertint l’aigua d’una ampolla per tota la casa? Poca cosa, perquè ara intenta fer la mateixa activitat “de gerres”, en qualsevol moment de l’àpat, sigui com sigui. Posa aigua sobre el peix, el peix sobre els espàrrecs amb aigua…

Conclusió: més observació, paciència, una bayeta a mà i a veure com acompanyem aquest periode de taules i terres mullats a tota hora.

Pelar ous, un èxit assegurat

DSC_0074_1_photoshop

Si voleu que la canalla aprengui a apreciar els aliments més enllà de menjar-se’ls, si necessiteu cuinar i que elles gaudeixin a la seva sense involucrar-se a cuinar al foc amb vosaltres, si voleu que practiquin la motricitat fina i l’ús del ganivet (que talla poc)… Pel·lar un ou serà tot un èxit, i si després se’l volen menjar, millor que millor. Cristina de Montessori en casa té diverses entrades interessants d’activitats de cuina per fer amb la canalla.

Preparació:

  • Posem un ou dur sense pel·lar a una safata o plat.
  • Al costadet, hi posarem un ganivet (en el cas de nens/es que encara manipulen poc els ganivets, podem disposar el ganivet al seu abast després, tot just quan acabin de pel·lar els ous)
  • Nosaltres de vegades afegim un bol petit on posar-hi la pel·ladura, si no, els hi llenço la peladura a la paperera i elles continuen treballant al mateix plat.

Presentació:

  • Agafo una safata i m’assec al costat d’elles
  • Agafo un ou, li dono copets i el faig rodolar una mica (això a les més petites els hi encanta!!!)
  • Començo a pel·lar-lo
  • En acabar, agafo les pel·ladures i les poso en un bol
  • Agafo l’ou i el tallo en rodanxes i me les vaig menjant

DSC_0072_photoshop_web

Opcional:

Seria interessant i necessari que les criatures veiessin d’on ve un ou, com és un ou que acaba de posar una gallina (cru) i com aconseguim un ou dur, i així veuran la vida de l’ou, i la diferència entre textures. Si no teniu gallines ponedores a la volta, podeu mostrar-li’s aquest conte o video.

Nosaltres l’ou cru l’utilitzem per fer truites de tonyina, truites de quinoa (en motllos lekué) pastissets de patata i verdures amb ou (en safata de magdalenes), pa de pessic… en totes aquestes ocasions poden participar i veuran com és un ou (cru).

Pròximament, la recepta per cuinar ratolins d’ou!!!

IMG_20150621_130824._photoshopjpg

 

Biblioburro, el nostre llibre preferit

L1070326

És inevitable que la nostra història de vida influeixi substàncialment en l’educació que els hi oferim a les nostres filles. Un dia, per casualitat, vaig trobar-me amb “Biblioburro. Una història real de Colòmbia” a la biblioteca, i en veure la paraula Colòmbia i aquelles il·lustracions tan precioses el vaig agafar.

Biblioburro, com el seu títol indica, tracta d’en Luis, un xicot que amb la seva biblioteca itinerant i els seus dos burros, l’Alfa i en Beto, porta llibres als pobles més allunyats (projecte creat originalment a La Gloria, Colòmbia). Aquest projecte neix amb la intenció de fer arribar la literatura que tant li enamora al Luis a la canalla que no té accès al llibres que tant poder transformador tenen.

Les il·lustracions del llibre són espectaculars, a mi m’enamoren, els elements de la natura que apareixen, tan colorits i divertits: papallones, iguanes, colibrís, tucans, serps, lloros, llangardaixos… Les escenes són captivadores: en Luis i la Diana preparant el projecte, el primer viatge d’en Luis amb els dos burros muntanyes endintre, l’arribada al primer poble amb l’alegria dels nens i nenes.

Em sembla una història universal, una història romàntica que li dona valor al treball pel prògim, trasllada amor pels llibres i la natura, i si t’endinses una mica, et podràs traslladar a bonics indrets de països on, malhauradament, no tenen llibres amb històries com aquesta al seu abast.

(Per a més informació, mireu a Wikipedia)

El projecte del biblioburro s’ha extès a altres llocs amb promotores locals, com per exemple a la Sierra de Santa Marta. Allà, al Valle de Nabusímake, s’ha creat la biblioteca Atikinchukwua, on s’ha recollit a prop de 400 llibres amb l’ajuda del “mulo” Bunzuganu”, i s’ofereixen aquests llibres a 8 escoles, tot plegat gràcies a la tasca voluntària de les mares i pares de família.

