Biblioburro, el nostre llibre preferit

L1070326

És inevitable que la nostra història de vida influeixi substàncialment en l’educació que els hi oferim a les nostres filles. Un dia, per casualitat, vaig trobar-me amb “Biblioburro. Una història real de Colòmbia” a la biblioteca, i en veure la paraula Colòmbia i aquelles il·lustracions tan precioses el vaig agafar.

Biblioburro, com el seu títol indica, tracta d’en Luis, un xicot que amb la seva biblioteca itinerant i els seus dos burros, l’Alfa i en Beto, porta llibres als pobles més allunyats (projecte creat originalment a La Gloria, Colòmbia). Aquest projecte neix amb la intenció de fer arribar la literatura que tant li enamora al Luis a la canalla que no té accès al llibres que tant poder transformador tenen.

Les il·lustracions del llibre són espectaculars, a mi m’enamoren, els elements de la natura que apareixen, tan colorits i divertits: papallones, iguanes, colibrís, tucans, serps, lloros, llangardaixos… Les escenes són captivadores: en Luis i la Diana preparant el projecte, el primer viatge d’en Luis amb els dos burros muntanyes endintre, l’arribada al primer poble amb l’alegria dels nens i nenes.

Em sembla una història universal, una història romàntica que li dona valor al treball pel prògim, trasllada amor pels llibres i la natura, i si t’endinses una mica, et podràs traslladar a bonics indrets de països on, malhauradament, no tenen llibres amb històries com aquesta al seu abast.

(Per a més informació, mireu a Wikipedia)

El projecte del biblioburro s’ha extès a altres llocs amb promotores locals, com per exemple a la Sierra de Santa Marta. Allà, al Valle de Nabusímake, s’ha creat la biblioteca Atikinchukwua, on s’ha recollit a prop de 400 llibres amb l’ajuda del “mulo” Bunzuganu”, i s’ofereixen aquests llibres a 8 escoles, tot plegat gràcies a la tasca voluntària de les mares i pares de família.

 

DSC01784                                                                                                                                                      Grup de mares fundadores i responsables de Biblioburro a Nabusímake

 

Visualitzacions amb els teus menuts

ColibriGR080528_27

Un dia se’m va passar pel cap, intentant ajudar a l’Abril (3 anys i 3 mesos) a dormir-se, que un exercici de relaxació com la visualització li podria resultar útil i seria eficaç amb la tasca que jo tenia. No estic ficada al món de la psicologia, però no cal saber-hi gaire del tema per deixar-se emportarp per la imaginació amb aquest exercici.

Hi ha investigacions que han demostat que la visualització mental d’una mateixa realitzant una activitat pot suposar per al cervell el mateix que la pràctica real de dita activitat. Això passa perquè la pràctica mental de la situació activa les mateixes estructures cerebrals que la pràctica física.

Si ho penses bé, segur que en algun moment t’has sorprés imaginant alguna cosa que t’ha fet suar, emocionar-te o enutjar-te. En aquest moment, el cervell està experimentant el mateix que si aquestes situacions t’estiguessin passant en realitat. Com podeu veure, el potencial d’aquest descubriment és enorme.

Per tal de visualitzar una situació hem d’estar preferiblement en un lloc tranquil amb poca llum i on no ens puguin molestar. Tancant els ulls, podem imaginar-nos un paisatge o una habitació on ens hi trobem a gust. Quants més detalls siguem capaçes de visualitzar, més convençut estarà el cervell del que ens està passant és real i, així doncs, millor serà per al nostre entrenament. Intentem utilitzar diferents sentits: imaginem sons, olors i el tacte de les coses. La visualització mental és com qualsevol pràctica, si la repeteixes, l’efecte de l’entrenament serà cada vegada major i més interessant.

L’ocell va ser el primer element que va aparéixer en les nostres visualitzacions, i les fem així:

– Per començar aquesta visualització, hem de tancar els ulls, i relaxar el nostre cos. Pensarem que ens pesen molt els peus, els seus ditets, els genolls… (i anem pujant per tot el cos amb tant detall com desitjem), fins al cap, incloent que ens pesen molt molt els ulls. -Aquí és quan l’Abril, a la segona vegada de fer-ho, va començar a aportar parts del cos-.

– Ara que ja estem preparades, anem a endinsar-nos en la visualització d’avui. Què vols ser? Avui seré un ocell. Agafa’t de la mà, que anem a volar. Imagina’t que ets un ocell, ets un ocell petitó petitó, però d’ales grans (i descrius amb deteniment, el que creguis oportú, el físic de l’ocell). Com que ets un ocell, també cantes com els ocells , el so que fas és semblant al espetec de les pedres (i ho descrius sense fer soniditos, sinó descrivint amb paraules).

