Warning: Creating default object from empty value in /home/unamicam/domains/unamicamesijaesta.com/public_html/wp-content/themes/sento/admin/main/inc/class.redux_filesystem.php on line 29
Aniversari molt especial i altres emocions #LetGo - Una mica ms i ja est

Aniversari molt especial i altres emocions #LetGo

Fa molts dies que hi penso, hi penso, i hi rumio… i no arribo més que a sensacions súper positives. I me n’adono que el meu cap ha fet una reconstrucció del passat on només apareix tot lo bo que em va envoltar el dia que em va venir la meva primera regla.

El passat divendres dia 2 d’octubre va ser el 20è aniversari de la meva regla. Sembla mentida, però em va venir quan encara era una tendra nena d’11 any i recordo aquells dies força bé -tot i no tenir gaires records de l’infància i preadolescència-.

No tenia ni idea en què consistia menstruar, a casa ni ma mare, ni mun pare, ni la meva germana (4 anys més gran que jo), me n’havien parlat, i al meu voltant no tenia cap companya o amiga que ja estigués passant per la mateixa història.

La meva àvia Dolores, a qui vaig estimar amb devoció (cada dia el meu amor per ella creix més i més), em va dir que no em podria dutxar, i algun detall més d’aquests que aporten sabiduria antiga però gens pràctica, més aviat, pors i rareses que em feien sentir més i més estranya.

Com que nadava al club de natació del poble 2 hores diàries, aviat em vaig haver de buscar la vida per tal de posar-me un tampó. Quina odissea, quines instruccions, quin mal de cap i quines primeres molèsties.

Ser dona és sentir des de petita que ets la persona més meravellosa del món, i que tot el que comporta ser dona, són oportunitats que calen aprofitar per a ser millor persona. Arribar al teu propi empoderament pot portar-te molts anys, a mi m’ha portat gairebé 29 anys, però ara estic molt satisfeta.

Tot el que s’asocia al cos i ment de la dona moltes vegades està poc valorat, inclús despreciat, o li donen un sentit pervers: la sexualitat des de petites (si una nena es toca i es busca el cos), la interrelació amb altres nens i nenes, el creixement dels òrgans (pits), el creixement del pèl púbic, la primera regla, l’arribada del desig sexual, les relacions… I després, com tractem el nostre cos quan ja som dones (depilació i modificació de l’estètica), la reproducció (modificació del cos per l’embaràs, lactància, postpart… tot sembla una feinada per a la dona, gairebé una càrrega).

La societat viu amb un imaginari del que significa la dona que no comparteixo. Tot el que es relaciona amb les capacitats, habilitats i llocs de treball de la dona, encara es posa en dubte i hi ha molts de handicaps. En el meu cas, que una dona deixi de treballar per ser una stay-at-home-mum (una mare que es queda a casa), significa moltes vegades rebre missatges agradables (és l’ideal que necessita la canalla…) que van seguits de: però no trobes a faltar treballar fora, però no creus que no et cansaries tant de la família si portessis les nenes unes horetes a l’escola… Simplement estic feliç fent el que faig i el possible desgast que tenim per tenir una relació 24h tan exclusiva amb les meves nenes són això, daltibaixos que són naturals perquè compartim la criança toooot el dia en els 3 anys més essencials de la vida d’un ésser humà.

Aquest video d’una campanya del Regne Unit m’ha deixat bocabadada. M’ha posat els pèls de punta. M’ha encantat. Un missatge universal per a tot el món: dones i homes, mares i pares, avis i àvies, nens i nenes…

Inevitablement, el fet de ser dona i mare fa que sentis certa pressió per arribar a tot i aconseguir ser la DONA PERFECTA. Crec que aquest sentiment el compartim, com dic, inevitablement, la majoria. Ara bé, aquestes dones ens fan girar la moneda i veure l’altra cara.

Comparteixo tan profundament TOT el que diuen, tot.

M’encanta la NOT TO DO LIST.

THAT’S THE MOST IMPORTANT WORD: BEING.

Spread the word. Share this post!

Leave Comment

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Blake McLaughlin Jersey 
Translate »