L’aigua, esbarjo esbojarrat sempre? (vida pràctica)

DSC_0011

Des de fa ja bastantes setmanes intento oferir-li a les nenes activitats que responguin a les motivacions de les dues segons com van evolucionant. Com la Lluna (de 20 mesos) ha canviat molt darrerament,  proposar-li’s un material nou que puguin utilitzar les dues alhora (moltes vegades elles demanen fer el mateix) amb les seves capacitats de vegades és una tasca que em costa, segur que m’enteneu.

L’Abril ara té 3 anys i 4 mesos, i la Lluna 20 mesos. La Lluna està molt capficada amb l’aigua, tot el dia vol estar al bidé jugant, a la banyera… i això encara és maneable, els hi dono pots, esponges, etc., i elles es diverteixen fins posar-ho tot ple d’aigua. Després toca recollir-ho amb les bayetes, que és una activitat en sí que també els hi apassiona però de vegades hi ha cops, relliscaments, llàgrimes, decepcions.

Després de donar-li’s peu a mullar-se, pringar-se i gaudir amb aigua, farina, sorra, purpurina… en un lloc de la casa poc convenient, sempre respiro uns segons i em dic: elles ho gaudeixen, elles aprofiten per descubrir i experimentar, sempre palpants amb les mans, sentint-ho, i em dic a mi mateixa que està genial encara que a mi em costi posar-hi ordre en acabar i tornar a la rutina diària.

DSC_0042_1

Què passa quan la teva filla també vol jugar a l’aigua, en cada moment, per exemple a la taula mentre mengem, quan algú s’està dutxant allà va ella? Això pot significar que està en el periode sensible de traspassar líquids (i altres materials també), així que ara tenim diferents materials perquè s’explaiin les nenes.

TRASBASSEM LLENTIES (amb cullera)

TRASBASSEM ARRÒS (amb cullera)

TRASBASSEM AIGUA (amb gerres)

EMPLENEM OUERES O MOTLLOS DE FER GEL (amb xeringues)

EMPLENEM POTS AMB AIGUES DE DIFERENTS TEMPERATURES (amb xeringues)

TENYIM AIGUA (la que hem trasbassat, la que hem posat al motllo de gel)

L1070199 L1070194

Hem conseguit evitar accidents d’aigua, especialment a la taula de menjar o vertint l’aigua d’una ampolla per tota la casa? Poca cosa, perquè ara intenta fer la mateixa activitat “de gerres”, en qualsevol moment de l’àpat, sigui com sigui. Posa aigua sobre el peix, el peix sobre els espàrrecs amb aigua…

Conclusió: més observació, paciència, una bayeta a mà i a veure com acompanyem aquest periode de taules i terres mullats a tota hora.

Dies desordenats, dies cansats

ternura-guayasamínTernura, d’Oswaldo Guayasamín

Fa una setmana vaig passar uns dies molt dolents. Al final van acabar en tensió a la família, i a més a més, va resultar que no era l’única que estava ja mig esbojarrada, i una de les nenes va petar, i tota la família vam patir moments de desfogament, segur que moltes ho trobareu familiar.

Us ho explico per deixar en aquest raconet la impotència que vaig sentir i que de tant en tant m’arriba, amb major o menor grau, però que sempre esclata d’alguna manera.

Estem de vacances, als Pirineus, i tot és joia i diversió, no pot ser d’una altra manera!!! Però abans d’arribar aquí, ja vam passar dues setmanes a casa dels iaios a la platja, i les emocions han de trobar un moment de pau per descansar i ser assimilades, i de vegades costa parar la màquina inclús estant de vacances.

Estar de vacances serveix per a descobrir llocs nous, per a inventar-nos aventures, per a fer coses que la rutina de vegades ens frena a fer, i aquests dies sembla que la improvització és sovint la batuta que dirigeix la nostra vida.

Des de que tenim nenes, l’ordre en els horaris i els menjars ens han servit pel benestar de tota la família, sobre tot quan eren més petites. Ara que l’Abril ja molts dies no vol fer migdiades (mireu l’experiència de mamá (contra) corriente al respecte), el dia pot sortir tranquil o podem viure moments d’hipersensibilitat (li diria jo) i d’extra-demanda pel cansament acumulat. La Lluna, com té energia per viure 3 festivals de música seguits, o això creu el seu cos, doncs ho dóna tot fins que l’enreda tant que li passa alguna cosa (cops per algun lloc, pixades per doquier), excitada fins a l’infinit.