 

DSC01784                                                                                                                                                      Grup de mares fundadores i responsables de Biblioburro a Nabusímake

 

L’estranya bestiola o Un bicho extraño

L1050816_PEQUEÑO

Fa temps la nostra amiga R ens va deixar meravellada quan li explicava el conte Una Estranya Bestiola a la nostra filla Abril quan era ben petita, i si a nosaltres ens va agradar, no us podeu ni imaginar la cara de la nena. La història és encantadora i entranyable i, a més a més, serveix, si estàs amb canalla petita, per aprendre el nom de les parts del cos d’una “bestiola”, de les persones, d’on estan normalment aquestes parts del cos, i si treballes amb canalla més gran, la creativitat, la imaginació, la interacció mitjançant preguntes, la deducció, i tot el que se us acudeixi.

Es tracta d’una història de Mon Daporta i il·lustrat per Òscar Villán,

 

bicho book:Maquetación 1

És un llibre completament circular; el final és el principi i el principi és el final.

Les imatges acompanyen igualment el text quan es llegeix a l’anada com quan es llegeix a la tornada.

És una estructura descriptiva que va afegint detalls. Al final hem de girar el conte i el text contínua fins arribar al final que torna a ser el començament si tornem a girar el llibre.

El format agafa molta importància. Té la meravellosa estratègia del misteri que és i no és al mateix temps ja que hi ha molts indicis. L’endevinalla està resolta des del primer moment, però sempre hi ha misteri.

Variacions per explicar el conte i treure’n profit!!

Si comtem amb una estranya bestiola de veritat a casa, feta de feltre i velcro, per exemple, els més petits deixaran anar la seva imaginació i creativitat i hi posaran les parts del cos on més els hi agradi i els hi faci gràcia. Dóna molt de joc tant per a petits (nadons de 6 mesos) com per a més grans (3 i 4 anys).

Mentre expliques el conte amb el nino, també es pot treballar la interacció participativa de les criatures inventant-se, com déiem, on enganxar les parts del cos, què els hi passa a aquestes parts del cos, com són aquestes parts del cos, sempre deixant que les criatures participini facin seva la història, manipulant el nino i creant part del conte.

Si voleu tenir la vostra estranya bestiola a casa, aviat tindreu al vostre abast un patró molt senzill d’entendre i podreu crear el vostre nino fàcilment!! De moment, us adelantem els materials per si els voleu anar comprant.

 

MATERIALS:

  • Feltre de diversos colors (en venen a papereries de barri, botigues de tela, grans magatzems o hipermercats. No importa el gruix de la tela de feltre)
  • Velcro (només la cara de les punxes, ja que només en posarem a les parts del cos que s’enganxaran soles directament a qualsevol part del cos del nino de feltre)
  • Llana, llaços, o qualsevol cosa que se us acudi per als bigotis
  • Botons o qualsevol retall de tela (per als ulls)
  • Fil, tisores i agulla
  • Farciment (en venen a les merceries, si no podeu fer servir el farciment d’un coixí

 

http://www.kalandraka.com/es/faktoria-k-de-libros/nombre-coleccion/detalle-libro/ver/una-estranya-bestiola/

Ballmanetes i la importància de la música

vari8494251535

Ballmanetes i la importància de la música

Qualsevol persona recorda alguna cançó de la seva infància, els seus gestos i si només recordes la tornada, doncs amb una mica de cantarella la resta de la cançó està resolta. Per a mi va ser una descoberta molt agradable i inspiradora les sessions de Ballmanetes, dirigides a canalla de 2 mesos a 3 anys, que fa la Montse Dulcet a diferents biblioteques de la provincia de Barcelona (Biblioteca Les Corts- Miquel Llongueras, biblioteca Ca n’Altimira de Cerdanyola, biblioteca Ca l’Oliveres a Lliçà de Munt). Ella fa que els nens i nenes visquin la música des del descobriment del seu cos, de la dansa, del moviment, del so, del llenguatge oral, del gest que l’acompanya; per sentir, per expresar-se i moure’s lliurement.

Nosaltres sovint posem la seva música a casa i fem algunes de les propostes que fa al seu llibre “Tyanutnit, fil de vida”, publicat junt amb la Marta Bertran i amb il·lustracions del David Madueño.

http://tyanutnitllibre.wordpress.com/

http://tyanutnitllibre.wordpress.com/cancons/

A casa, per exemple, els hi agrada, per a començar, Les flors i el sol al matí són a sortir, d’Igor Stravinsky, amb la qual ens imaginem que som flors, encongides al terra, i ens anem despertant, obrint i estirant amb tot el cos. Sempre demanen la cançó Moros vénen, moros van (popular catalana), on caminem al ritme de la música, i quan hi ha pauses, ens aturem, i ens deixem caure sempre seguint el ritme. Els hi encanta perquè atenen acuradament la música i després patapam, al terra, és molt divertit.