Aran, la nostra preciosa filla

L1070948_web

 

Aquesta serà una entrada llarga, però molt íntima, d’una experiència totpoderosa, de superació, d’empoderament de la dona.

L’Aran, la nostra preciosa tercera filla, va arribar el passat 26 de novembre en una meravellosa i màgica nit de lluna plena. Després d’un embaràs on ella ha passat desapercebuda, on els síntomes no han sigut gens dolents, els seus moviments a la panxa dolços i en gran part tranquils, va obrir-se pas en el món exterior en un part conscient, vaginal-natural, sense anestèsies, i molt desitjat.

Tothom et diu que a més fills, més fàcils i ràpids són els parts. Doncs cada dona, cada bebé, i cada part és un món. La Lluna i l’Abril van sortir abans de les 40 setmanes, així que en aquest cas ens vam precipitar en imaginar-nos que acabaria passant el mateix. Com deia, l’embaràs havia estat molt bo, però des de les 36 setmanes la pressió a la pelvis i el sacre, l’encaixament del cap i demés, feien que em sentís incòmoda i amb certa sensació de què podria tornar a avançar-se com les altres.

Jo li deia a les meves amigues: “abans que arribi la criatura, necessito un respir de veritat. Per això estic esperant què la meva mare arribi a la 37 setmana i ens cuidi una mica a totes plegades”. I ma mare va venir, i va fer de tot a casa, menjars, rentar la roba, endreçar, etc. I els dies passaven, i l’Aran es feia notar amb moltes contraccions diàries.

Vaig decidir que faria que l’espera fos més curta posant de la meva part. Sortia a caminar, feia estiraments, prenia infusió de gerds, i va arribar la setmana 40 i em van fer monitors. “Doncs, aquí tens els papers per si arribem a la setmana 41+3 parlaríem d’induir-te el part”. Allò em va fer mal a l’ànima. No estava preparada a acceptar una inducció, jo volia un tercer part naturalment pur. Em feia pànic, i ho pensava molt, massa diria jo.

Les nenes ja havien estat avisades feia molts dies que potser una nit marxàvem el papa i la mama perquè neixés l’Aran. Elles podien palpar la meva tensió. La del pare es deixava notar menys, però també hi era.

I vinga contraccions, de dia i de nit. I jo li deia al Javi: “aquesta vegada tinc dubtes de quan serà realment el moment d’anar de part a l’hospital”. En 4 ocasions vaig arribar a agafar el rellotge per calcular la freqüència de les contraccions, fins que una vegada va ser La De Veritat.

“Mama, avui m’en vaig a Madrid jo sola a passejar, a “despejar-me”, em sento una mica enclaustrada en aquest poble esperant posar l’ou”. Vaig agafar el cotxe, i vaig passar tot el matí i migdia a Madrid. Qui em diria que aquella mateixa nit neixeria l’Aran.

Les contraccions van començar, com totes les nits, i en arribar les 22h jo ja estava prou cansada i m’asseia, i sentia que les contraccions, com cada nit, es paraven. I em vaig esforçar i em vaig quedar de peu, pensant, vinga, així fas feina i això avançarà. Cansada, em vaig estirar al llit i res, les contraccions continuaven mooooolt espaiades. Fins que van començar a molestar-me i no podia seguir estirada, i tot i dir-me el Javi que descansés per si al final em posava reament de part, em vaig haver d’aixecar per les molèsties que ja sentia.

De sobte, les contraccions eren cada 3 minuts. Vaig respirar, i vam agafar ràpidament les coses per anar a l’hospital. El cos és molt savi, i l’Aran havia necessitat tots aquells dies per quedar-se enganxada a mi, encara al meu ventre.

En arribar a l’hospital, per sort, les contraccions havien fet la seva feina i ja estava dilatada de 6 centímetres. El meu cos i la meva ment sabien que l’Aran no trigaria molt en sortir, i realment tot va rutllar amb molta facilitat. La Susana, una matrona maquíssima, no la vam necessitar avoi res. Jo necessitava estar sola exclusivament amb en Javi, qui m’ajudava en tot moment a continuar concentrada respirant en cada contracció. Meditacions i visualitzacions de llocs on haguéssim estat molt feliços, amb aire pur, estant conectades a la naturalesa.

“Ajuda’m”, li deia en ocasions. Això ell sabia que significava: “estigue’s amb mi, que jo sé que ho estàs, i ofereix-me unes paraules amb aire fresc”. “Ara mateix estem arribant als Pirineus, concretament a Benasque, i mires el riu i respires profundament i sents com l’aire entra pels teus pulmons”. Així és com jo he aconseguit superar “el dolor” dels dos parts naturals que he tingut.

Són moments inoblidables, m’he quedat novament amb les ganes de gravar-ho i veure’m parir jo mateixa. És un control físic sobre el meu cap, la meva raó, que em sembla fulminant. És poderós.