Moltes vegades les aventures de dies fan que les nits no siguin especialment de son profundes, perquè el cap els hi deu rodar, i si han vist animalets i demés, encara més. Així que les nits són cansades, i els dies són d’aventures d’aquí cap allà.

Un dia d’aquests, la demanda de les dues estava sent molt carregant, i el nostre cansament no ens deixava fer les coses amb més paciència i comprensió: tots dos veiem que se’ns estava anant de les mans. Demanar-li a l’Abril que sopés (quan cansada, era més que previsible que no volgués menjar), a la Lluna que deixés de pixar-se i s’estigués quieta sopant (quan estem en període d’adaptació sense bolquer)… A més a més, els hi demanàvem just quan se’ls i veia que pitjor estaven d’energia i més ajuda i suport necessitaven, però tot i així, tu penses:

“Li he deixar clar el que penso, li explico raonablement i ella pot decidir què fer però fins a cert punt.” I la nena tant de rotllo li entra per una orella i li surt volant per l’altra.

maternidad_2917

Maternitat, d’Oswaldo Guayasamín

I els plors i les veus van pujant, i de sobte t’adones que portem més d’una hora en una situació incomprensible, insostenible, i que no arriba enlloc. De sobte, una cançó, una broma, o una xorrada gegant fa que les dues nenes canviïn el xip, nosaltres ens mirem i veiem que l’aigua està arribant al seu cau, i sentim empatia perquè veiem que totes dues (el pare i jo, però sempre parlo en femení) ens sentim frustrades per no haver pogut parar aquest remolí abans.

I sempre que em passa, em dic: tranquil·la, són petites i el que més necessiten és autoestima, reforç i protecció. Ja hi haurà moments en els que la vida les farà plorar i sentir-se fora de sí. Però a la vegada em dic, elles viuen en llibertat de decisió i d’elecció, però vull que sàpiguen valorar el que tenen, inclús la mateixa llibertat que gaudeixen…

I m’acabo dient: d’aquesta situació aprenem a veure’ns els límits, a conéixer’ns millor, a relacionar-nos amb les altres persones… Aprenem a créixer

Vestit Seesaw de l’Ottobre design de Summer 3-2013

 

L1070598_web

Per entendre algunes indicacions de l’Ottobre en anglès per fer aquest vestit Seesaw (summer dress) de l’Ottobre design de Summer 3/2013 vaig recorrer a la pàgina de fans d’Ottobre del Facebook, i a les imatges del google, a veure qui l’havia fet abans. Ningú explicava problemes a l’hora de fer-lo. Dificultats que jo m’he trobat:

          – La tela de punt que he triat és massa fina i es dona de sí. Sobre tot es nota molt al coll què està mal executat (sense tela per fixar-lo). Tela de Felichens en DaWanda

L1070583_web

-Vaig utilitzar elàstic normal per frunzir la faldilla del vestit i la fadilla queda una mica tiesa. Les instruccions indicaven elàstic transparent, i a més, es trova fàcilment a les botigues de barri, i és súper barat.

L1070586_web

-No vaig utilitzar cap entretela per fixar el coll, i queda molt despenjat. No ho he arreglat perquè realment no sé com arreglar-ho. NAII

– El que no sé perquè m’ha sortit malament és un coll molt molt obert (gairebé se li veien les tetes) i una sisa desproporcionadament gran. Solució: cosir novament els laterals i així, encara que el vestit seria una mica més ajustat, solucionaríem el tema de les aixelles. El tema del coll s’ha resolt una mica sense fer-hi res, ooohh!!!

Quan canvies de sentiment envers la lactància

De vegades, el temps passa, les circumstàncies canvien, i el que tenies com una experiència de plaer, poc a poc canvia de significat i passa a ser una qüestió diferent. Això és el que m’està passant darrerament amb la lactància i el meu tercer embaràs.

L1060484-web

Lluna amb 10 dies i Abril amb 20 mesos

L’Abril té 3 anys i poc, i des de fa un parell de mesos sembla que la teta ja no li atrau gaire. Fins ara feia teta sempre per la migdiada i alguna nit abans de dormir, i com li passa a molta canalla, quan està tendra, delicada, o s’ha donat un cop i té mal d’algún tipus. Ara diu que surt molt poca llet, i que la llet està com a salada. Ella s’agafa al pit i diu: “mama, un xupito”, i fa literalment un xupito, i no vol més.

Em pilla per sorpresa, perquè m’encanta donar teta i sempre ho hem portat molt bé, amb les nostres petites normes que limiten la teta a certs llocs i moments. Tot i així, encara està la Lluna (de 19 mesos)!!

