Una alternativa al consumisme: regals fets a casa (TESTOS DECORATS)

L1070718_web

Avui us portem una nova manera de fer regalets per als vostres i aconseguir personalitzar i estimular la creativitat de la vostra canalla, una bona opció relacionada amb la vegetació i la vida.

A casa nostra tenim moltes plantes, d’interior i d’exterior. Creiem que el contacte amb la vida és important per a les nenes (som amants de les plantes però no dels animals domèstics, és el que hi ha!!!), tot allò que creix gràcies a la llum del sol, la terra, l’aire que respiren… També és important transmetre la importància de tenir cura de les plantes (a casa hi ha una nena que després de molt de temps, encara fa “el gest” de trencar fulles, branques i flors…) perquè elles necessiten que algú les cuidi i els hi agrada que les protegim i no els hi fem mal. I fer-les conscients d’aquests valors és una tasca del dia a dia. Evidentment també gaudim de la vegetació de l’exterior, com són els Jardins d’Aranjuez i demés, però una mostra de VIDA a casa és imprescindible.

Per això elles també s’involucren i són protagonistes del dia a dia de tot allò que té vida a casa: plantes decoratives d’interior, plantes decoratives d’exterior amb flors que tallem per fer un ramet per la taula de dinar, plantes aromàtiques que anem tallant per conservar-les o utilitzar-les al dinar, germinacions de llavors i com no, el nostre Gran Hort, del qual us vam parlar fa ja uns mesos.

Què més coses tenen vida a casa nostra? Alguns animalons que es colen per finestres i portes, i evidentment, tot el pa i bolleria que fem, llet de soja, galetes, formatge fresc… És màgic perquè són aliments amb molta vida que canvien segons l’aire que respiren.

IMG-20151018-WA0003
L1050302_web

PLANTES AMB TESTOS DECORATS:

Aquest regal l’hem fet més aviat per a familiars adults i no amiguets/es petits/es. Consisteix en agafar una planta, ja sigui una comprada o una trasplantada de casa, i li posem un test bonic, i el decorem amb goma eva, boletes, cintes, etc., això depén de vosaltres!! En general també és un detall que agrada moltíssim i sobre tot sorprén per la senzillesa del resultat.

Si la planta és acabada de comprar potser decidiu trasplantar-la (en realitat seria millor que s’adaptés a la casa nova abans de canviar-la de test). En aquest cas, la canalla gaudirà com mai remanant la terra, tocant-la, llençant-la, mirant les arrels i al final, regant amb aigua!!!

És una activitat molt coneguda entre el món Montessorià netejar les fulles de les plantes amb un cotonet. Segurament us sorpendrà, però és que realment en un saló d’una escola Montessori hi ha presència de plantes, i els nens i nenes són qui amb molta delicadesa les cuiden. Cristina de Montessori en casa ens explica com ho fan a casa seva. Nosaltres no ho fem a casa perquè, encara que sembli increible, no m’atreveixo a fer-ho amb la Lluna perquè una vegada vam tallar les parts seques d’una planta i al dia següent me la vaig trobar tallant el que no tocava i encara sembla que no entén què es pot tallar i què no, o no li explico adequadament…

P3052091-900x666

plant-care-300x225 Hopkings Montessori School

Vestit Happyflower (nova versió) – RUMS #44/15

Vestit-HappyFlower3

Després d’algunes setmanes de descans en l’habitació de costures, he finalitzat una nova versió del vestit happyflower que ja us vaig presentar i que ara arriba amb algunes modificacions que m’han fet aprendre molt, aquest dijous de Rums #44/15. (Perdoneu la qualitat de les fotos, però aquesta vegada les hem fet mentre compràvem plantes i hi havia nenes que volien agafar-les totes i…  😉

  • He modificat la cisa de la màniga per tal que no em fes l’arruga de la versió anterior.
  • IMG_20150828_193417_web
  • He escurçat el llarg de la peça davantera i trassera de la “faldilla”, i li he fet uns plecs per tal què em recollís la panxa i li donés la seva gràcia.
  • Una vegada ja tallades les peces de davant i de darrera de sobre el pit (color blau), vaig pensar que no volia un coll tan escotat i vaig mirar possibles solucions de coll folgat, alt, etc. Al final vaig construir una peça composta per un rectangle i un triangle per tal que no em pengés massa.
  • El darrer comentari sobre modificacions ve de part de la meva amiga H., qui em comenta que si la línia sobre el pit està feta a propòsit o no. Jo li comento que sí, que a mi m’agrada, però que no sé què es fa normalment per tal que favoreixi al cos. Ara que m’he posat a mirar la versió anterior me n’adono que, si aquesta línia no l’he modificat entre un model i l’altre, perquè se m’ha pujat fins al mig del mugró? Serà pel coll que li he afegit? Mesuraré els dos vestits i els compararé per entendre la qüestió.

