És inevitable que la nostra història de vida influeixi substàncialment en l’educació que els hi oferim a les nostres filles. Un dia, per casualitat, vaig trobar-me amb “Biblioburro. Una història real de Colòmbia” a la biblioteca, i en veure la paraula Colòmbia i aquelles il·lustracions tan precioses el vaig agafar.
Biblioburro, com el seu títol indica, tracta d’en Luis, un xicot que amb la seva biblioteca itinerant i els seus dos burros, l’Alfa i en Beto, porta llibres als pobles més allunyats (projecte creat originalment a La Gloria, Colòmbia). Aquest projecte neix amb la intenció de fer arribar la literatura que tant li enamora al Luis a la canalla que no té accès al llibres que tant poder transformador tenen.
Les il·lustracions del llibre són espectaculars, a mi m’enamoren, els elements de la natura que apareixen, tan colorits i divertits: papallones, iguanes, colibrís, tucans, serps, lloros, llangardaixos… Les escenes són captivadores: en Luis i la Diana preparant el projecte, el primer viatge d’en Luis amb els dos burros muntanyes endintre, l’arribada al primer poble amb l’alegria dels nens i nenes.
Em sembla una història universal, una història romàntica que li dona valor al treball pel prògim, trasllada amor pels llibres i la natura, i si t’endinses una mica, et podràs traslladar a bonics indrets de països on, malhauradament, no tenen llibres amb històries com aquesta al seu abast.
(Per a més informació, mireu a Wikipedia)
El projecte del biblioburro s’ha extès a altres llocs amb promotores locals, com per exemple a la Sierra de Santa Marta. Allà, al Valle de Nabusímake, s’ha creat la biblioteca Atikinchukwua, on s’ha recollit a prop de 400 llibres amb l’ajuda del “mulo” Bunzuganu”, i s’ofereixen aquests llibres a 8 escoles, tot plegat gràcies a la tasca voluntària de les mares i pares de família.
Grup de mares fundadores i responsables de Biblioburro a Nabusímake