Vaig sentir que volia emputjar, però presentia que no estava dilatada del tot, li vaig dir al Javi. Vam cridar la Susana, i em va comentar que tal i com jo sentia, no estava en dilatació completa però si tenia ganes d’apretar que ho fes, que m’aliviaria. I ho vaig fer, i és un estat gloriós, d’energia pura. El final del camí arriba, després de 9 mesos de gestació, després d’haver conçebut la teva criatura i haver-la fet créixer a dintre teu, en aquest moment de por i d’exaltació a la vegada, ja veus que tot allò acaba per començar una altra història, en realitat la mateixa, fora del teu cos. Una separació necessària per la qual havia de preparar-me. Probablement la meva tercera i última criatura, la meva última experiència reproductiva, quina pena em feia sentir que fos la meva darrera nena, però faria tot el possible per sempre fer-ho més conscientment i amb més satisfacció i felicitat.

Em va dir que em tumbés a una camilla, i jo amb tota la lucidesa del món, de sobte, després de l’estat semi-inconscient del dolor controlat de les contraccions durant la dilatació, li vaig dir: “tumbada lo veo difícil, pero de pie ni de coña”. “Vamos a probar”. Quina màgia té el cos. Jo, cansada, vaig sentir com el meu cos i la meva respiració es recuperava gràcies a què em vaig tumbar i les contraccions vang deixar de ser tan intenses i es van espaiar. El cos està preparat per frenar el ritme abans de l’expulsiu. Ho vaig intentar i li vaig dir a la Susana: “no sé, siento como si no acabara de bajar, no sé.” “Ah, y nada de donar el cordón”. Aquesta vegada preferia no donar el cordó al band de sang. Tot allò indicava que alguna cosa seria diferent a les altres. L’expulsiu va necessitar algunes forçes extres meves més de les que m’imaginava comparant amb l’anterior part.

Vaig agafar tota l’aire de l’Himalaia, on ens vam conéixer en Javi i jo, i totes les forçes de les dones de la meva vida, la meva mare, la meva germana, les meves iaies, les meves amigues… i vaig emputjar mentre en Javi pensava que em reventaria la cara de tan apretar. La criatura va coronar, la flor es va obrir, i va tocar parar perquè la nena portava una bolta de cordó. Jo ho sabia, jo sabia que no acabava de baixar per alguna cosa. I a sobre, al final, tampoc vam poder deixar que el cordó bategués fins al final perquè el van haver de tallar. “¿Está bien está bien? Estava una miqueta morada, però sabíem que estava bé.

Va plorar, perquè li havia costat molt sortir, però va arribar amb pau i amor, amb felicitat i tranquilitat, tal i com m’havia imaginar. Per a sorpresa nostra, que no sabíem el sexe, va ser una altra nena. L’Aran.

Gràcies Javi per ser el millor acompanyant, la millor doula que mai em pogués imaginar. Gràcies per aquests 10 anys junts des que ens vam unir a prop dels Himalàies.

Gracias mama por ser la mejor madre que nunca haya podido desear tener.

Gracias amigas de siempre, y las de ahora, por envolverme de fuerza y energía (el Ritual de Bienvenida a Aran será siempre inolvidable).

Gracias familia por estar ahí en Todo momento.

Gràcies Lluna i Abril per ser sempre tan comprensives i pacients, tot i ser tan petites.

Una alternativa al consumisme: regals fets a casa (BOSSES D’ESPÍGOL)

Mireu quina coseta tan bonica podem fer a casa!!! És cert que la temporada d’espígol fresc ja ha passat… però bueno, us ho anoteu per al proper any. Nosaltres vam recollir-ne força fa just 2 mesos o així, i el resultat va ser genial. Per fer les vostres bosses d’espígol, necessiteu:

BOSSES D’ESPÍGOL: són tota una novetat a casa, i encara que les nenes no les confeccionin totes a mà com en altres regals, sí que es troben les protagonistes.

L1070846_web       L1070845_web

Materials:

  • retalls de teles
  • fils i tisores
  • llana o fil per tancar la bossa
  • complements: boles, botons, bolígraf permanent per escriure-hi el nom.
  • espígol

La manera de cosir les bosses pot ser molt variada, així que aquí cadascú que vegi com les prefereix!! En tot cas, si algú necessita una guia, que ho comenti i li explicarem. A les bossetes que apareixen a les fotografies els hi falten alguns detalls: acostumem a posar-hi boletes al final dels fils que ajuden a tancar la bossa, i de vegades, també, hi escrivim el nom del nen/nena a qui li regalarem amb rotulador per decorar teixits amb el qual surt pintura gruixuda.

Gaudiu-ho!!!!