Vestit-HappyFlower2

Vestit-HappyFlower

Patró: propi.

Teles: llisa de la Pantigana (crec recordar) i estampada lillestoff comprada a Felinchens

En connexió amb el nostre bebé

Em resulta força complexe resumir tot el que ens ha estat passant les darreres setmanes, perquè les paraules es queden curtes, però si hi ha una cosa que ho resumeix tot, és la nova connexió amb el nostre bebé.

L’Abril va començar a anar a l’escola per primera vegada, i els primers dies van ser molt senzills (només anava 1 hora i amb poquets companys/es a classe) i a continuació va començar a llevar-se incòmoda, amb llàgrimes contingudes als ulls, que poc a poc desmbocaven amb plors de “no vull anar a l’escola”. Jo li parlava de què la mama sempre la té present, que per la tarda teníem la sort d’estar totes juntes i fer tot allò que vulguéssim, també li vaig parlar de les situacions en les quals jo he trobat a faltar als meus pares o al meu company… Vaig recabar tot allò que el meu cap em deia que li podia ajudar a adaptar-se poquet a poquet. Ara bé, poques vegades li parlava convençuda del que “obtindria” de l’escola. A mi no m’agrada ni la idea de la sirena de l’escola, fer fila, pares/mares aquí i nens/es allà mentre esperem al mestre, si la nena plora avui l’acompanyes a classe però no ho facis tots els dies, cert distanciament del professorat…

Les primeres setmanes no sabia com ajudar-la, realment jo no estava conveçuda de res, tot ho posava en dubte: l’escolarització, l’escola que havíem triat, la logística amb horaris, l’inevitable atabalamenta d’arribar-hi puntual, la panxa que cada cop em pesa més, la manca d’autonomia de les nenes a aquestes hores del matí, nenes més cansades i més malhumorades (i mare també!!!). Tot ho veia bastant gris.

Poc a poc vaig començar a dominar la logística i coordinar els horaris d’una a les altres (els menjars i les migdiades), vaig començar a sentir-me més tranquila pels matins afegint un parell de rituals que a les nenes i a mi ens ajudés a connectar-nos amb alegria al nou dia, i parlar amb el mestre també em va ajudar. 

Ara puc dedicar-li més temps exclusiu a la Lluna, el qual ella agraeix enormement. Fer activitats de vida pràctica com estendre la roba, fer pa, preparar suc natural de taronja, pelar ametlles, pintar i retallar amb la mama al costat fa que ella tot ho faci, aparentment, amb més calma.

L’Abril encara té sentiments contrariats d’apego i desapego amb mi però es va fent cada dia més a la nova situació. Ha fet amics i amigues noves amb qui aprèn cançons; ha explosionat el seu període sensible de lectoescriptura (sobre tot escriptura), comparteix moments d’amistat i també de reganyines amb aquestes noves persones.

I mentrestant, el meu cos m’anava dient que què passava amb el nou bebé, on cabia el nou bebé en la meva vida, i en la nova realitat. No sé si m’entendreu perquè són sentiments molt profunds. Pensava que “apuntar-me” a alguna activitat adreçada per a embarassades en concret em podria ajudar a estar a soles amb el bebé i connectar amb ell. Només buscar l’activitat adequada (en una ciutat petita, venint de BCN on l’oferta era molt variada), lligar caps amb els horaris i ritmes de la família, i pensar si en la setmana 33 o 34 potser ja estava molt avançada per començar depèn quina cosa, em va fer sentir que m’estava equivocant. 

Ara intento trobar moments a casa on estar jo sola amb el futur bebé, fent estiraments, quedant-me estirada al sofà mirant el sostre o llegint un llibre que em vingui de gust (res de papers sobre preparació al part o criança respectuosa…) i permetre que el silenci em deixi sentir els moviments i sentiments del bebé.

IMG-20151018-WA0004

Foto realitzada pel nostre amic David en la setmana 35 d’embaràs

Aquest bebé que ha fet tan poc soroll mentre ha estat a la meva panxa ara necessita que l’escoltem més que mai. Les meves amigues del Cercle de Dones ho saben, i per això em van dedicar un espai de l’última sessió que us vull explicar. Consistia en realitzar uns càntics de benvinguda al bebé, i després cada dona present portava un abalori per formar un braçalet o un collaret. Aquest braçalet m’acompanyaria durant el part i després a casa meva. Jo, a canvi, els hi he regalat una espelma que elles encendran a casa seva en quant les avisi que estic de part, així tota la nostra energia s’unirà pel bé de la sortida del nostre futur bebé a aquest món tan meravellós que l’acollirà amb amor i tendresa.

Gràcies Javi per ser el millor acompanyant que em pugui imaginar. Sempre, des de fa 10 anys.