– I per acabar, jo dic: doncs després de gaudir sent un ocell, aquesta visualització, per ara, ha acabat.

 

aceite_de_oliva_mal_etiquet1-2-circulowww.BancodeImagenesGratuitas.com-Rios-2

Abril ara ja demana tot tipus de coses a visualitzar: una oliva, un cercle, l’aigua, l’aire, una caca, un pet … ia una se li han d’activar tots els sentits i inventar-se una bella història en la qual ens imaginem com es viu sent aquesta cosa.

De moment ens visualitzem més sent “una cosa”, “un ésser” , que fent una acció amb expectatives reeixides i altres, com es fa de vegades amb aquesta tècnica amb adults. Us animo a practicar-ho, veure-ho els efectes possitius que té aquest exercici per a tothom de la família!!!

“Cuida tus pensamientos, porque se volverán palabras.
Cuida tus palabras, porque se volverán actos.
Cuida tus actos, porque se harán costumbre.
Cuida tus costumbres, porque forjarán tu carácter.
Cuida tu carácter, porque formará tu destino.
Y tu destino será tu vida.” Mahatma Gandhi

Sentir-se amb poder de canvi… (Sentirse con poder de cambio)

HOMENAJE A MARIO BENEDETTI. ACUARELA, TINTAS Y LEJÍA

 (Ilustración en homenaje a Mario Benedetti)

Aquesta tercera criatura que tindrem el proper novembre ja està obrint un nou camí, uns nous sentiments, renovadors i sincers. No sé si alguns/es de vosaltres heu sentit mai que, tot i intentar de mil formes aprendre del errors comesos, de vegades, hi tornem a caure, i totes aquelles petites solucions semblen no obrir-hi la llum.

A hores d’ara, la criança a casa amb l’Abril de 3 anys i 2 mesos, i la Lluna de 18 mesos la gaudeixo moltíssim. Tenim moments d’amor esbojarrat, de creativitat, de desordre, de silenci, de moviment, de festejar (d’aigua, de farina, de crits), i és ben cert que aquests últims moments en ocasions poden passar de la diversió al bloqueix emocional total de nosaltres tres a la vegada. Per sort, elles mateixes, i jo amb l’ajuda d’en Javi, la Blanca i d’altres companyes hem anat aprenent a respectar-nos, a no jutjar-nos, a relaxar-nos amb les idees preconçebudes i no tensionar-nos per motius insignificants.

Al cap i a la fi, la nostra història de vida la tracem nosaltres mateixes, i tenim tot el poder, energia, imaginació i forces a les nostres mans. Aquest és un dels darrers aprenentatges que li transmeto dia a dia a les meves filles. Per tal de millorar com a persona pel benestar de la família, estem incorporant algunes tècniques a casa, sobretot en moments on les idees marxen del cap i les reaccions irracionals i molestes apareixen sense cap sentit:

Respiració activa: obre els teus pulmons, i sent com l’aire entra suaument des del teu nas, passa pel teu cos i arriba als teus pulmons, que s’omplen, i després l’expulses suaument fins que tot el teu cos es buidi fins l’infinit. Aquest exercici, en moments de tensió, ajuden a frenar i fer desaparèixer pensaments repetitius negatius i posa en acció la funció fisiològica del teu cos, centrant-se en un ritme lent i pausat.

Escolta activa: pronuncia al màxim la teva capacitat de sentir tots els sons i sorolls que t’envolten, la veina estenent adalt, el gos brodant, la teva germana teclejant el mòvil… D’aquesta manera, en pocs minuts el teu cos es relaxa i sembla com si s’oblidés de la situació incòmoda que estàs vivint amb la teva parella, els teus fills, el teu cap, etc.

Mirada quieta: deixes la mirada quieta, en silenci, fixa enfront d’un punt pintat en un paper, d’un cafè sobre una safata, d’una taca al terra. Novament aconseguirem desconnectar els pensaments violents, negatius, incòmodes i sobtats i el cos es frenarà per si sol.