DSC_2370_web

Lluna amb 1 mes i Abril amb 21 mesos ( foto de Marc Weber)

Quan estava embarassada de la Lluna vaig gaudir moltíssim durant l’embaràs, i quan va néixer la Lluna les tres vam passar molt bons moments. Gràcies al diàleg amb l’Abril (que tenia 20 mesos) i certes pautes, tot va rodar perfectament. Ara bé, no se m’oblidaran les contraccions durant l’embaràs. La matrona i l’obstetra em van dir que el bebé no patia a la panxa, més que res no hi havia estudis que ho confirméssin (els estudis d’ALBA Lactància no toquen aquest tema), però la meva parella estava preocupada. Les recomanacions van ser: si pots parlar mentre dones de mamar i tens contraccions, és perquè són contraccions lleus i pots continuar amb la lactància.

Durant aquest embaràs no estic gaudint-ho tant. La Lluna mama diverses vegades, però no masses, tampoc per la nit… però ara no tinc ganes, em molesten una mica els mugrons, sento inclús rebuig. Torno a tenir contraccions, encara són força lleus (estic de 5 mesos).

L1070572_web

Lluna amb 19 mesos i Abril amb 39 mesos

Però em sento en deute: si a l’Abril li vaig donar teta durant l’embaràs de la Lluna, li voldria poder donar a la Lluna durant l’embaràs de la propera criatura. Segur que algunes m’entendreu quan dic que sento ambivalència i contradiccions, perquè em vull entregar en tot el que pugui a la Lluna perquè tindrà un/a germanet/a quan ella encara serà molt petita, i no li vull privar de la seva fase de lactància natural. Aquest pot ser un punt dur quan tens canalla seguida, que es porta poc temps vull dir. De moment he optat per seguir donant-li teta però limitar-li quan jo no ho desitjo. Quan li dono intento estar amb ella amb tot el meu amor i estimació, que és el que necessita i busca.

Tornant a l’essencial

DSC_0012__web1

Venir a l’hort de la família i recollir tomàquets, mongetes i demés és tot un gust. Qui més ho gaudeix són les nenes. Bei de Tigriteando parlava al seu blog dels deures de l’estiu, entre ells recollia agafar una fruita del camp i menjar-se-la directament. Ara que estem amb els iaios passant uns dies d’estiu és una bona ocasió per posar-nos-en tipes de fruita i verdures naturals naturals.

Nosaltres tenim hort urbà a casa (que per cert us l’ensenyarem molt aviat), però no té res a veure amb fer petites feines a l’hort dels iaios. Agafem una cistella o una galleda i recollim tomàquets, els més vermells, mongetes, cogombres (que tenen punxetes, quina sorpresa per a les nenes!!), ens enfanguem amb l’aigua del rec, veiem les tonalitats dels tomàquets fins que es madurin, apreciem els bitxos que viuen a la vora… I aprofitem per agafar una mica d’albahaca antimosquits, i fem un ritual perquè no ens piquin més. A prop hi ha mates i mates de menta, quina bona olor que fa!!! La sacsejem i agafem una poca pel suc de síndria i cirera que farem amb el papa (un suc molt recomanable!!!).

Ens agrada estar en contacte amb la mare terra i intentar apropar-nos al més essencial (encara que hi hagi una, l’Abril, que no suporti ni les mosques, ni les formigues, i un llarg etc.). No sempre ens parem a recordar d’on venim i on anem.

Jo aprofito l’ocasió per fer-li cinc cèntims a les nenes de com vivien els iaios a terres andaluses abans d’arribar a Catalunya. Ja es sorprendran quan prenguin conciència, de moment els hi deu sonar divertit sentir que vivien amb bestiar i sense anar a l’escola.

També aprofito per parlar de la manca d’aigua i menjar que hi ha a molts llocs del món, i com podem fer un bon ús a casa i donar-li la importància que té als recursos dels que disposem. Se’m venen al cap molts records: els horts comunitaris de Membrial a Cartagena d’Indies mentre treballava amb Actuar por Bolívar, els cultius de cafè a Antioquia (Colòmbia), les dones indígenes carregant la canalla mentre treballen al camp de Colta (Riobamba, Ecuador)… Fa temps que no us veig, però sempre intento baixar a la terra i recordar-vos.

 101_9726Sessió de treball comunitari a Membrial, Cartagena d’Índies

“Hay una diferencia entre tu abuelo y tú:
tu abuelo tenía un par de zapatos, y tú 14 pares.
Y os parecéis en algo muy importante:
los dos tenéis sólo 2 pies”.
Jaime Izquierdo Vallina, “La casa de mi padre”