Gràcies Abril i Lluna per entendre que l’amor d’una mare no es divideix, es multiplica. I que els bons moments estan per no parar-los Mai.

Gràcies amigues i companyes per ser-hi i proporcionar-me força espiritual.

Gràcies papa, mama, germana, sogre, sogra i cunyats per ajudar-me a fer aquestes darreres setmanes més fàcils.

Gracias abuela Dolores porque te siento siempre presente, siempre.

Gracias al resto de familia que nos adoráis y nos cuidáis en la distancia.

Amb emoció i llàgrimes als ulls, t’esperem bebé.

 

Una alternativa al consumisme: regals fets a casa (PISSARRES DE TELA)

L1070722_web

Realment no sé si us són d’utilitat aquestes entrades sobre regals fets a casa, però com a nosaltres ens entusiasma tant aquesta sèrie d’entrades, continuem compartint més idees!!

 

PISSARRES DE TELA: les pissarres de tela són fetes a mà però les nenes acaben ajudant més aviat poc. Les que he fet, després d’enrollades, sempre em fan arrugues (com podeu comprovar a la primera foto), potser perquè la tela de pissara és massa llarga tot i haver-la mesurat exactament igual que la tela estampada de fora. Aquí tenim les pissarres que han fet blogueres com la Naii, Mira el què fem ara, Trapeando. Veig que algunes d’elles també tenen pissarres una mica arrugades, i les úniques diferències són com tancar-les o enrotllar-les: bies amb nus, bies amb snap, bies amb botó. I també en el disseny: butxaca pels guixos i eixugador dintre de la pissara o fora. Hi  ha una versió interessant que no he provat encara, que li he vist a Bebelulua, i consisteix en afegir-li una barra amb una corda per tal de poder penjar-la.

L1070724_web

L1070725_web

L1070726_web

Veritablement la que tenim a casa la fan servir més aviat poc, però la tenim per emportar-nos-la en una visita al metge, o per anar de viatge, etc. La nostra és de 20 x 30 cm i de moment ens resulta suficient.

Materials:

– tela de pissarra (sorprenentment, a la botiga del poble hi havia)

– tela estampada de cotó o lona per l’exterior

– fil i tisores

– bies que pegui amb la tela escollida

– dos trossets petits de velcro

– trosset curtíssim d’elàstic per la tanca

– botó gran per la tanca

– guixos de colors

– tros d’eixugador

Per tal de cosir-la, crec que no hi ha més complicació que el gruix de les teles, així que pel demés, si teniu cap dubte en concret, m’escriviu i ho resolem!!

 

Una alternativa al consumisme: regals fets a casa (FAROLETS)

L1070720_web

Si us enrecordeu fa just una setmana vam compartir amb vosaltres quins són alguns dels regalets casolans que fem a casa, especialment els culinaris, que van ser amb els que vam començar i que continuen sent un súper èxit. A continuació, us volem fer arribar noves idees que potser ja poseu en pràctica a les vostres vides, i si no, si feu aquests regalets amb molt d’amor, veureu que encantaran!!!

 

FAROLETS: aquest és el regal estrella que sempre tria l’Abril. No sé perquè però li encanta i té els passos a seguir súper interioritzats. Quan li agafa afecte a algú, em diu de preparar-ne un i regalar-li. Té màgia, té colors, té vidre, té purpurina, ho pot fer tot ella sola… és especial. I quan encenem l’espelma, la llum, la flama, la magia esclata!!!

                 L1070721_web                L1070715_web

Materials:

  • pot de vidre reciclat de conserves
  • papers de seda de diferents colors tallats en diferents tamanys
  • pinzell i tisores
  • cola blanca barrejada amb aigua (la proporció és molta aigua, i molt poca cola)
  • espelma que càpiga al pot
  • complements: boletes, purpurina, etc.

Tallar els trossos de paper de seda o celofan ja és una activitat divertida en sí mateix. Nosaltres ho fem molt sovint, simplement pel plaer de tallar, i els trossets els anem guardant en una capçeta per aprofitar-los després per a alguna altra cosa.

Enganxeu els trossos de papers amb l’ajuda d’un pinzell sucat amb cola blanca liquada. De vegades, si els papers de seda són de baixa qualitat, quan els hi poses la cola es destenyeixen, però fins i tot aquest efecte és interesssant.

Mentre els papers encara estan mullats, podem aprofitar per posar-hi purpurina, boletes, i qualsevol altre complement que la vostra canalla apreciï enormement 😉 I voilà! El resultat és molt llustrat. No sabem si la canalla que rep els nostres farolets els utilitzen en moments màgics i especials, o si els seus pares/mares els hi encenen per por al foc, però creiem que ho rebran amb tot l’amor que nosaltres li posem.