Una alternativa al consumisme: regals fets a casa (SABONS DE GLICERINA)

Resulta que aquesta sèrie d’entrades són les que continuem publicant perquè ja la teníem programada i, de moment, veig que us continua agradant 😉

Per a avui, sabons de glicerina!! Els hem fet 2 o 3 vegades, la primera vegada quan l’Abril tenia al voltant dels 2 anys, però certament la lleu tècnica que es necessita requereix nens/es que puguin estar-se atents i tranquils davant d’un material que estarà molt calent i pot cremar (seria la mateixa sensació que amb cera d’espelma).

No sé a casa vostra, però a nosaltres ens va per ratxes reivindicar l’ús de les pastilles de sabó per a les mans ja que l’ús del dispensador em sembla una despesa de sabó excessiu.

SABONS DE GLICERINA: és un regal súper útil i que els nens/es es queden alucinant de rebre una cosa tan útil per a la vida pràctica i diària.

L1070844_web

Materials:

  • glicerina
  • colorant alimentari
  • cassola petita vella (realment es pot netejar perfectament i no té perquè fer-se malvé)
  • cullera de pal (jo he retirat una que només la faig servir per a això)
  • motllos de silicona (les que fem servir normalment per a fer gels, per a fer galetes…)
  • colorant alimentari, sal, sorra, peladura de llimona, canyella… per tal de diversificar el tipus de sabons
  • essències que corresponguin als ingredients complementaris que hem afegit (o la que tingueu per a casa…)

Per a decorar/enllestir el regal:

  • papers de diversos colors de celofan o paper de seda (per embolicar-los)
  • corda, llaç, o cinta de qualsevol tipus per tancar el regalet

Nosaltres comprem la glicerina en barra, la ratllem (amb el típic ratllador que hi ha a la cuina) i la posem a escalfar en una cassola petita per a què els trossos es desfacin.

Ratllar la glicerina és també una activitat en sí mateixa. A l’Abril li costa una mica, però està agafant la pràctica quan ratlla cogombre que està tovet.

Remourem la glicerina per tal que no es solidifiqui per la part superior i per la part de les parets de la cassola. Com les parets de la cassola poden estar encara fredes, la glicerina en contacte amb el fred es va solidificant súper ràpid. Si removem massa, es pot anar fent escuma. No és l’ideal, però tampoc passa res.

Una vegada la glicerina està disolta, podem aleshores afegir algun tipus de colorant alimentari per donar-li un toc diferent als nostres sabons.

Si volem, anem preparant els motllos i podem provar a posar-hi dintre, al fons, sorra fina, sal, peladura de llimona, canyella, etc. Si també volem posar-li essències, aquest serà el moment.

A l’hora de vertir la glicerina desfeta als motllos heu d’anar ràpid, amb cura i aquest acostuma a ser el moment que la canalla s’apropa un munt i jo no vull que s’acostin tant perquè la glicerina pot cremar bastant. Si se us ha fet una mica d’escuma veureu que quedarà algun pegot blanc. Quan s’asseca la glicerina tampoc queda malament. No importa la perfecció: l’important és fer-ho amb la canalla, i que participin el màxim possible (això sí, amb seguretat i sense cremadures!)

Deixarem assecar un parell d’hores, segons el tamany dels motllos.

EMBOLIQUEM!!

Ara arriba el moment d’embolicar. Aquest és un moment molt molt especial, i crec que val la pena remarcar la importància perquè l’emboltori serà el que tapi la màgia del regalet. L’emboltori és allò que capfica a la canalla perquè o bé el trenquen ràpid per veure el que hi ha dintre, o pel contrari ho fan amb molta delicadesa perquè els hi encanta el paper i el volen conservar. A qui embolica també m’agrada transmetre-li la idea de ser cuidadoses amb l’emboltori.

Un truquet: Moltes vegades agafem qualsevol paper, pintem, dibuixem, el que ens vingui de gust, i el guardem perquè ens fa pena llençar-lo. Doncs justament quan necessitem embolicar regals utilitzem aquest paper i li afegim alguna coseta, algun llaç, enganxina, retalls de fotos,e tc.

Propietats de la glicerina: La glicerina té molts usos, però en cosmètica és molt freqüent trobar-te-la. S’utilitza principalment per la seva suavitat i capacitat per a absorvir la humitat de l’aire i retenir la humitat de la pell. Per això la gent amb pells greixoses els hi va molt bé. A més a més és un sabó neutre, és a dir, amb un PH semblant al de la pell, de manera que aconsegueix eliminar les impureses sense ser gens agressiu. A diferència dels sabons industrials, aquest no conté grasses animals així que no irrita ni descama.

Una alternativa al consumisme: regals fets a casa (TESTOS DECORATS)

L1070718_web

Avui us portem una nova manera de fer regalets per als vostres i aconseguir personalitzar i estimular la creativitat de la vostra canalla, una bona opció relacionada amb la vegetació i la vida.