 

L’estranya bestiola o Un bicho extraño

L1050816_PEQUEÑO

Fa temps la nostra amiga R ens va deixar meravellada quan li explicava el conte Una Estranya Bestiola a la nostra filla Abril quan era ben petita, i si a nosaltres ens va agradar, no us podeu ni imaginar la cara de la nena. La història és encantadora i entranyable i, a més a més, serveix, si estàs amb canalla petita, per aprendre el nom de les parts del cos d’una “bestiola”, de les persones, d’on estan normalment aquestes parts del cos, i si treballes amb canalla més gran, la creativitat, la imaginació, la interacció mitjançant preguntes, la deducció, i tot el que se us acudeixi.

Es tracta d’una història de Mon Daporta i il·lustrat per Òscar Villán,

 

bicho book:Maquetación 1

És un llibre completament circular; el final és el principi i el principi és el final.

Les imatges acompanyen igualment el text quan es llegeix a l’anada com quan es llegeix a la tornada.

És una estructura descriptiva que va afegint detalls. Al final hem de girar el conte i el text contínua fins arribar al final que torna a ser el començament si tornem a girar el llibre.

El format agafa molta importància. Té la meravellosa estratègia del misteri que és i no és al mateix temps ja que hi ha molts indicis. L’endevinalla està resolta des del primer moment, però sempre hi ha misteri.

Variacions per explicar el conte i treure’n profit!!

Si comtem amb una estranya bestiola de veritat a casa, feta de feltre i velcro, per exemple, els més petits deixaran anar la seva imaginació i creativitat i hi posaran les parts del cos on més els hi agradi i els hi faci gràcia. Dóna molt de joc tant per a petits (nadons de 6 mesos) com per a més grans (3 i 4 anys).

Mentre expliques el conte amb el nino, també es pot treballar la interacció participativa de les criatures inventant-se, com déiem, on enganxar les parts del cos, què els hi passa a aquestes parts del cos, com són aquestes parts del cos, sempre deixant que les criatures participini facin seva la història, manipulant el nino i creant part del conte.

Si voleu tenir la vostra estranya bestiola a casa, aviat tindreu al vostre abast un patró molt senzill d’entendre i podreu crear el vostre nino fàcilment!! De moment, us adelantem els materials per si els voleu anar comprant.

 

MATERIALS:

  • Feltre de diversos colors (en venen a papereries de barri, botigues de tela, grans magatzems o hipermercats. No importa el gruix de la tela de feltre)
  • Velcro (només la cara de les punxes, ja que només en posarem a les parts del cos que s’enganxaran soles directament a qualsevol part del cos del nino de feltre)
  • Llana, llaços, o qualsevol cosa que se us acudi per als bigotis
  • Botons o qualsevol retall de tela (per als ulls)
  • Fil, tisores i agulla
  • Farciment (en venen a les merceries, si no podeu fer servir el farciment d’un coixí

 

http://www.kalandraka.com/es/faktoria-k-de-libros/nombre-coleccion/detalle-libro/ver/una-estranya-bestiola/

Ballmanetes i la importància de la música

vari8494251535

Ballmanetes i la importància de la música

Qualsevol persona recorda alguna cançó de la seva infància, els seus gestos i si només recordes la tornada, doncs amb una mica de cantarella la resta de la cançó està resolta. Per a mi va ser una descoberta molt agradable i inspiradora les sessions de Ballmanetes, dirigides a canalla de 2 mesos a 3 anys, que fa la Montse Dulcet a diferents biblioteques de la provincia de Barcelona (Biblioteca Les Corts- Miquel Llongueras, biblioteca Ca n’Altimira de Cerdanyola, biblioteca Ca l’Oliveres a Lliçà de Munt). Ella fa que els nens i nenes visquin la música des del descobriment del seu cos, de la dansa, del moviment, del so, del llenguatge oral, del gest que l’acompanya; per sentir, per expresar-se i moure’s lliurement.

Nosaltres sovint posem la seva música a casa i fem algunes de les propostes que fa al seu llibre “Tyanutnit, fil de vida”, publicat junt amb la Marta Bertran i amb il·lustracions del David Madueño.

http://tyanutnitllibre.wordpress.com/

http://tyanutnitllibre.wordpress.com/cancons/

A casa, per exemple, els hi agrada, per a començar, Les flors i el sol al matí són a sortir, d’Igor Stravinsky, amb la qual ens imaginem que som flors, encongides al terra, i ens anem despertant, obrint i estirant amb tot el cos. Sempre demanen la cançó Moros vénen, moros van (popular catalana), on caminem al ritme de la música, i quan hi ha pauses, ens aturem, i ens deixem caure sempre seguint el ritme. Els hi encanta perquè atenen acuradament la música i després patapam, al terra, és molt divertit.