A casa nostra tenim moltes plantes, d’interior i d’exterior. Creiem que el contacte amb la vida és important per a les nenes (som amants de les plantes però no dels animals domèstics, és el que hi ha!!!), tot allò que creix gràcies a la llum del sol, la terra, l’aire que respiren… També és important transmetre la importància de tenir cura de les plantes (a casa hi ha una nena que després de molt de temps, encara fa “el gest” de trencar fulles, branques i flors…) perquè elles necessiten que algú les cuidi i els hi agrada que les protegim i no els hi fem mal. I fer-les conscients d’aquests valors és una tasca del dia a dia. Evidentment també gaudim de la vegetació de l’exterior, com són els Jardins d’Aranjuez i demés, però una mostra de VIDA a casa és imprescindible.

Per això elles també s’involucren i són protagonistes del dia a dia de tot allò que té vida a casa: plantes decoratives d’interior, plantes decoratives d’exterior amb flors que tallem per fer un ramet per la taula de dinar, plantes aromàtiques que anem tallant per conservar-les o utilitzar-les al dinar, germinacions de llavors i com no, el nostre Gran Hort, del qual us vam parlar fa ja uns mesos.

Què més coses tenen vida a casa nostra? Alguns animalons que es colen per finestres i portes, i evidentment, tot el pa i bolleria que fem, llet de soja, galetes, formatge fresc… És màgic perquè són aliments amb molta vida que canvien segons l’aire que respiren.

IMG-20151018-WA0003
L1050302_web

PLANTES AMB TESTOS DECORATS:

Aquest regal l’hem fet més aviat per a familiars adults i no amiguets/es petits/es. Consisteix en agafar una planta, ja sigui una comprada o una trasplantada de casa, i li posem un test bonic, i el decorem amb goma eva, boletes, cintes, etc., això depén de vosaltres!! En general també és un detall que agrada moltíssim i sobre tot sorprén per la senzillesa del resultat.

Si la planta és acabada de comprar potser decidiu trasplantar-la (en realitat seria millor que s’adaptés a la casa nova abans de canviar-la de test). En aquest cas, la canalla gaudirà com mai remanant la terra, tocant-la, llençant-la, mirant les arrels i al final, regant amb aigua!!!

És una activitat molt coneguda entre el món Montessorià netejar les fulles de les plantes amb un cotonet. Segurament us sorpendrà, però és que realment en un saló d’una escola Montessori hi ha presència de plantes, i els nens i nenes són qui amb molta delicadesa les cuiden. Cristina de Montessori en casa ens explica com ho fan a casa seva. Nosaltres no ho fem a casa perquè, encara que sembli increible, no m’atreveixo a fer-ho amb la Lluna perquè una vegada vam tallar les parts seques d’una planta i al dia següent me la vaig trobar tallant el que no tocava i encara sembla que no entén què es pot tallar i què no, o no li explico adequadament…

P3052091-900x666

plant-care-300x225 Hopkings Montessori School

Vestit Happyflower (nova versió) – RUMS #44/15

Vestit-HappyFlower3

Després d’algunes setmanes de descans en l’habitació de costures, he finalitzat una nova versió del vestit happyflower que ja us vaig presentar i que ara arriba amb algunes modificacions que m’han fet aprendre molt, aquest dijous de Rums #44/15. (Perdoneu la qualitat de les fotos, però aquesta vegada les hem fet mentre compràvem plantes i hi havia nenes que volien agafar-les totes i…  😉

  • He modificat la cisa de la màniga per tal que no em fes l’arruga de la versió anterior.
  • IMG_20150828_193417_web
  • He escurçat el llarg de la peça davantera i trassera de la “faldilla”, i li he fet uns plecs per tal què em recollís la panxa i li donés la seva gràcia.
  • Una vegada ja tallades les peces de davant i de darrera de sobre el pit (color blau), vaig pensar que no volia un coll tan escotat i vaig mirar possibles solucions de coll folgat, alt, etc. Al final vaig construir una peça composta per un rectangle i un triangle per tal que no em pengés massa.
  • El darrer comentari sobre modificacions ve de part de la meva amiga H., qui em comenta que si la línia sobre el pit està feta a propòsit o no. Jo li comento que sí, que a mi m’agrada, però que no sé què es fa normalment per tal que favoreixi al cos. Ara que m’he posat a mirar la versió anterior me n’adono que, si aquesta línia no l’he modificat entre un model i l’altre, perquè se m’ha pujat fins al mig del mugró? Serà pel coll que li he afegit? Mesuraré els dos vestits i els compararé per entendre la qüestió.

Vestit-HappyFlower2

Vestit-HappyFlower

Patró: propi.

Teles: llisa de la Pantigana (crec recordar) i estampada lillestoff comprada a Felinchens